Societat 03/10/2021

"Encara és estrany que dins l’estructura de l’Església es pugui comptar amb una dona"

Neus Forcano participarà en les Jornades Fe(r) i Dones per visibilitzar el paper de les dones a les diferents religions

4 min
Neus Forcano, aquesta setmana a Barcelona

BarcelonaSi traiem l’anècdota i l’aspecte atzarós del terme coincidir n’obtenim l’essència: co-incidir és buscar aquesta incidència en l’altre i, alhora, deixar-se incidir en un joc recíproc. Implica, a més, generar una nova incidència comuna a partir de la trobada primera. Quan Neus Forcano i Aparicio parla, les nombroses formes del verb coincidir sovintegen en tot allò que explica. Nascuda a Barcelona l’any 1966, professora de llengua i literatura i membre de l’Associació Europea de Dones per a la Recerca Teològica, es defineix com a cristiana feminista o feminista cristiana (“m’és igual l’ordre”, assegura), dues etiquetes no tan antagòniques com a vegades es creu. 

“L’experiència religiosa –explica– passa pel cos de les persones, i no puc deixar de dir com entenc la meva experiència del cristianisme des d’un cos de dona que ha nascut en un àmbit urbà, de la mateixa manera que una altra persona cristiana tindrà una experiència totalment diferent i cal parlar-ne, conèixer-se mútuament, mirar d’entendre la realitat de l’altre i saber dir «amb això no hi congrego», perquè les religions no són un club en què hagis de signar un decàleg concret i només creure en el que diu la jerarquia. No penso que l’experiència religiosa impliqui fer aquesta adhesió doctrinal sense crítica ni contradiccions, és impossible”. 

Autoritat és confiança

“Em considero feminista i creient, i se’m van unir els dos activismes. La militància feminista sempre m’ha acompanyat en l’experiència espiritual i l’adscripció a la fe cristiana. Vaig començar formant part del col·lectiu Dones en l’Església, fundat el 1986, el primer col·lectiu que, als anys 90, va portar a Catalunya diverses teòlogues feministes, com Elisabeth Schüssler Fiorenza i Ivone Gebara”. Una època, assegura, de gran impacte, ja que “era una novetat poder escoltar veus que proposaven una interpretació dels textos cristians des de la perspectiva feminista”. Des de fa dos anys també participa en la plataforma Alcem la Veu, que agrupa diferents entitats cristianes que lluiten per la igualtat i la dignitat per a les dones dins de les Esglésies. 

“Si bé les dones hem fet un pas endavant en reconeixement, en seguretat, en autoritat dins l’Església (i quan dic autoritat no vull dir imposició, sinó tenir la seguretat de poder compartir i dir el que he viscut o penso), també és cert que hi ha altres aspectes que cal treballar molt més. Per exemple, queda pendent el tema dels abusos sexuals, que s’ha començat a veure com es pot tractar a escala comunitària, i tenir més presència democràtica en espais i activitats que ho puguin controlar. O que hi hagi més dones teòlogues, estudioses que puguin parlar en els espais públics, i dones amb càrrecs dins de l’estructura eclesial, tot i que estem molt a les beceroles. Encara és estrany que dins l’estructura de funcions de l’Església s’accepti que es pugui comptar amb una dona. Si bé en entitats que treballen de portes enfora, com en el sector social, sí que hi ha paritat, de portes endins hi ha recel, es va amb compte. Hi podria haver més participació”.

Per parlar d’aquestes qüestions i de quina és la visibilitat de les dones, no només en el cristianisme sinó en les altres tradicions religioses, Forcano participarà els dies 7 i 8 d’octubre en les Jornades Fe(r) i Dones organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. “És molt important, com es farà en aquestes jornades, que el dret de llibertat religiosa i el pluralisme religiós puguin tenir un espai de reconeixement públic, ja que sovint es pensa que l’opinió pública des d’un punt de vista religiós no ha de tenir lloc i ha de quedar en l’àmbit privat. Penso que és el contrari: des de dins les tradicions religioses cal abordar temes que impliquin tota la població, sempre amb tolerància, respecte i humilitat. Cal tenir un espai, com volen aquestes jornades, per poder escoltar què pensen les tradicions religioses i de saviesa sobre temes concrets, com la situació de les dones a les Esglésies, a les comunitats o a la societat en general, què passa amb el feminisme, què passa amb el reconeixement de la veu de les dones amb temes polèmics lligats a les cures, a la sanitat, a la salut de les dones, com l’avortament… S’han de buscar espais seriosos per poder parlar i aportar idees i parlar-ne obertament”.

Interioritat i compromís 

Llocs on incidir, on fer, també des de la diversitat, un dels aspectes centrals per a Forcano. “Amb les dones musulmanes coincidim molt en dir que el missatge del cristianisme o de l’islam evidentment respecta i dignifica les dones, i amb elles coincidim en dir que el missatge religiós és subversiu perquè no concorda amb l’hegemonia patriarcal i masclista. Això no impedeix que ens quedem quietes, orgulloses de la nostra tradició perquè hem descobert aquest missatge igualitari de tots els éssers humans. Les dones hem de fer una crítica molt forta a algunes normes, costums o institucions i jerarquies que ens barren el pas. D’una banda, podem reconèixer que el missatge dels textos sagrats és inspirador, obre horitzons, t’empeny al diàleg i a enllaçar-te amb els altres per crear espais solidaris i de convivència, però, d’altra banda, com més institucionalitzada és la religió, més s’adapta a l’entorn cultural i social en el qual està arrelada, i si l’entorn té deixos masclistes, evidentment la religió també els té, i amb això hem de ser crítiques”.

“Crec que l’experiència religiosa –conclou– és un canvi de visió i una baixada a la humilitat, i el que et defineix com a creient no és el que saps o penses, sinó la pràctica religiosa, el silenci i les pregàries, la celebració comunitària amb els altres, el posicionament ètic i polític al qual et du la teva fe de respectar la justícia social i estar al costat dels oprimits. Les religions són ètica i pràctica política, i en aquesta pràctica hi entra el benestar de tothom, dels altres i del propi. És un convit a una lluita per la dignitat, pels drets (socials, polítics) de tothom, no només de la teva comunitat sinó de la societat on som”.

stats