Societat11/09/2021

Extraescolars per a adults del segle XXI

Activitats com l'escalada, el surf i l''skateboard' han entrat amb força a les ciutats i han deixat de ser esports que només practica el públic juvenil

BarcelonaMillorar l'anglès, apuntar-se a fer ioga, pilates, taitxí. Renovar, o no, el gimnàs. Mirar les activitats del centre cívic, decidir si t'agraden els clubs de lectura que proposen a la biblioteca. No és el text d'una nova versió de Trainspotting, sinó algunes de les preguntes que molts es fan quan arriba el setembre, un moment que acostuma a ser un punt i a part per començar un nou curs. Són setmanes de plantejar-se reptes nous i fer-se propòsits, alguns encarats a fer activitats fora de l'àmbit familiar i laboral. Ja sigui per exercitar el cos, el cap, o totes dues coses, constantment es busquen espais que omplin les nostres necessitats. Hi ha qui opta per trobar moments de calma i tranquil·litat i qui cerca adrenalina. Per a aquests segons, les opcions són àmplies i diverses, però hi ha tres modalitats que mai havien estat tan de moda com fins ara. La febre per l'escalada, el surf i l'skateboard no para de pujar, i s'han convertit en activitats setmanals de molts adults. Ja sigui per la rellevància que han tingut durant els passats Jocs Olímpics de Tòquio, per les opcions que donen de conèixer gent nova, per l'energia que desprenen o perquè funcionen com a ganxo a les xarxes socials, el fet és que són esports que estan en creixement. I això que fins fa poc tenien més a veure amb subcultures juvenils i les modalitats extremes que no pas amb activitats massives. Fa uns quants anys era impensable, però arribats al 2021 sona tan normal anar a cavalcar onades a la platja com estendre l'estoreta per fer estiraments i cants al sol. Aquestes són les noves extraescolars preferides d'alguns adults.

L'escalada social

Si hi ha una activitat que ha crescut exponencialment els últims anys és l'escalada. És un esport que sempre hem tingut present, perquè és una pràctica que ha passat de generació en generació i que té gran tradició a Catalunya –la seva federació és la tercera en nombre d'afiliats al país–, però realment ha explotat quan ha arribat a la ciutat. El gran canvi, que ha portat l'escalada als barris, ha sigut la proliferació dels rocòdroms, bàsics per fer que un esport que requeria estar en contacte amb la natura hagi passat a ser un esport que es practica sol, però en comunitat, i al bell mig de la ciutat. Avui dia no queda gairebé cap zona de Barcelona que no disposi d'un rocòdrom més o menys ben equipat i amb infraestructures de qualitat. Centres tan populars com Climbat La Foixarda, Sharma Climbing o Bloc District són autèntics punts neuràlgics de gent adulta que es reuneix per escalar cada tarda de la setmana.

Cargando
No hay anuncios

Cristian Ducos, monitor d'escalada durant més d'una dècada, va viure el moment en què la febre va començar, quan "la gent que s'avorria al gimnàs va passar al rocòdrom per fer exercici". Avui dia són persones d'entre 20 i 40 anys que, tal com explica el tècnic, "volen grimpar en un rocòdrom però sense cap intenció de practicar a la roca". Molta gent ha començat a escalar en aquests nous gimnasos els últims anys, entrant en l'ecosistema de cada centre i obrint-se a conèixer gent nova, encara que aquesta nova afició no sempre els hagi portat a indagar fora de la ciutat. "La clau de l'èxit dels rocòdroms és que cada cop hi ha més gent interessada en l'exercitació física d'escalar, sense haver de passar per l'experiència de compromís que l'escalador de tota la vida ha viscut en el medi natural", remarca Ducos, que actualment dirigeix un centre esportiu al barri de Sants, LynxCross, que incorpora exercicis de grimpar en els seus entrenaments gràcies a un petit rocòdrom.

Les claus de l'èxit de l'escalada són diverses: la pràctica absència de competició –més enllà dels límits d'un mateix–, la constant i evident millora física i tècnica per poc que se segueixin unes rutines de pràctica i entrenament i, si vius a Barcelona, l'àmplia oferta de centres. "L'escalada és un esport molt beneficiós per a la salut física i mental, ja que és molt recreatiu i requereix molta concentració. És cert que físicament és exigent, però els rocòdroms tenen recorreguts adaptables a tots els nivells", diu Cristian Ducos.

Cargando
No hay anuncios

Surfin' la Barceloneta

Fa temps que ha deixat de ser un esport que ens queda lluny i que només veiem per televisió. El surf ha arribat a Catalunya per quedar-s'hi, i el seu magnetisme ha atrapat gent de totes les edats, també adults que sovint s'hi inicien durant els estius, aprofitant cursets d'una setmana. Encara que avui dia sigui un esport plenament inserit en la cultura popular, no tothom és conscient, abans de tirar-se a l'aigua, que el surf és un dels esports tècnicament més complexos que existeixen. Sent una modalitat complicada de dominar, el gran ganxo que ofereixen les escoles de surf, sobretot les que es troben al nord de la Península –especialment a Cantàbria, Astúries i el País Basc–, és vendre una experiència triple: aprens i fas esport, ets en un entorn preciós i entres en contacte amb gent de la teva edat.

