El Govern es compromet per llei a promoure l’estudi del menorquí
El Decret de simplificació modifica vuit articles de la Llei de la Reserva per dotar el Consell de Menorca “de més capacitat d’intervenció i decisió” en temes mediambientals i potenciar “la modalitat insular” de la llengua
PalmaEl Decret de simplificació i agilització administrativa que la setmana passada va aprovar el Govern i que, a partir de la publicació aquest dimarts, ja és vigent modifica la Llei de la Reserva de la Biosfera per, entre altres coses, comprometre l’administració a “promoure l’estudi del menorquí com a modalitat insular”.
La nova disposició introdueix vuit canvis a la llei que l’any passat aprovà el Parlament per tal de compensar econòmicament Menorca pel compromís mediambiental amb la Unesco, i es fica també en qüestions lingüístiques. Tot i que el redactat actual manté “el reconeixement de la cultura pròpia” i el compromís de les institucions “en la protecció i l’extensió de l’ús de la llengua catalana, pròpia de Menorca”, amb l’objectiu de “potenciar la valoració social i la salvaguarda de la riquesa lingüística”, hi afegeix també la promoció de l’estudi del menorquí.
El Decret llei incorpora, així mateix, un nou paràgraf que compromet els poders públics a “salvaguardar, promoure, difondre, fomentar i potenciar la toponímia menorquina tradicional com a manifestació essencial del patrimoni cultural immaterial i per la utilitat com a eina d’informació geogràfica i d’ús quotidià”, que cal “mantenir i potenciar”.
Aquesta modificació es produeix sols una setmana després que el govern del PP al Consell de Menorca es negàs a aprovar una proposta de Més a favor de reafirmar la unitat de la llengua catalana. El conseller de Cultura, Joan Pons Torres, hi votà en contra, juntament amb la resta de consellers populars, perquè no acceptà –com suggeria Més– que “el català es troba encara en una situació de desavantatge” respecte del castellà. Aquest fet motivà que el vot del PP fos idèntic al de la consellera de Vox, Maite de Medrano, qui sostingué que “el menorquí no és català”.
Qüestions lingüístiques al marge, el nou articulat de la Llei dota el Consell de Menorca de “més capacitat d’intervenció i de decisió en la gestió de matèries que afecten els interessos de l’illa quant a la Reserva de Biosfera”, qüestions que l’anterior redactat obligava a coordinar o consultar.
El Decret de simplificació elimina la creació del Consell per a la Biodiversitat de la Reserva i l’oficina d’assessorament que hi estaven previstes i, a canvi, converteix el Consell Científic de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera en “l’òrgan de participació i assessorament de la comunitat científica responsable de proposar actuacions a la Conselleria de Medi Ambient del Govern”.
També hi incorpora una nova disposició addicional per deixar el finançament de la Reserva de la Biosfera en mans d’una comissió mixta participada a parts iguals pel Govern i el Consell de Menorca. Cada administració aportarà tres membres i es repartiran anualment la presidència de manera rotatòria. La comissió haurà d’estar constituïda abans del primer de setembre d’enguany.
Amnistia per als 5.000 hortals il·legals
El Decret del Govern té també altres afectacions a Menorca. La més rellevant obre la via a legalitzar –i, per tant, a amnistiar– les més de 5.000 construccions il·legals que s’aixequen des de fa dècades als nuclis d’hortals constituïts en sòl rústic, una problemàtica a la qual el PTI no ha posat solució i que contamina els recursos hídrics.
