El drama migrant i el turisme conviuen al port de Palma

PalmaEls passatgers s'acumulen a les 6.30 h del matí a l'estació Marítima número 3 del port de Palma. Hi ha un ferri cap a Formentera a les vuit i s'ha format una coa davant les oficines de la naviliera per treure'n les targetes d'embarcament. A un banc que hi ha al fons de l'edifici, un jove dorm aliè a tot el trull. Va vestit amb un xandall i una gorra li tapa la cara. Als peus té una bossa de plàstic verda amb una dessuadora dins. És una dels milers de persones que han arribat en pastera les darreres setmanes. Descansa profundament, mentre el renou augmenta segons avancen els minuts. Se senten les culleres xocar amb les tasses a la cafeteria, un infant que té son plora i un ca nerviós grata les cames del seu propietari. Cada pic hi ha més maletes i motxilles. A prop del jove que dorm, una senyora es posa crema als braços, indiferent al que l'envolta. Grups de joves mostren la seva excitació per viatjar amb els amics.

No només entren viatgers a l'estació, també compareixen joves algerians que entren al bany. En uns instants, l'omplen de necessers, raspalls de dents i pots de sabó. Se'ls sent tossir. A un dels bancs, un deixa una altra bossa de plàstic, en aquest cas de la Creu Roja. Un treballador del port es queixa, perquè esquitxen d'aigua el terra i s'embruta. Diu que entén que, després de passar una odissea a la mar, necessiten uns mínims d'higiene, però no creu que un bany públic sigui el lloc adient. "Es mesclen amb els turistes i no pot ser, tot queda fet un desastre", assegura, mentre que una de les cambreres de la cafeteria mostra el seu acord. "No hi ha dia que no hi siguin. Els deixen aquí i hi estan un munt d'hores. N'he arribat a veure un centenar", afegeix ella, amb gest seriós.

Cap passatger els mira. Només algú se sorprèn en entrar també al bany, d'on surt un altre jove migrant, que va a la cafeteria i demana un cafè. La cambrera li demana enfadada què vol. Ell no sap més que francès i, per molt que ella assenyali la llet escridassant "milk", ell no acaba de decidir-se. Paga el mateix preu que qualsevol turista a un indret on res no és barat: més de cinc euros pel cafè amb llet i un croissant precuinat –aquesta redactora ho sap perquè n'ha menjat un. Al seu costat, un turista se'l mira i se n'allunya una mica a la barra. De tota manera, el viatger estranger beu el cafè d'un glop i se'n va de seguida.

Un policia nacional entra al bany i dona algunes indicacions als joves migrants que, segons el paper que mostra un d'ells, són algerians i varen arribar divendres en una pastera que transportava 16 persones. Ja fa tres dies que hi són. La majoria dorm sota un arbre que hi ha a l'exterior de l'estació, envoltats del renou i la pols de les obres la major part del dia. A les branques han penjat algunes peces de roba i també en fan servir per tombar-s'hi a sobre. Em diuen que esperi i criden un company que m'asseguren que sap anglès. Només reconeix algunes paraules, però, malgrat les dificultats, m'explica algunes coses. Tenen entre 20 i 30 anys i els han dit que els duran a València, però no troben ningú de la Creu Roja per saber si partiran avui. És molt prest. Han d'esperar una estona. "Estic molt cansat, no dorm bé aquí", diu el jove que parla amb mi, mentre tots li fan indicacions en àrab i francès. Just davant, una turista baixa carregada de maletes d'un luxós cotxe d'Uber.

"Almanco ets viu", li dic. "Sí, som viu", em contesta i ens donam la mà. "Passa un bon dia", em desitja, mentre que els altres em diuen adeu amb els braços en alt. El port s'ha omplert de cotxes, que fan coa amb impaciència. A més dels migrants que hi ha sota l'arbre, es veuen algunes caravanes aparcades i, a una furgoneta, un senyor gran agafa coses d'una prestatgeria on té roba. Just al costat, un jove li diu al ca que no sigui impacient, que la mare arribarà aviat.