Les germanes Riera deixen les Verdures després d’una tradició familiar de 70 anys fent plaça

PalmaÉs un dia plujós a plaça. Són les 9 del matí i a les Verdures de Manacor (oficialment, plaça de la Constitució), molt a prop del centre, hi ha poca gent. Al lateral de la part alta, les germanes Riera: Bel (1974) i Joana (1975), ja han desplegat el tendal i han col·locat l’hortalissa. Com cada dissabte des que tenen ús de raó. Però avui no és un dia qualsevol i sembla que l’ambient meteorològic i personal (els clients van arribant constants, però d’un en un) sap que és el darrer.

Fa més de 70 anys que la família Riera Font fa mercat, ininterrompudament, a la plaça de les Verdures de Manacor. Una tradició que es trenca ara que acaba l’any, el darrer cap de setmana d’un camí que va de Son Pere Andreu (devora la bifurcació de Manacor cap a Petra) fins el poble de naixement. Un tall que sap tant de greu com la manca de relleu i de temps necessari per dur-ho tot al dia i no acabar esgotades.

“Tot ajuda a fer el pa negre”, contesten, amables però tristes. “Essent productores, fent mercat, estant a la Cooperativa de Pagesos Ecològics de Mallorca i havent de preparar gènere dos dies per setmana… tot plegat resulta massa feina i ha arribat un punt, a 50 anys, que necessitam aturar una mica, agafar un poc d’aire i viure amb més tranquil·litat i sense tant de tragí”. De tota manera, els dimarts seguiran fent el mercat d’Artà i cada dijous, a Sant Llorenç.

“És cert que aquest és el mercat més fluix pel que fa a les vendes, però és el nostre poble i ens sabia molt de greu deixar-lo… tota la vida hem vengut aquí, cada dissabte sens falta” afegeixen mentre atenen la clientela, també trista i “poc convençuda” per les explicacions enraonades. “Tampoc no volem arrossegar una altra generació si no és la seva voluntat. Entre setmana duim un ritme alt i creim que hem de fer pausa els caps de setmana”.

Fa més de set dècades el seu padrí, Martí Font, ja venia amb carro fins a la plaça de les Verdures per vendre l’horta conrada. L’antiga plaça, encara que malgirbada i estèticament millorable, sempre era plena de gent. Els dissabtes fins ben entrats els anys 80 no s’hi podia estar de tanta que n’hi havia, “talment ara” ironitzen “fins al punt que només teníem 2 metres per a cada pagès”.

“El relleu el va agafar la nostra mare Magdalena durant molts i molts d’anys. Primer en carro, després en tractor i finalment en cotxe o furgoneta”. Després el seu pare Jaume, que de fet encara les ajuda de manera constant i entregada: “És el vertader motor de tot plegat”. En aquells anys no hi havia majorista ni botiga “de tots els pobles de la comarca de Llevant” que no anàs a comprar a plaça per després revendre.

Una decisió complicada

“Fa des de finals del mes d’octubre que ho tenim clar. A l’estiu hi ha molta feina i acabes esgotada”, diu Joana, “va ser quan vàrem decidir amollar alguna de les moltes coses que duim en marxa”. Una resolució complicada. Trobaran a faltar la quotidianitat de la trobada i la nostàlgia d’un temps bescanviats per altres sistemes més impersonals de compra.

“El millor de fer plaça és el contacte amb la gent, l’orgull de poder vendre el que tu mateixa produeixes. Veure un producte en directe i fresc, és una altra cosa, una manera molt distinta de comprar”, insisteixen. “És cert que aquesta plaça està malament… però és aquesta i totes. Fins abans de la pandèmia també anàvem a fer mercat a Felanitx, els diumenges, i ara ja no; no donava. La gent va on li és més còmode, duu un altre ritme de vida”.

“El problema més gran, però, pens que és, en general, el fet que no hi ha relleu generacional i que tothom vol una jornada de 8 a 15 h i oblidar-se de la feina la resta del dia. Miri si no la formació professional, de cada cop hi ha menys fusters o menys mecànics. És clar que tothom vol tenir una carrera universitària, però la resta també és necessari. La pagesia també, però és més sacrificada”, contesta Joana, qui durant anys va combinar-la amb la feina docent, primer a Sa Pobla i després a l’escola de Sa Graduada, a Manacor. “És el que he viscut i m’ha agradat sempre. Estar en espais oberts, en contacte amb la natura. Això no canvia”.

Una plaça que dorm

Fa dècades que la plaça de les Verdures té problemes. En plural. L’increment de grans superfícies alimentàries i la manca d’aparcaments i horaris d’obertura llastren un espai basat en el producte tradicional de temporada.

És per això que fa dos mesos l’Ajuntament va obrir la possibilitat que també pugui obrir els horabaixes. Així ho va expressar la regidora responsable de la plaça, Paula Assegurado, al ple del mes d’octubre: “És un problema de mercat: per potenciar el producte local, si no ens adaptam als nous horaris dels ciutadans de fer les compres també els capvespres… serà un inconvenient”.

I és que l’aspecte de la plaça de les Verdures, tant pel que fa a clients com a les parades ocupades, dista molt del que oferia el mercat de fruites i verdures manacorí fins als anys noranta, quan va tancar per emprendre una reforma integral que mai no ha agradat ni a ciutadans ni a placers. Una modernització que va venir acompanyada de l’auge continuat dels supermercats i el declivi del comerç de proximitat.

13 parades

Actualment, les Verdures disposa de 13 parades actives setmanals. Encara que això tingui més d’un matís. Ja que gairebé la meitat d’aquests trasts només s’ocupen els dissabtes. Així que, durant la setmana laboral, en realitat són 7 les parades actives i en horari exclusivament de matí. 

“Abans els aparcaments que envolten la plaça estaven hipotecats amb vehicles que no es movien en tota la setmana. Per això creàrem la zona magenta”, explica el batle Miquel Oliver. Una nova fórmula mitjançant la qual certes places d’estacionament del centre de Manacor s’ofereixen a preus barats, a canvi de limitar a una hora el temps d’estada. “A més, es pot arribar a la plaça en cotxe per un vial lliure de la zona de prioritat per a residents, sense preocupar-se per la càmera de vigilància”, afegeix Assegurado.

Actualment, depenent de si és simple o doble i de les seves dimensions, si un agricultor vol ser placer a Manacor ha de pagar entre 50 i 138 euros mensuals, amb llum i aigua. “Imaginau-vos l’estalvi respecte d'un local comercial del centre. Això fa que molts no obrin en els horaris establerts i només els utilitzin com a magatzem barat”.

Una situació que ha arribat fins als serveis jurídics del Consistori, els quals han aconseguit, de moment, rescindir el contracte de dos d’aquests espais, “perquè estaven perjudicant altres comerciants en llista d’espera”, deia Oliver el mes d’octubre. El batle alhora posava en dubte l’èxit de clients a molts mercats de Palma “que es basen en la gastronomia, en ser restaurants de primera línia encoberts, i amb productes que de locals moltes vegades no en tenen res”.