Salut
Societat11/06/2023

"Feia 35° i em van fer referir la teulada d'un xalet"

L’any 2022, a Portopí es van registrar 31 dies per damunt dels 33°. A partir d’aquesta temperatura, la salut de les persones perilla

PalmaA les Balears, es fixa en 33,3° la temperatura a partir de la qual es disparen els riscos per a la salut i de mortalitat associada. Per cada grau més, la possibilitat de mort atribuïble a la calor augmenta entre un 9,1% i un 10,7%. Així ho constata el Pla Nacional d’Actuacions Preventives dels Efectes dels Excessos de les Temperatures sobre la Salut 2022. “L’estiu passat, a les 12 h del migdia i a 35°, em van ordenar que referís la teulada d’un xalet de Santa Ponça. A més de les cremades que em vaig fer a les mans per la temperatura a què estaven els materials, quan vaig baixar a terra em vaig acubar”. Aquest és el testimoni de José, un peó de la construcció que vol conservar l’anonimat i que explica com estiu rere estiu ha fet feina en condicions de temperatura extrema, i normalment sense pauses d’hidratació ni cap altra mesura de prevenció. “Si em queix i no acab l’obra en el termini que vol el client, m’amenacen de denunciar-me a immigració, perquè no tenc papers”, lamenta. De fet, la construcció i l’agricultura són les activitats que més pateixen els efectes de l’elevada temperatura.

L’estiu passat, a l’estació meteorològica de l’Aemet a Portopí hi va haver 31 dies que es van superar els 33°, mentre que a la situada a l’aeroport de Son Sant Joan varen ser 51 dies. A la temperatura alta s’hi ha de sumar l’efecte de la humitat, que es tradueix en més malestar. En aquest context d’estius cada vegada més tòrrids, el 12 de maig passat el govern d’Espanya va aprovar un reial decret que posa el focus en la prevenció laboral en episodis de calor. El document estableix que les empreses han de detallar les mesures de protecció en cas que es declari l’alerta taronja o vermella. Si s’arriba a aquest nivell de risc i les fórmules aplicades no són suficients, les activitats a l’aire lliure queden prohibides. Ara bé, la norma és molt laxa i imprecisa, perquè es deixa a judici de les empreses en quin punt cal actuar amb més contundència. 

Cargando
No hay anuncios

Incompatibilitat horària

Un dels sectors més afectats per la regulació és el de la construcció, que precisament concentra l’activitat en les hores de més calor. “Abans que sortís el reial decret ja ens vam dirigir a Treball i a l’Institut Balear de Seguretat i Salut laboral (Ibassal) i els vam dir que allò que es demanava era incompatible amb les ordenances municipals”, assegura Sandra Verger, directora general de l’Associació de Constructors de les Balears. Moltes localitats fixen les 8.00 h com l’hora a partir de la qual es pot fer renou. “A Calvià encara és més restrictiu i ens fan començar a les 9 i certa maquinària només es pot emprar de 10.30 a 13 h”, lamenta. “Allò ideal seria començar a les 7, però a veure qui vol sentir renou en aquesta hora”, es pregunta. 

Cargando
No hay anuncios

Verger també denuncia que de vegades Inspecció de Treball ordena avançar l’horari de feina “i després ve la Policia Local a posar-te una multa per incomplir la normativa”. Pel que fa a les mesures preventives que s’apliquen a les obres, “s’ofereix aigua potable, es faciliten més descansos o s’habiliten zones d’ombra per descansar”, exposa Verger. Però José assegura que en els quatre anys que ha fet feina a l’estiu sempre ha fet jornades amb una pausa breu de 20 minuts per dinar, “i amb l’única ombra dels arbres, si n’hi ha. L’aigua... La du cada treballador de ca seva. Mai l’empresa”.

