Estranys que t’ajuden a oblidar (per uns minuts) que tens càncer

PalmaMercedes i Rafaela toquen a una de les habitacions de la quarta planta de Son Llàtzer, on hi ha pacients amb càncer que els han ingressat per administrar-los els tractaments o bé perquè els acaben de diagnosticar la malaltia. Van vestides amb guardapits verds d’on pengen detalls que fan a mà cada setmana. També van endiumenjades amb perruques roses i ulleres del mateix color en forma de cor. Quan senten la veu de l’home que els deixa passar, obren la porta i empenyen un carro decorat amb fulles i flors que representa la primavera.

Una vegada dins, amb un somriure d’orella a orella, li diuen al pacient que són voluntàries de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i li fan triar una de les flors que duen al carro. Vol una orquídia de goma EVA blanca que té una pinça que serveix per enganxar la via de la clavícula amb la bata perquè hi quedi fixa i no l’estiri si es mou. Seguidament, Rafaela n’hi explica el significat: “El pètal del centre ets tu i els altres tres són la teva família, els amics i els voluntaris, que és la gent que tens al teu costat que et dona suport en el teu procés”.

Durant l’explicació, l’home escolta amb atenció allò que Rafaela li conta. Aquesta és una imatge que representa molt bé la tasca dels voluntaris. Són estranys que la seva intenció, segons conten, és “fer sortir el pacient del bucle de la malaltia” durant els minuts que estan a la seva habitació, sigui amb un regal fet a mà, amb una conversa o amb una cançó. “El voluntari no pot curar, però sí que pot acompanyar perquè els malalts no estiguin tots sols. La soledat és la vertadera malaltia”, considera la coordinadora del voluntariat de Suport i Acompanyament de l’AECC a les Illes, Carmen Vidal.

Jaime (un altre voluntari) duu davall del braç un altaveu amb el qual posa música als pacients “perquè es distreguin”. “Sempre els deix triar la cançó que volen. Quan sona, alguns tanquen els ulls i, almanco, durant els minuts que dura, es distreuen un poc”, diu.

Una altra tasca que fan per acompanyar els pacients és “decorar un hospital com si no ho fos”, segons conta Vidal. De fet, recorda com varen engalanar un passadís amb flors quan el marit d’una pacient li va demanar matrimoni.

Encara que, segons apunten els voluntaris, amb molts pacients no tenen temps d’establir-hi una relació de confiança pel poc temps que estan a la planta, amb alguns que fa anys que hi passen esporàdicament sí que en tenen. Vidal tracta una dona que acompanya el seu home malalt de càncer de fa vuit anys com si fos una més de la seva família. “Ens hem arribat a deixar vestits per celebrar ocasions especials”, diu mentre s’hi aferra i li besa el cap. I, abans d’anar-se’n a una altra habitació, li repeteix constantment que li telefoni si necessita alguna cosa. La dona somriu i etziba: “Som amigues”.

Els voluntaris sempre demanen als pacients què és allò que més desitgen fer. Això també crea relacions d’amistat i, fins i tot, familiars. A la coordinadora del voluntariat una vegada una pacient li va dir que volia batejar-se, combregar i també confirmar-se. Vidal va anar a cercar un capellà i el va dur a l’habitació. Però la pacient (que en aquell moment no tenia cap familiar a prop) necessitava padrins joves. Per això, va nomenar Vidal com a padrina jove.

També els expliquen tots els serveis gratuïts que ofereix l’AECC als malalts, que van des de botons d’emergència fins a perruques i llits articulats. “Un pacient em va dir que gràcies a jo tenia un llit articulat a ca seva”, recorda Jaime amb un somriure.

Evitar la paraula ‘càncer’

En entrar en una habitació mai demanen als pacients quin tipus de càncer tenen o quant de temps fa que estan ingressats. “Evitam la paraula ‘càncer’”, conta Susana Fernández, una voluntària de l’AECC a Son Espases.

Volen que el pacient conti el que li faci ganes i prioritzar-lo tant com sigui possible. Per això, tampoc no conten les experiències que han tingut els voluntaris amb la malaltia. “El centre són ells, no nosaltres”.

Molts dels voluntaris tenen una relació amb el càncer. Bé perquè n’han tingut (o tenen) un familiar malalt o bé perquè l’han patit. La dona de Jaime va morir de càncer fa 13 anys. En haver-se recuperat de la pèrdua va començar a ser voluntari de l’AECC perquè, segons conta, “necessitava continuar amb la rutina”.

Per altra banda, Mercedes va tenir un càncer de pit el 2021 i els voluntaris també la varen atendre. D’ençà que es va curar tenia clar que ella volia ajudar com un dia l’ajudaren a ella.