El govern espanyol posa en marxa el repartiment de menors migrants, amb les Balears incloses
L'Executiu reitera que el seu objectiu és frenar l'arribada a les Illes de menors migrants procedents de les Canàries
PalmaEl Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un decret que fixa la capacitat d'acollida de les comunitats autònomes, incloses les Balears, i que suposa el darrer tràmit per posar en marxa el repartiment de menors migrants. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha assenyalat que es tracta d'una "passa important per garantir els drets de la infància migrant" i que afecta "infants que arriben sols al nostre país i als quals s'ha de donar una acollida digna, solidària i humanitària".
Per fixar la capacitat ordinària de cada comunitat, el govern espanyol ha establert una ràtio de 32 menors per cada 100.000 habitants. Les comunitats amb una ocupació que tripliqui la seva capacitat ordinària d'acollida, com les Canàries i Ceuta, han de demanar la situació de contingència migratòria –la declararà l'executiu– perquè els menors del seu territori siguin traslladats a altres comunitats amb menys saturació de recursos. Segons aquesta fórmula, la capacitat ordinària d'acollida de les Balears és de 406 menors.
Amb aquest criteri, que el PP rebutja, la majoria d'autonomies acullen menys menors migrants dels que podrien tenir per població. Les diferències més grans es donen a Andalusia, amb 1.372 menors menys dels que podria acollir; el País Valencià, amb 1.216 menys; i Galícia, amb 620 menys.
Amb l'entrada en vigor del decret, comença a funcionar el mecanisme de solidaritat obligatòria que varen exigir les Canàries i mitjançant el qual es derivaran 3.000 menors procedents de les zones més tensades en el termini d'un any. Per això el govern espanyol va reformar la Llei d'estrangeria, amb el PP en contra. Aquest procediment també implica que els menors migrants que arribin a partir de setembre a zones amb els recursos tensats hauran de ser derivats a altres autonomies en un termini de 15 dies. El govern espanyol farà una reunió interministerial el dimarts vinent per començar amb els trasllats, segons ha anunciat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i ha informat l'agència EFE. Els trasllats també tindran en compte paràmetres com la renda, la taxa d'atur, l'esforç previ, la dispersió i la insularitat.
L'executiu espanyol va calcular el juliol els màxims de menors que haurien d'acollir les comunitats. Els que més n'hauran d'acollir seran Andalusia (677), Madrid (647) i el País Valencià (571). La llista continua amb Castella-la Manxa (320), Galícia (317), l'Aragó (251), La Rioja (205), Castella i Lleó (197), Extremadura (159), Cantàbria (156), Astúries (144), Múrcia (133), Navarra (118) i les Balears (49). Ni el País Basc ni Catalunya hauran d'acollir menors, encara que Catalunya va anunciar la seva intenció d'atendre'n una trentena com a mínim.
Rebuig de les autonomies governades pel PP
Deu comunitats governades pel PP i Castella-la Manxa (PSOE) han recorregut aquest mecanisme forçós davant el Tribunal Constitucional, mentre que la comunitat de Madrid ha recorregut al Tribunal Suprem, com va anunciar Marga Prohens que faran les Balears, que també reclamaran la suspensió cautelar del repartiment.
La derivació dels menors implica un finançament de 100 milions d'euros, amb els quals el Ministeri d'Infància i Joventut pagarà els trasllats i els primers tres mesos de l'acollida.
El Govern estudia mesures per si el recurs no funciona
El director general d'Immigració i Cooperació al Desenvolupament, Manuel Pavón, ha reiterat aquest dimarts que l'objectiu del Govern és frenar l'arribada a les Balears de menors procedents de les Canàries, però no el repartiment complet que vol dur a terme l'executiu espanyol. Pavón també ha explicat que la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, estudia quines mesures poden dur a terme les Illes si el recurs contra el repartiment del Govern no prospera, segons ha informat Europa Press.
El director general ha demanat "quin sentit té que les Balears acullin menors migrants si tal vegada els hauran de repartir en uns mesos" –està previst que el govern espanyol comenci el repartiment el dijous vinent.
La presidenta del Govern, Marga Prohens, va anunciar la setmana passada la intenció de demanar al Tribunal Suprem (TS) la suspensió cautelar del repartiment, segons el qual haurien d'arribar a les Illes 49 menors. Fonts de l'Executiu han insistit que la capacitat d'acollida de les Balears no preveuen cap altre escenari que la suspensió cautelar del repartiment i han reiterat que s'estudien totes les mesures legals possibles per frenar-lo.
Pavón ha tornat a dir que la situació a les Illes és de "col·lapse i saturació" i ha qualificat d'"indignitat" haver de rebre infants en aquestes condicions. "És per ells mateixos, perquè estaran en una situació que no mereixen", ha dit, a més de criticar la manca d'informació per part del govern espanyol.
En relació amb les crítiques de l'executiu canari per la negativa de les Balears a acollir menors procedents del repartiment, el director general ha admès que avui dia la situació és pitjor a les Canàries. "Però les estadístiques i les dades parlen per elles mateixes. Les Balears tal vegada hauran de repartir, ho ha dit fins i tot el delegat del govern espanyol [Alfonso Rodríguez]".