Canvi climàtic
Societat22/07/2023

De gespa a carxoferes: el canvi dels jardins illencs

El canvi climàtic precipita la plantació d'espècies autòctones, tot i que els professionals diuen que el luxe no se suma a la tendència

PalmaEls episodis de sequera, els estius tòrrids, les temperatures que baten rècords històrics i la manca de pluja són fenòmens cada cop més comuns a les Illes Balears, i el canvi climàtic els ha accentuat i els ha fet molt presents en el nostre dia a dia. Per això, ara, fins i tot a l’hora de dissenyar un jardí s’ha de tenir en compte aquesta nova realitat climàtica, no només per consciència mediambiental, sinó també perquè les plantes que no s’hi adaptin ho tindran difícil per sobreviure. Les maneres sostenibles d’entendre la jardineria són una pràctica cada cop més estesa, encara que ja fa uns anys que es posaren en el mapa de les tendències del sector.

Els darrers anys han aparegut diversos conceptes com ara la jardineria sostenible, de baix manteniment, xerojardineria o mediterrània, que comparteixen una mateixa característica: demanen un consum d’aigua reduït. S’ha de tenir en compte que un jardí de gespa de deu metres quadrats necessita una mitjana de 60 litres d’aigua diaris, la qual cosa suposa uns 7.500 litres d’aigua durant l’estiu. La xifra contrasta amb l’aigua necessària per regar els jardins mediterranis, que només en necessiten aportacions puntuals i que poden tenir fins a cinc mesos d’autonomia. “Aguanten sense reg gairebé tot l’any i només se’ls ha de donar aigua a l’estiu”, explica el paisatgista i mestre jardiner Salvador Canyís. De fet, els jardins mediterranis amb espècies com les carxoferes, el romaní o la camamil·la consumeixen menys aigua, estan adaptats al clima mediterrani i substitueixen les espècies invasores, que s’han estès els darrers anys a les Balears.

Cargando
No hay anuncios

Un canvi de tendència

En conseqüència, molts professionals opten per dissenyar aquests jardins a les Balears. “Sí que hi ha un canvi de tendència, però s’ha de tenir en compte que en aquest sentit el paper del professional és clau”, assenyala Canyís. Recorda que “és el professional qui ha d’oferir al client una alternativa a la gespa, ja que, si no, és el primer que demanen”. Fa 28 anys que treballa a Mallorca i ha fundat la seva empresa, Verdsatile. Tot i que diu que els jardins mediterranis són de cada vegada més habituals a l’illa, reconeix que sovint no s’acaben desenvolupant com toca. L’errada, segons explica, és que molta gent creu que sembrant plantes autòctones ja n’hi ha prou, mentre que realment no és l’única solució. “És contraproduent posar espècies d’aquí, que requereixen poca aigua, si després se’ls instal·la un reg de degoteig permanent”, argumenta el paisatgista. La idea és donar-los aigua durant el temps de creixement de la planta i, llavors, anar-la retirant “de mica en mica”, explica.

Cargando
No hay anuncios

Però per què es fa malament? La resposta és senzilla. “Les plantes autòctones poden sobreviure sense aigua gràcies a la latència estival, que suposa una parada biològica de la planta en la pitjor època de l’any del nostre clima, que és l’estiu. I això, és clar, no fa guapo”, lamenta el mestre jardiner.

El luxe se’n manté al marge

Canyís es refereix al fet que, per poder sobreviure als mesos de calor, aquestes espècies no estan en la màxima esplendor estètica, cosa que no agrada a molts clients, sobretot als estrangers que tenen segones residències de luxe. “No toleren plantes sense fulla a l’estiu, volen mantenir-ho tot a la perfecció com si fos plàstic”, assenyala. Ara bé, en certa manera, el professional atribueix aquesta actitud al fet que, com que només el solen viure a l’estiu, quan la planta està més seca, no gaudeixen del jardí en la seva plena, que és a la primavera i la tardor. “Aquest cicle suposa que qui no viu el jardí tot l’any, com els complexos hotelers o les segones residències, vol que el mes d’agost allò estigui com si fos la selva tropical”, puntualitza.

Cargando
No hay anuncios

Per contra, els clients de renda mitjana-alta són els més conscienciats. El motiu? El mateix que explica que el luxe es mantingui al marge: els menys adinerats solen viure el jardí durant tot l’any –inclòs el període de més esplendor estètica–, un motiu que els facilita tolerar un jardí més sec a l’estiu.

Precisament per estendre aquesta consciència cap a la sostenibilitat, l’anterior Govern va llançar fa escasses setmanes un catàleg que recull un centenar d’espècies autòctones. L’objectiu era incentivar entre la ciutadania l’ús d’aquestes plantes. Precisament el catàleg, a més d’incloure l’hàbitat forestal on poden viure, la mida que poden arribar a tenir i l’època i el color de la floració i fructificació, també n’especifica les necessitats hídriques.