Els estrangers ja són els amos de la primera línia de Palma

PalmaUna classe econòmica formada majoritàriament per estrangers europeus d’alt poder adquisitiu ja ocupa pràcticament tot el litoral de Palma. El procés de compra d’immobles va començar fa dècades, però el treball de tres especialistes del departament de Geografia de la UIB (Sònia Vives, Onofre Rullan i Antoni Artigues) i de l’investigador independent Víctor Navarro constata una de les majors transformacions a la capital de les Balears. Des de Cas Català, Sant Agustí i Cala Major, passant pel Terreno i, per descomptat, el passeig Marítim, Santa Catalina, fins a l’entorn de la Seu i el Baluard del Príncep, “la migració del Nord”, com la defineixen els autors, s’ha apoderat de la primera línia, sempre combinada amb classe alta d’origen espanyol.

“En una primera observació del mapa es visibilitza que subsisteix la històrica separació entre la Palma oriental d’estrats socials més baixos (tonalitats vermelles) i occidental d’estrats socials més alts (tonalitats taronges/grogues)”, afirmen els autors a l’estudi. Gràcies a la combinació de paràmetres socioeconòmics amb el preu del metre quadrat i dades migratòries conclouen que “ciutadans de l’Europa dels 15, Amèrica del Nord i Oceania es concentren de manera molt destacada a la primera línia des de l’extrem de ponent del municipi”, explica la geògrafa Sònia Vives.

“Sempre s’ha valorat moltíssim tenir vistes a la mar. Hem de tenir en compte que milers de persones que compren o lloguen una propietat a les Illes provenen de zones que no tenen mar, o que si en tenen, no és ni agradable ni practicable pràcticament cap mes de l’any. Per tant, els immobles que tenen vista a la badia de Palma han estat un objecte molt cercat des dels anys 70”, explica l’assessor immobiliari independent Chris George, qui afegeix que “és cert que la darrera dècada hi ha hagut una veritable bogeria per comprar a les Illes, i Palma és un dels llocs on es paguen veritables fortunes”, assegura.

Aquesta obsessió pel litoral és antiga i s’estén a totes les Illes. Municipis com Andratx, Calvià, Pollença, Capdepera, Sant Josep i Sant Lluís, entre d’altres, han vist com històricament s’urbanitzava la seva costa amb el ferm propòsit, entre d’altres, de vendre a estrangers. “En el cas de Palma, també hem de recordar que a zones com el Terreno i el passeig Marítim hi ha hagut estrangers des de fa més de mig segle”, recorda George. “El que passa és que abans era un tipus de població que tenia una visió molt romàntica de les Illes i ara hi ha un poc de tot, des de jubilats d’alt poder adquisitiu fins a gent que ho compra com a inversió i ho lloga”, conclou aquest assessor.

Des del nucli antic fins al límit oest del terme municipal de Palma, es repeteix la tònica pròpia del litoral: “Classes altes estrangeres a primera línia i espanyoles a segona. Els barris més gentrificats de la ciutat (centre històric i Santa Catalina) se subdivideixen també seguint aquest model”, expliquen els autors de l’estudi.

Una excepció clara de l’esquema que marca aquest estudi dels geògrafs de la UIB és el Molinar. Tot i la presència creixent d’estrangers, encara és la classe mitjana i alta d’origen espanyol la que ocupa la primera línia. En canvi, ja a zones litorals de Platja de Palma on hi ha urbanitzacions residencials, són també els estrangers d’origen europeu els que ocupen principalment aquestes propietats, en alguns casos des de fa dècades.

L’altra gran zona de concentració de classe alta i de gran presència d’estrangers del nord és el centre. “Va ser un dels primers llocs on es va gentrificar, com tots sabem. Hi va haver una expulsió de ciutadans per una combinació de motius, entre ells, el desnonament per lloguers, el veritable instrument còmplice de la gentrificació: apujar-ne els preus fins al punt que la gent deixa de pagar perquè no pot, o directament se’n va”, lamenta Sònia Vives, que des de 2013 analitza la realitat de la transformació dels barris.

Segons les dades de l’estudi, els barris ocupats ara per classe alta i estrangera (centre i litoral) acumulen 3.277 desallotjaments, 500 per impagament de la hipoteca, i 2.727 per no abonar el lloguer. Sònia Vives insisteix que “això és només el que acaba als jutjats”. “Però molta gent, si troba una opció, per complicada que sigui, s’estima més partir. Tenim un model en el qual s’estan expulsant diàriament persones de la seva llar”, explica: “Ens trobam davant una elitització de la ciutat que s’ha intensificat”.

De fet, entre 2013 i 2020 es varen fer unes 800 expulsions anuals per impagaments del lloguer, mentre que en el mateix període les execucions hipotecàries no passaren de les 400. Per tant, els coneguts com a desnonaments de llogaters són el 77% de les expulsions de ciutadans de les llars. Per descomptat, els anys més intensos varen ser els de la bombolla immobiliària, “però els desallotjaments per impagament del lloguer s’han continuat produint i han anat accentuant el veritable drama de l’habitatge”, afirma Sònia Vives.

De fet, la geògrafa de la UIBexplica que les barriades estan fent palesa l’estratificació social a conseqüència del preu de l’habitatge. “Ara mateix, a més, tenim un altre fenomen que s’està accentuant, i la gent que no va poder comprar un pis en el seu moment o que no ha tingut la sort de rebre una herència es troba completament indefensa”, assegura. “Abans, una determinada professió et permetia agafar el que s’anomenava l’ascensor social i triar la barriada on volies viure. Ara, el rendiment immobiliari, i no la feina és el motor i el model econòmic”, assegura.

Gentrificació global

En opinió de l’agent de la propietat immobiliària Natalia Bueno “la gentrificació urbanoeconòmica provoca migracions claríssimes entre barris, i també entre municipis”. De fet, com ha explicat aquesta especialista en més d’una ocasió, “Palma ja no és apta per a una part important de la societat, que està cercant altres ubicacions com Inca, que, així i tot, ja ha pujat molt de preu”. “De fet, ara el que està passant és que la gent ja comença a fugir a altres comunitats autònomes”, exposa.

El fenomen de la gentrificació i l’estratificació de les ciutats no és ni de bon tros exclusiu de Palma. Eivissa capital, Pollença, Ciutadella i Alcúdia, entre d’altres, viuen processos molt semblants. Marga, que demana que no se n’esmenti el llinatge al reportatge, viu al nucli històric d’Alcúdia d’ençà que era una nina. “Quan fa més de 25 anys es va rehabilitar tot el centre, tothom estava molt content. Perquè realment tenim un nucli antic preciós. El que no sabíem és que s’ompliria de restaurants, pisos i cases de lloguer turístic, i que arribaria a ser un lloc on desgraciadament no hi ha la qualitat de vida que teníem. Però no ho pots dir, perquè et diuen que vas contra el turisme”, lamenta.

Els autors de l’estudi sobre aquesta darrera onada gentrificadora destaquen el lloguer turístic com un dels causants d’aquest procés “perquè al final, com ja hem dit en diferents treballs, si pots treure 2.000 o 3.000 euros mensuals d’una propietat no en vols treure menys”, afirma Sònia Vives. Però també hi ha un altre element que els darrers anys ha entrat amb força: els fons d’inversió, que han anat comprant propietats aprofitant aquest enorme interès dels estrangers per viure a la Mediterrània.