El Govern demanarà la suspensió cautelar del repartiment de menors migrants

PalmaEl Govern reclamarà al Tribunal Suprem la suspensió cautelar del repartiment de menors migrants de menors de les Canàries i Ceuta que l'executiu espanyol vol dur a terme abans que acabi agost. Així ho ha anunciat la presidenta Marga Prohens aquest dijous després de reunir-se amb els presidents dels quatre consells insulars per tractar la crisi migratòria de les darreres setmanes, que ha suposat l'arribada de 1.500 persones a les Balears els darrers 15 dies.

Prohens ha carregat contra el govern espanyol i l'ha acusat de no fer res una vegada que la ruta entre Algèria i les Balears s'ha convertit en "la principal porta d'entrada de la immigració irregular a Europa" i ha remarcat que en el 2025 ja han arribat més de 4.700 persones a les Illes, "el doble que 2024 en aquest moment de l'any". La presidenta ha assegurat que el Govern i els consells continuaran actuant en tres fronts: reclamar al govern espanyol que "lluiti contra les màfies" i reforci la presència de forces i cossos de seguretat de l'Estat a les Illes; exigir a l'executiu de Sánchez que "recuperi la col·laboració amb Algèria per controlar els fluxos migratoris" i que "demani a la Unió Europea l'activació de Frontex a les Balears"; dur a terme una estratègia legal per impedir el repartiment de menors estipulat per la Moncloa, amb un recurs contra el decret que regula la distribució d'aquests infants (del 28 de juliol) i la petició de la suspensió cautelar de l'ordre ministerial per procedir al trasllat –quan es faci efectiva.

Quant a Frontex, Prohens ha remarcat que aquest organisme de la UE va alertar el 2021 "sobre la ruta balear". "El 2024 l'alerta va pujar a nivell mitjà i el 2025 s'està tractant la possibilitat d'apujar-la a nivell alt per poder-se desplegar", ha afegit la presidenta, a més de citar el fragment d'un informe que assenyala que poden arribar "persones potencialment malicioses", mesclades "amb immigrants irregulars". El desplegament de Frontex a les Illes implica que hi arribin "policies europeus especialitzats en control de fronteres i gestió de fluxos migratoris", ha assenyalat la presidenta, a més de destacar que també es proporcionarien "mitjans materials", com radars i drons. "Quan les persones hi arriben, també se'ls fa un control i una entrevista més exhaustius", ha afegit.

Un dels punts que ha remarcat Prohens és la manca d'informació sobre les persones que arriben en pastera a les Balears. "No en tenim cap informació, ni qui ve, ni quan, ni des d'on", ha dit. La presidenta ha assegurat que ignora quants migrants ha traslladat el govern espanyol a centres d'internament d'estrangers de la Península i quants han quedat a les Illes. "No podem afirmar que la majoria se'n vagi. A més, em sembla d'una irresponsabilitat sense precedents que el delegat del govern espanyol [Alfonso Rodríguez] digui que no és un problema tan gros [a les Illes] perquè se'n van", ha continuat, a més de subratllar que "l'única política d'immigració és que no vinguin, actuar al país d'origen i protegir les fronteres".

Més de 300 menors han arribat a les Illes enguany

Per justificar la negativa de les Balears a acollir els 49 menors assignats pel govern espanyol, Prohens ha reiterat que les Illes no tenen recursos materials ni humans per fer-se'n càrrec. Dels 680 menors que estan en el sistema d'acollida dels consells insulars, 300 hi han arribat enguany i la presidenta ha xifrat la sobreocupació dels centres amb "més del 1.000%". "Això vol dir que ens estam carregant el sistema d'acollida", ha dit, a més d'assegurar que "hi ha centenars de menors esperant arribar a les Illes els mesos vinents". "Aquí ja no els podem acollir en condicions de dignitat. Possiblement haurem d'habilitar espais on cap infant hauria de viure", ha remarcat. Per això, ha reiterat que el govern recorrerà "a totes les vies per evitar-ne el repartiment".

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha indicat que enguany han arribat a Mallorca 166 menors, "24 la darrera setmana", i que l'augment els darrers cinc anys ha estat del 625%. Galmés també ha remarcat que dos de cada tres menors tutelats per la institució insular "són estrangers". "Si la situació continua així, no podrem mantenir els itineraris d'educació i inserció, i només podrem oferir atenció assistencial bàsica", ha continuat.

D'altra banda, malgrat que el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, ha reconegut que en aquesta illa "la situació és diferent", també ha clamat contra la manca d'ajuda del govern espanyol. "No estam de vacances i estam en ple agost", ha assenyalat el president del Consell d'Eivissa, Vicente Marí, per demostrar la importància de la crisi migratòria a les Balears. L'eivissenc també ha lamentat que el 56% dels menors tutelats a l'illa pitiüsa (78 de 140) "són migrants". El president del Consell de Formentera, Óscar Portas, ha destacat que aquesta és l'illa que "pateix més" l'actual situació.

A més, Prohens ha recordat algunes mesures per dificultar l'accés dels joves migrants a ajudes del Govern. Per exemple, per accedir als ajuts a l'emancipació, hauran d'haver estat tutelats tres anys. És a dir, que si un menor ha arribat a les Illes a 16 anys no rebrà aquesta ajuda en complir la majoria d'edat. També s'exigiran tres anys de residència per accedir a la renda social garantida i als itineraris d'inserció laboral. La presidenta també ha subratllat que cap persona podrà optar a un habitatge públic si no resideix a les Illes des de fa cinc anys com a mínim.

Ara bé, la presidenta ha dit que el Govern reforçarà els serveis d'integració i inclusió de "la immigració regulada", de "les persones que venen a aportar". "Creim en una immigració de persones que venen a integrar-se en el mercat laboral, les lleis, la cultura i el nostre sistema de vida. Els que venen amb altres intencions trobaran la nostra oposició", ha dit.

Reunió amb el comissari d'Afers d'Interior i Migració de la UE

Quant a la reunió amb el comissari d'Afers d'Interior i Migració de la UE, Magnus Brunner, la presidenta ha dit que es farà a finals de setembre. "Demanarem informació sobre què està passant i la resposta d'Espanya als informes i peticions de Frontex", ha comentat Prohens, a més de lamentar que a les Balears manquin uns 600 efectius de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i que es desprotegeixen els municipis perquè es desvien mitjans "a l'atenció de les pasteres".

Prohens també ha criticat que el delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, no hagi participat en la reunió d'aquest dijous. "Davant una crisi com aquesta, no podem mirar cap a una altra banda", ha dit, i ha remarcat que hi ha "situacions dramàtiques", com l'arribada d'una pastera "amb una persona sense vida, persones ferides i altres tres desaparegudes" al sud de Mallorca.