Les festes de Menorca, en el punt de mira

PalmaLa sobtada mort d’un cavall al bell mig de la plaça al jaleo de Fornells ha reobert el debat sobre el patiment dels animals a les festes de Menorca. L’infart mortal patit per l’equí anomenat Emperador, de 22 anys, les denúncies constants dels col·lectius animalistes i la temperatura alta que es registra durant l’estiu per les successives onades de calor han posat en relleu la necessitat de prendre mesures afegides a les que ja són vigents per l’entrada en vigor de la Llei de benestar animal.

El veterinari Kike Parpal, que es trobava de guàrdia a Fornells quan la mort del cavall obligà a suspendre el jaleo, s’ha pronunciat públicament a favor que es redueixin els actes o bé es replantegin els horaris dels jaleos, que coincideixen en els dies grans amb les hores de més sol i calor.

De cop, totes les mirades s’han posat al Migjorn Gran, on se celebra la propera festa amb cavalls de Menorca, Sant Cristòfol. L’Ajuntament s’ha curat en salut i, després de consensuar-ho amb la Junta de Caixers, la Rectoria i la Banda de Música, ha avançat el jaleo de diumenge dues hores per començar-lo a les 10 h en lloc de les 12. Per fer-ho possible, ha posposat la missa amb l’objectiu d’evitar que la qualcada s’exposi a les hores de més intensa calor. A més, ha retallat una volta del jaleo, ha instal·lat envelats per donar ombra als carrers per on passa la qualcada i ha col·locat abeuradors als caps de cantó. Una mànega també està a disposició per si s’ha de refrescar cap cavall.

La decisió d’avançar el jaleo, inèdita fins ara, podria ser seguida per altres municipis que, com Alaior, es Castell i Maó, celebren l’acte central amb posterioritat a la Missa de Caixers. A Ferreries i es Mercadal, per contra, els cavalls comencen a botar a la plaça abans del migdia.

Els protocols a les festes

La mort d’Emperador ha estat un desenllaç inèdit aquests darrers anys, i molt remarcable pel fet d’haver passat davant centenars de persones, quan el cavall es trobava a la plaça. Però que morin cavalls durant les festes no és res nou. Diversos cavallers consultats asseguren tenir constància que n’hi ha que han perdut la vida en altres moments de la festa, en un descans a les completes o, simplement, esperant un replec. “Però res diferent que no pugui passar també a les persones quan es concentra tanta gent”, comenta un dels consultats.

El 2022, la Conselleria de Cultura s’intentà avançar a l’aplicació de la Llei de benestar animal per evitar que pogués afectar a les festes de Menorca. El llavors conseller Miquel Àngel Maria promogué la constitució d’un grup de feina liderat pel caixer i veterinari menorquí Sergi Olvera (de la UAB), que acabà redactant un protocol que exigia revisar la salut de cada animal abans que participi a la festa per així detectar-hi i prevenir-hi patologies. El protocol es passà a tots els ajuntaments, que des de llavors contracten un veterinari de guàrdia a cada festa, però la impressió és que l’aplicació d’aquestes recomanacions s’ha anat relaxant. Un cavaller experimentat que enguany ha sortit com a caixer a les festes de Sant Jaume del Castell creu que “els cavalls pateixen el mateix que les persones. Com més acostumats i en millor forma física estiguin, menys nerviosos es posaran i menys patiran. També un caixer que surt per primera vegada tot d’una s’estressarà, però amb el pas dels anys ja se sentirà més còmode i sabrà gaudir millor de l’experiència”.

Ell mateix, diu, ha “reservat” el cavall a les festes pels moments que realment l’ha de forçar, especialment el minut i mig que, a cada volta de jaleo, passa per la plaça. “Però no he fet tots els bots que m’han demanat i, en l’hora restant, l’he duit a beure a l’ombra i he mirat que es recuperàs”, diu.

Té clar que “influeix molt la persona que el mana, que cuidi el cavall”. En aquest sentit, creu que la “febre” que hi ha actualment per sortir a les festes de Menorca –només a les de Sant Joan a Ciutadella està restringida la participació sols als pagesos– “fa que cada vegada hi hagi més genets que lloguen el cavall per poder-hi participar. I és clar que no cuides igual un animal que és teu que un que t’han deixat només per uns dies”.

En pocs anys s’ha multiplicat el nombre de caixers i, en conseqüència, s’ha allargat també la durada dels jaleos. Un perill afegit en èpoques, com l’actual, d’onada de calor i on el canvi climàtic endureix encara més les condicions. “Personalment, llevaria cavalls i així faria que els actes durassin menys. Però qui els diu als clubs hípics que han de llogar menys cavalls i mostrar a menys genets a qualcar?”, es demana.

Quan es va aprovar la nova Llei de benestar animal, no van ser poques les veus que van augurar que aquell era l’inici del final de les festes de Menorca. Ja semblava que no veuríem més jaleos ni caragols amb cavalls, ni l’home del be de Sant Joan duent l’anyell sobre les espatlles dotze hores seguides. Però res més lluny de la realitat. Anys més tard, prop de mil cavalls s’inscriuen per participar a les 14 festes que se celebren a l’illa, entre Sant Joan i Sant Nicolau que, com destaca la dita, “tanca les festes amb clau”.

De fet, el Consell impulsà en el mandat anterior la declaració del conjunt de festes de Menorca com a Bé d’Interès Cultural Immaterial, però el reconeixement patrimonial finalment no prosperà per les diferències entre elles i per la por que una major promoció incrementi encara més la massificació dels actes. Un argument semblant al que, 20 anys enrere, ja havia frenat l’Ajuntament de Ciutadella de proposar a la Unesco que declaràs les festes de Sant Joan com a Patrimoni Mundial.

Però el perill ara ja no ve de fora, sinó que afecta el cor mateix de les festes. Només els menorquins poden regular que la mostra més representativa de la seva cultura popular no els fugi de les mans.