Juan Torres, monitor de surf de Barcelona, passa tots els estius fent temporada en una escola cantàbrica, i alerta que no és una activitat ni fàcil ni lineal: "Un dia arribes a la platja i tens un tipus d'onades, i l'endemà són unes altres, el progrés és lent. A més, et trobes en un medi, el mar, que cal entendre amb cura, i això només s'aconsegueix amb molta experiència". Segons Torres, el percentatge de gent que segueix practicant després d'haver-se iniciat en el surf en un d'aquests cursets setmanals estacionals no és gaire rellevant, però cada cop són més els que s'animen a comprar-se una taula i intentar millorar, ja que és un esport que pot fer una persona sola i que provoca una gran addicció.

Què té el surf que fa que enganxi tant la gent que el practica? "El primer cop que t'aixeques de la taula i flotes a una certa velocitat, fet que pots aconseguir amb relativa facilitat, sents una sensació indescriptible", explica el monitor, que crítica, amb certa melancolia, la manera com rebem la informació i el factor Instagram: "Veus una fotografia d'un amic surfejant en una platja increïble i és com un imant, l'any següent vols fer-ho tu". Tot i això, cal ser conscient que darrere d'aquesta fotografia pot haver-hi més patiment del que sembla. Les condicions meteorològiques poden ser dures i cal gestionar molt sacrifici, com llevar-te molt d'hora i recórrer incomptables quilòmetres per buscar la platja ideal. En definitiva, el surf és una activitat que et donarà grans satisfaccions, però també col·leccionaràs decepcions.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a practicar-ne de manera regular en una costa com la catalana, no especialment dotada de dies amb grans onades, cal dir que és complicat intentar surfejar d'una manera regular. Tot i que els últims anys sembla que el mar hagi despertat, no cada setmana hi ha activitat. Juan Torres recomana preguntar a les diverses escoles catalanes, com l'Escola Catalana de Surf o Stand Up Surf School, i veure quins cursos ofereixen: "Agafar una rutina d'intentar surfejar dues vegades a la setmana és un bon paràmetre. Potser no sempre hi haurà onades, però potser pots fer classes teòriques o de nedar, adaptar-te al mal temps i a l'aigua freda. És una manera d'enganxar-s'hi".

Reis de l'asfalt

Probablement és la disciplina que es manté més juvenil de les tres, però ja no es fa gens estrany veure adults que es desplacen per la ciutat a sobre de les seves taules de skateboard, sigui de les clàssiques o dels llarguíssims longboards. Barcelona és la ciutat europea reina d'aquesta disciplina, que aquest any ha debutat per primer cop en uns Jocs Olímpics i mou una indústria milionària a tot el món.

Cargando
No hay anuncios

L'skater i professor Jordi Manjarrés no ha parat de veure com el seu esport es feia cada cop més popular. "Als carrers hi ha una autèntica febre per l'skate i per l'skatesurf, que ajuda a millorar la tècnica del surf els dies que no hi ha onades. Els practica molta gent i de totes les edats", explica. Quan veus els patinadors en llocs emblemàtics com el Macba o la plaça dels Països Catalans fent tota mena de piruetes potser et desanimes, però has de saber que la majoria han començat a patinar d'adolescents i que hi ha diverses maneres d'aficionar-s'hi; per exemple, el simple fet de desplaçar-se.

Les persones que busquen ajuda per aprendre a patinar han de saber que el primer punt per començar és decidir quina de les dues cames servirà per donar-se impuls. "És el més bàsic quan fem una classe, després ja aprenem a desplaçar-nos, com col·loquem els peus, com portem la mirada... Llavors serà hora de buscar el fet de tenir un control bàsic i aprendre a girar correctament", explica Majarrés, que per a adults que comencin i tinguin por dels forts impactes en el cos que provoca el monopatí de trucs convencionals recomana especialment la pràctica de l'skatesurf. "És molt més fàcil per avançar, i més gratificant, perquè el fet de poder passejar-se per un bowl [piscina] i derrapar agrada molt a la gent que s'hi inicia", diu el monitor, que fa més de vint anys que és skater. Això sí, aquest esport demana molta dedicació: "Amb patinar passa com amb el carnet de conduir: tothom se'l pot treure, però si vols ser pilot de curses dependrà del temps que hi dediquis".

El punt fort de patinar és que es pot fer cada dia de la setmana (sempre que no plogui) i que no necessites gaire més que una superfície en bones condicions. A Catalunya, per exemple, l'última dècada s'han construït skateparks per donar i per vendre. Al seu voltant sempre hi ha escoles on agafar monitors que t'ensenyin les tècniques bàsiques. Després, el grau d'afició i seguiment ja anirà a gust del consumidor. "És un esport que vol que et superis a tu mateix constantment, que t'obre la ment i que et fa conèixer gent meravellosa", assegura el patinador i monitor Jordi Manjarrés.