Fer germinar brots per a amanides amb l'orina: descobriments de la missió Hypatia al Mart simulat

BarcelonaHan tornat més primes després de dues setmanes pràcticament confinades, amb disponibilitat limitada d'aigua i menjar i suportant oscil·lacions de temperatura de fins a 30 graus entre la nit i el dia, escassa humitat i violentes ratxes de vent. Però, tot i que dormien poc, han descansat millor i han pogut comprovar, entre altres qüestions, que amb la seva orina és possible germinar brots per fer amanides i aconseguir un àpat mitjanament fresc. Aquest seria un breu resum de l'estada de l'equip Hypatia I, format per nou científiques catalanes, a la Mars Desert Research Station, l'estació analògica que simula les condicions a la superfície de Mart al desert de Utah (Estats Units). Per a elles, però, el més important és que han pogut oferir als més petits, especialment a les nenes, referents de carn i ossos que els animin a estudiar carreres STEM (de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, segons l'acrònim en anglès). "Fins i tot en l'estada ens han contactat per saber més del Mart simulat i, de fet, molts nens i nenes han fet el seu treball de recerca sobre nosaltres", expliquen.

A més de ser la primera tripulació íntegrament femenina que fa aquesta expedició, que busca preparar el cos i la ment humans a l'entorn marcià, el que més les enorgulleix és que han generat un gran interès en nenes i joves, tant a Catalunya com a l'estranger. Entre el 16 i el 29 d'abril, Mariona Badenas, Carla Conejo, Ariadna Farrés, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté i Cesca Cufí-Prat han viscut i treballat en un espai desconegut per a la població general que permet explorar els límits que plantejaria una expedició real al Planeta Vermell. "Els humans no estem preparats, ni en l'àmbit tecnològic ni físic, per sobreviure a la superfície marciana perquè hi ha uns altíssims nivells de radiació i oscil·lacions de temperatures. Però si hi volem arribar ens hem de preparar, i l'única manera que tenim és practicar des de la Terra", ha explicat l'astrofísica i líder de la missió, Mariona Badenas.

I ara, aquestes astrofísiques, biòlogues, enginyeres, matemàtiques i periodistes han obert la porta perquè altres científiques (o aspirants a ser-ho) de tot Catalunya puguin viure aquesta experiència, fins ara molt reservada als homes. Aquest divendres han anunciat que l'any 2025 l'Hypatia II serà una realitat, amb una segona fornada de cares noves. La matemàtica Anna Bach i l'estudiant d'enginyeria Helena Arias, que han preparat la primera missió des de la reserva, són els dos primers noms confirmats d'Hypatia II, i la comandant serà una de les set dones que han fet el viatge aquest any. Pròximament s'obrirà el procés de selecció a través de les seves xarxes socials per trobar les altres sis joves científiques que completaran l'equip.

Un 10% del consum diari d'aigua a Barcelona

La primera missió d'Hypatia I s'ha completat amb èxit, malgrat les limitacions d'aigua, alimentació i comunicacions. Les set tripulants, que fins aleshores no havien coincidit mai al mateix lloc, han conviscut durant dotze dies a l'estació de simulació, que recorda molt l'orografia i la geologia del planeta Mart pel material ferrós que hi abunda. Durant la seva estada al simulador van consumir una mitjana de 13,4 litres d'aigua diaris, cosa que suposa el 10% del consum diari que fa un ciutadà a Barcelona, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Aquest volum d'aigua individual havia de servir per hidratar-se, mantenir la higiene personal (només s'han pogut dutxar tres cops en dues setmanes) i cuinar i netejar les instal·lacions. A més, s'han alimentat pràcticament en exclusiva de productes deshidratats que s'activen amb aigua i algunes verdures i fruites que han pogut cultivar a l'hivernacle de l'estació, com fulles d'enciam, tomàquets cherry i cogombres i alguns grams de menta i alfàbrega. Si són generoses, calculen que van poder menjar mig tomàquet cherry per persona al dia.

Les comunicacions també han estat restringides durant tota la missió. "Teníem una finestra de tres hores al dia que simulava el senyal de Mart i, per tant, era impossible mantenir una conversa fluida «amb la Terra», perquè els missatges eren per escrit i trigaven entre 3 i 22 minuts a arribar", explica Cufí-Prat. Aquest temps l'aprofitaven per enviar informes de la missió, com ara les activitats a l'observatori, la recollida d'aliments a l'hivernacle o les reserves al tanc d'aigua.

L'objectiu ara és aprofundir i extreure els primers resultats dels seus projectes i poder-ne presentar les conclusions, que van des de comprendre com s'adapta el cos humà a condicions extremes, la viabilitat de l'aqüicultura a Mart o la possibilitat de fabricar bateries per alimentar un sistema de creixement de plantes amb l'orina de les tripulants fins a com es fa a l'estació espacial internacional per produir aigua per als astronautes, al Congrés Internacional de l'Espai (IAC, en anglès).

La missió Hypatia I s'ha finançat a partir de la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i la Generalitat de Catalunya.