Formentera tem una allau de pasteres mentre espera el radar de control
Fins ara han arribat a la Pitiüsa del sud 63 embarcacions amb 1.056 persones, un 49% més que el 2025
EivissaA Formentera els provoca recel el mar en calma. Un sentiment estrany en un destí de sol i platja. El mateix anticicló que anima l’arribada de turistes i embarcacions recreatives aviva l’arribada de pasteres. I n’arriben cada cop més. Les xifres ho corroboren: només en el darrer cap de setmana de maig varen arribar a la Pitiüsa del sud 15 embarcacions amb 236 persones a bord, 17 de les quals eren menors d’edat. Les dades de la Delegació del Govern a les Balears en confirmen la tendència: fins al 31 de maig han arribat a Formentera 63 pasteres amb 1.056 persones, un 49% més que el 2025. Altres 156 persones han arribat a Eivissa. Ja no queda ningú que discuteixi els fets: la via entre Algèria i les Balears –i molt especialment Formentera– és una ruta migratòria massiva i consolidada. Encara no fa un any, el govern d’Espanya no ho tenia tan clar.
Ara ja sí. La ruta no només s’ha consolidat, sinó que creix. Al cementiri de Formentera s’acumulen els “morts al mar”, la frase lacònica que queda inscrita als nínxols; això i una simple data. A final de juny del 2025 n’eren 12. Ara mateix en són 26. El passat 30 de març es va produir un fet que només es pot qualificar de tragèdia: el mar va tornar el cadàver d’una migrant embarassada de cinc mesos. La desgràcia va colpir la societat formenterera; molts veïns varen assistir al sepeli que es va fer dues setmanes després. Mortes al mar. Desconegudes. 30-3-2026. I dos rams de flors: un de gros i un de petit.
Les troballes de cadàvers de “possibles migrants” al mar han estat freqüents els darrers mesos; potser aviat deixaran de ser notícia. L’organització Caminando Fronteras estima en el seu informe del 2025 que 1.037 migrants varen perdre la vida en la ruta entre el nord d’Àfrica i les Balears. Bona part de les pasteres va tenir com a destí final la menor de les Pitiüses. Quan es tanqui 2026 el balanç podria ser pitjor. Aquesta ONG basa les seves xifres en les denúncies de desaparicions que els familiars els fan arribar, no en les troballes; migrants que se sap que han partit, però el rastre dels quals s’ha perdut pel camí. Denuncien que la ruta ha estat “negada i invisibilitzada per les institucions”.
Radar per fer front a “l’emergència”
Però a poc a poc l’Estat ha començat a respondre. El novembre de l’any passat es va instal·lar una carpa al port de La Savina, a Formentera, que gestionen la Creu Roja i la Guàrdia Civil; abans, els migrants eren atesos al porxo d’un edifici portuari. A Eivissa se’n va instal·lar una altra al Botafoc; a aquesta s’afegirà un espai addicional perquè la Policia Nacional pugui fer les gestions necessàries amb els migrants, que ja té el vistiplau de l’Autoritat Portuària. També, el passat mes de maig es va adjudicar per 2,2 milions a l’empresa de ciberseguretat francesa Atos la construcció d’un radar a la Mola de Formentera; s’integrarà dins de la xarxa SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) de la Guàrdia Civil. El radar es justifica en “l’extrema urgència” –ara sí–, “per causa de la pressió migratòria a les Balears” (cites textuals de l’expedient d’adjudicació).
No serà fàcil que el radar estigui operatiu aquest estiu: les obres encara no han començat i el termini d’execució és de sis mesos. La directora insular de l’Estat a les Pitiüses, Raquel Guasch, és optimista, perquè la instal·lació no revesteix “especial complexitat”. El radar es col·locarà al far de la Mola, el punt del litoral més alt de Formentera, a uns 140 metres. La primera funció serà la de “salvar vides”, segons la directora; permetrà detectar amb molta anticipació l’apropament d’embarcacions a les Pitiüses, fins i tot en condicions climatològiques adverses. Informació que segur que els serveis de Salvament Marítim agrairan. També s’espera que pugui tenir un efecte dissuasiu, ja que les màfies sabran que la costa de Formentera ara està vigilada. Raquel Guasch ha remarcat que s’està fent un esforç per portar davant de la Justícia els patrons de les pasteres i que les detencions es compten “per desenes”.
Mentrestant, al Consell de Formentera creix el munt de les factures. “El Consell no té el múscul financer per fer front a les despeses dels menors”, admet el president de la institució, Òscar Portas. Només el mes de maig n’han arribat 35, i si desembarquen a Formentera és aquest consell insular que se n’ha de fer càrrec, encara que després es traslladin a una altra illa. Fins ara, el Consell s’encarregava d’uns 150 menors no acompanyats, però temen que aquesta xifra es dispari si la tendència continua. “Estam en negociacions amb el Govern per rebre una aportació extraordinària i fer front a les despeses que tenim acumulades”, ha dit Portas.
El cost dels menors no acompanyats supera els 3 milions d’euros, només en aquest 2026. El president de Formentera ha reiterat la seva invitació al ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i a la ministra d’Infància i Joventut, Sira Rego, perquè visitin Formentera i coneguin la situació de primera mà. Per la seva banda, la directora insular, Raquel Guasch, ha dit que l’Estat està “preparat” i “perfectament representat” a les Balears per la Delegació del Govern.