Eva Cerdeiriña, secretària de Polítiques Socials i Igualtat de CCOO de les Balears, afirma que molts accidents laborals lleus tenen origen en la temperatura elevada, que deriva en un descens del rendiment i de la capacitat de concentració. En relació amb la responsabilitat dels empresaris, explica que hi ha poca cultura preventiva. “Des de CCOO fa anys que es fa feina en aquest tema, conscients que les onades de calor aniran a més”, diu. “Però només hem aconseguit acords amb tres empreses, i és cert que rebem moltes denúncies d’empleats que fan feina en condicions d’estrès tèrmic”. Cerdeiriña incideix en la necessitat que els treballadors sàpiguen quines mesures prendre en cas de patir un cop de calor. Per altra banda, hi ha el cas d’empreses que fan un pla de prevenció i després “el fiquen en un calaix, perquè no se’l prenen seriosament i perquè els exigeix fer canvis en l’organització del treball, com augmentar els descansos o fer torns rotatius més freqüents”, denuncia.

Cargando
No hay anuncios

Per part seva, Enrique Aracil, secretari de Salut Laboral i Medi Ambient d’UGT a les Illes, afegeix que cada any es registren nombroses baixes laborals i s’ofereix atenció clínica als empleats afectats per la calor. La temperatura, diu, afecta també l’estat d’ànim i disminueix l’atenció, “i és per això que es produeixen més accidents”. De fet, segons exposa Carles Recasens, president del Col·legi de Metges de les Balears, el cop de calor provoca mareig, baixada de la tensió, cansament i atordiment. També afecta la salut de la pell, raó per la qual cal evitar exposar-se al sol durant les hores centrals del dia. Però recorda que el cos humà té la capacitat d’adaptar-se a fer feina amb temperatura extrema, “en un temps que varia segons la persona”.

L’activitat al camp “sempre s’ha fet igual. Fer feina a 40° no és el problema, el problema és que abans la calor estava concentrada en unes hores i ara en fa durant tot el dia”, assegura Joan Simonet, president de l’associació agrària Asaja. A l’estiu moltes empreses agrícoles comencen a les 5.30 del dematí i acaben a les 14 h, “i els tractors nous ja duen aire condicionat incorporat”, exposa. En el cas dels treballadors que estan en hivernacles, on la temperatura és més alta que a l’aire lliure, “surten defora amb freqüència i sobretot es fa molt incís en la hidratació constant”, diu. En la resta d’activitats agrícoles es fa jornada intensiva i sempre que es pugui fer feina a l’ombra i amb capell, se’n fa. Simonet apunta, però, que aquestes mesures “s’han aplicat a foravila tota la vida”, perquè l’amo “és el primer interessat que el treballador faci feina en bones condicions i no es posi malalt”.

Cargando
No hay anuncios

U n nou estiu d’extrems

Un altre cas és el dels treballadors de la neteja urbana. L’estiu passat, a Madrid, un peó de 60 anys va morir a conseqüència d’un cop de calor sever. Martín (nom fictici) és operari d’Emaya i habitualment la seva feina consisteix a agranar els carrers de Palma. “A l’estiu és bestial. Amb la calor que fa i l’escalfament de l’asfalt, els peons ens morim. És un forn pirolític”, explica. Al fet moure’s quasi tot el temps pel sol, s’hi suma que s’ha de traslladar el contenidor, “que pesa tranquil·lament 15 quilos”, diu. “És cert que duim màniga curta, però és que a mi aquesta tela m’asfixia”, lamenta. 

Cargando
No hay anuncios

Emaya, per part seva, disposa d’un protocol “de recomanacions”, entre les quals hi ha la d’hidratar-se, dur vestimenta adequada, fer descansos de 10 minuts cada hora “i fins i tot aturar la feina en cas de calor extrema”. Ara bé, Martín assegura que a l’estiu el volum de feina augmenta i els treballadors van “de banda a banda per respondre a avisos de brutor a la via pública, sense aturar. Esper que enguany no ens fonguem com un confit”.

L’Aemet pronostica que aquest estiu serà “molt càlid”, tot i que, ara per ara, encara no es pot anticipar si s’arribarà als extrems del 2022. Davant aquesta situació, tant José com Martín coincideixen a demanar als empresaris que tinguin en compte la salut dels treballadors en les seves decisions. “Tenc una família que es preocupa per mi, fills que he d’alimentar. No vull deixar de fer feina, però tampoc vull que la feina em costi la vida”, confessa José. Quant a Martín, és més contundent: “Que Palma estigui neta està molt bé, però que jo no em mori de calor està millor. Salut i feina s’han de fer compatibles”.