L’estrès tèrmic fa que els coralls morin en tan sols una setmana
L’escalfament de la temperatura de la mar amenaça un centenar de colònies a la Mediterrània, després d’un estiu en què l’aigua ha estat 1,4 graus més calenta del que és habitual
Palma“Els coralls moren quan han estat sotmesos molts dies a una temperatura més elevada del que és habitual. Això els provoca un estrès fisiològic que poden aguantar durant un cert temps, però si les condicions d’estrès sobrepassen dies i fins i tot una setmana, comencen a morir, perdent part del seu teixit viu”, explica la investigadora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB), Cristina Linares.
L’escalfament de la temperatura de la mar amenaça un centenar de colònies de coralls de la Mediterrània. Aquest estiu, l’aigua ha estat 1,4 graus més calenta del que tocaria, segons l’informe del Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM). A les Balears, les anomalies han estat més fortes i s’han assolit 3 i 4 graus més del que seria usual. Els períodes d’escalfament afecten sobretot els organismes bentònics, que són al fons de la mar i no es poden moure. Els experts coincideixen que aquest estiu ha estat determinant en la mort d’aquests animals, coneguts com “els arquitectes de l’ecosistema marí”, on conviuen centenars d’organismes.
Creixement molt lent
“La principal causa de les morts que trobam després de l’estiu és l’augment de la temperatura de l’aigua”, ratifica l’investigador del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, Diego Kersting. La mortalitat dels coralls s’ha accentuat en els darrers 5 anys precisament pels rècords de temperatura. Segons l’estudi de Kersting, el 2020 a Menorca ja es varen detectar zones amb més d’un 50% de mortalitat de l’espècie Cladocora caespitosa. Aquest és l’únic corall de la Mediterrània que té la capacitat de formar petits esculls. Les mides d’aquestes colònies al voltant de l’illa són de 10 cm de diàmetre i sobrepassen els 160 anys.
L’investigador apunta altres riscos: es reprodueixen menys i les larves tenen menys resistència, també per la temperatura. “En els estius molt calorosos, les colònies aturen del tot de créixer perquè no tenen energia, i la que tenen la perden en sobreviure”, afegeix. Aquesta espècie es pot recuperar de les onades de calor, però tarda fins a deu anys a fer-ho. “Hi ha pòlips molt petits amagats dins de l’esquelet que esperen que les condicions siguin òptimes per tornar a créixer”, diu Diego Kersting. Així i tot, l’expert alerta que, si els estius continuen sent així cada any, els coralls no tindran temps de reaccionar, perquè el procés de reparació es paralitzarà.
Pel que fa a les gorgònies (Eunicella singularis), l’investigador de l’Imedea Eneko Aspillaga diu que, tot i que a les Balears se situen bastant fondes, també se’n veuen afectades, perquè “la calor cada any arriba més avall”. De fet, la Mediterrània occidental ha patit a l’estiu una onada de calor de gairabé 100 dies. Per part seva, l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, Joaquim Garrabou, conta que les poblacions més denses de coralls pràcticament s’han extingit en alguns indrets de les Balears, com ha passat a Fornells. En canvi, a les reserves marines protegides del Vedrà i del Vedranell i als Illots de Ponent, els coralls estan poc afectats. Els experts diuen que les àrees protegides redueixen els impactes i incrementen la resistència de les espècies, però alerten que l’escalfament derivat del canvi climàtic afecta tota la mar.