El GOB defensa que la transició ecosocial pot generar més feina i millor qualitat de vida

PalmaEl GOB Mallorca ha presentat aquest divendres al Parlament l’informe Impactes sobre el treball de la transformació ecosocial a les Illes Balears. Una proposta decreixentista, elaborat per la cooperativa Garúa. El document defensa que una transició ecosocial ben planificada podria suposar un increment net de l’ocupació, amb feines de més qualitat i condicions més dignes, alhora que milloraria la qualitat de vida de la ciutadania.

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, ha explicat que l’informe planteja “propostes fonamentals” per avançar cap a un model econòmic menys dependent del turisme i més alineat amb els límits ecològics de l’Arxipèlag. “Balears és un territori limitat, fràgil i malmès per crisis ambientals i econòmiques que han de situar-se al centre del debat social i polític”, ha remarcat. L’objectiu, ha afegit, és que el document serveixi de base per a una discussió pública al llarg del 2026 sobre la viabilitat econòmica, social i política d’aquestes propostes.

Un model basat en la turistificació

L’investigador de la UIB Iván Murray, membre del grup de recerca GRICCS, ha presentat una anàlisi metabòlica de l’economia balear, és a dir, una avaluació dels fluxos d’energia i materials que sostenen el model actual. Segons Murray, des del final de la Segona Guerra Mundial les Illes s’han convertit en “un laboratori de la turistificació”, un procés que ha impulsat la dependència d’una mà d’obra abundant i barata per atendre una població flotant cada vegada més gran.

Aquest model, ha explicat, ha anat acompanyat d’una forta pressió demogràfica i territorial, així com d’una elevada dependència energètica i material. Actualment, cada persona genera una petjada material diària de 27,4 quilos, i el 90% de l’energia que es consumeix a les Illes es destina a l’electricitat i al transport —aeri i terrestre—. “Som un sistema econòmic que requereix molts recursos externs i que deixa una empremta ambiental insostenible”, ha advertit Murray.

Pel que fa a les condicions laborals, l’investigador ha recordat que, tot i que la mitjana salarial frega els 2.000 euros mensuals, les ocupacions més comunes dins el sector turístic no permeten cobrir el cost de la vida a les Illes: “Una habitació en un pis compartit pot costar ja uns 1.000 euros mensuals”. En canvi, els sous de càrrecs directius o gerencials arriben als 5.000 o 6.000 euros, una bretxa que posa de manifest, segons Murray, la desigualtat del model actual.

“La pandèmia havia de ser una oportunitat per repensar-ho tot, però el que s’ha demostrat és la vulnerabilitat extrema d’un monocultiu turístic i la dependència estructural de l’exterior”, ha afegit. “La COVID no va ser un accident, sinó un avís de què vindrà”.

Propostes per a una dècada de transformació

L’informe de Garúa proposa una estratègia de transformació per al període 2025-2035 basada en quatre grans línies: reduir el consum material i energètic fins a nivells ecològicament viables; impulsar la producció local per cobrir les necessitats de proximitat; adaptar el funcionament econòmic als cicles de la vida i apostar per una economia circular sustentada en el sector primari i les energies renovables; i promoure una redistribució de la riquesa que reforci l’autonomia econòmica i la cohesió social.

El coautor de l’informe i membre de la cooperativa Garúa, Luis González, ha assenyalat que actualment “la major part del treball es destina al turisme o activitats vinculades, com la construcció, el comerç o l’oci”, mentre que el sector primari i la indústria tenen un pes molt reduït. També ha destacat la importància de reconèixer i valorar el treball comunitari i el que es fa a les llars, sovint invisible o no remunerat.

Segons els càlculs de l’informe, una transició ecosocial “ben planificada” podria crear fins a 14.000 llocs de feina nets amb jornades de 35 hores setmanals, i fins a 108.000 si la jornada es reduís a 30 hores. Es tractaria, diu González, de llocs de feina “en sectors sostenibles, estables i amb millors condicions laborals”.

“La transició ecosocial no és una utopia, sinó una necessitat per adaptar-nos als límits planetaris i garantir una vida digna per a tothom”, ha defensat. “És un procés de llarg recorregut que demanarà valentia política, compromís social i planificació, però que pot convertir-se en una gran oportunitat per a les Illes”.