El Govern ha comprat 35 habitatges per tempteig i retracte aquesta legislatura
L'Ibavi té l'opció de recuperar alguns immobles per al parc públic mitjançant aquest procediment
PalmaEl Govern ha adquirit 35 habitatges per la via del tempteig i retracte en aquesta legislatura, segons expliquen a l'ARA Balears fonts de la Conselleria d'Habitatge. Del total, n'ha adquirit 21 a Mallorca, tres a Menorca i un a Eivissa. El departament ha donat aquestes dades després que hagi botat a la llum pública que un gran tenidor ha venut 87 immobles a sa Pobla per menys de 130.000 euros, i que MÉS per Mallorca hagi acusat l'Executiu de no estar prou atent a aquest tipus d'operacions i li hagi exigit que compri els habitatges. Fonts de la Conselleria expliquen que ho estudiaran.
La Llei 5/2018 de l'habitatge estableix l'obligació de notificar a l'Ibavi les compravendes d'habitatges protegits, les transmissions entre grans tenidors, a més d'altres casos, perquè l'Institut Balear de l'Habitatge pugui exercir-hi, si ho considera oportú, el dret de tempteig i retracte. En què consisteix?
El dret de tempteig dona preferència a l'Administració per adquirir un habitatge amb les mateixes condicions que un comprador privat, quan el propietari decideix vendre'l. D'altra banda, el dret de retracte es refereix al moment en què la venda ja s'ha produït. Permet a l'Administració fer enrere la venda d'un immoble i adquirir-lo amb les mateixes condicions que el comprador privat.
Segons estableix la llei, l'Administració té tres mesos des del moment en què es registra la venda per exercir el dret de retracte. Per tant, en el cas dels 87 immobles que MÉS per Mallorca ha tret a la llum, el Govern encara seria a temps d'exercir-lo, ja que la venda es va produir a finals de febrer i es va registrar ja durant el mes de març.
Ara bé, es podria aplicar el dret de retracte en aquest cas? L'economista i exassessor de l'Oficina d'Assumptes Econòmics i G20 del govern espanyol Eduardo Robsy ho posa en dubte. Segons l'article 26 de la Llei d'habitatge, l'Administració només pot exercir-lo en determinats casos. "En les compravendes entre grans tenidors, només si responen a adquisicions per execució hipotecària", explica: "No tenc clar si en aquest cas es podria aplicar".
Un procediment reservat a casos concrets
El concepte de tempteig i retracte va aparèixer per primera vegada al Codi Civil: "Regula de manera expressa que, en els contractes de lloguer, el llogater té dret a comprar l'habitatge si el propietari el ven", apunta Robsy. Mitjançant el reial decret llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d'habitatge, es va afegir un altre dret de tempteig a favor de l'Administració: "En cas que es vengui un edifici sencer i com a mínim un habitatge de la finca estigui llogat". En paral·lel, també s'establia que, en cas d'habitatges promoguts per l'Ibavi, l'institut també tingués el dret de tempteig quan es vengués algun immoble protegit. En paral·lel, la Llei d'habitatge de 2018, i posteriorment un decret llei aprovat el 2020, ampliaven les possibilitats i les opcions de tempteig i retracte a les operacions on participen grans tenidors. Amb tot, no en tots els casos és possible exercir-lo i, per tant, cal estudiar cada operació, puntualitza l'expert.