La norma no escrita: fer més hores gratis

Palma“Oficialment, a la Banca March mai s’ha dit a un treballador: ‘Tu has de quedar als horabaixes’. T’ho dirà el teu cap de paraula, però per escrit no t’ho diran”, explica Xisco Adrover, representant del sindicat CGT a la Banca March. El sindicalista denuncia que molts companys seus queden de manera fixa una vegada acabat l’horari laboral. “Hi ha qui queda un horabaixa a la setmana i també qui n’hi queda quatre”, afirma aquest treballador de banca, que calcula que fan feina extra debades entre un 30 i un 40% de la plantilla. “Si no fessin totes aquestes hores extraordinàries, a les oficines on treballen tres persones hauria d’haver-hi cinc llocs de feina”, es lamenta Adrover.

Des del departament de Comunicació de Banca March no admeten aquesta circumstància i s’assenyala que es compleixen els horaris legals i que no tenen cap notícia en relació a aquest tema ni per part dels treballadors ni d’Inspecció de Treball. Adrover no comparteix gens aquesta afirmació. Segons explica, fa aproximadament cinc anys denunciaren el que ell considera un “abús sistemàtic” i varen aconseguir el que creu que ha significat un petit avanç. “A Banca March estam un poc millor perquè tenim la possibilitat que els treballadors s’apuntin les hores que fan de més, però malauradament moltes vegades és el mateix treballador qui no s’apunta les hores”.

Pressions de per totes bandes

I és que treballar més hores i fer feina gratis per Adrover forma part de la mentalitat de bona part de la plantilla de les entitats bancàries. “Els bancs són una espècie de secta”, assenyala. Parlant des de la seva experiència, diu que no és només una exigència tàcita que ve des de dalt , sinó que a la vegada els mateixos companys pressionen, d’una manera més o menys subtil. “Ja forma part de la mentalitat dels empleats”, declara. Tot i això, no vol dir que no es pugui fugir d’aquest mandat, comenta. A la seva entitat hi ha moltes persones que diuen que no, tal com fa Adrover, qui no fa més hores de les que li pertoquen. Tampoc les fa un altre company del seu del sindicat, qui treballa al Banc Popular. “Jo faig feina de 8 a 15.30 h. No faig ni un minut més, excepte en dates determinades o moments molt puntuals de sobrecàrrega real de treball”, assegura Monserrate Nadal, qui ha denunciat a Inspecció de Treball de Mallorca aquesta sobrecàrrega, tal com es pot veure en el document que data de novembre del 2006 al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

Denúncia sense èxit

“Inspecció de Treball ha passat olímpicament del tema”, afirma Nadal. Segons diu el representant sindical i treballador del Banc Popular, va haver-hi un cas d’un inspector que va demanar documents a l’empresa, però “el banc es va negar a facilitar la informació”. Sense entrar en més detalls ni explicacions, des del departament de comunicació del Banc Popular s’assenyala que “amb motiu de l’acord de lliurança els dissabtes, el règim de jornada i horaris que s’aplica al Popular inclou determinades flexibilitats horàries per al personal tècnic i comercial de les oficines, sense sobrepassar el màxim de jornada anual del conveni col·lectiu, fixat en 1.700 hores”. La xifra és el resultat aproximat de si es fan 8 hores de feina diàries i es gaudeix d’un mes de vacances a l’any. Però aquests paràmetres, segons Nadal, se superen sobretot per part dels empleats que van per objectius i per a qui fa feina a les oficines centrals, “on es treballa de les 8 del matí fins a les 8 del vespre”. Nadal no coneix les xifres de Balears, “però a tot Espanya això pot afectar entre 120.000 i 140.000 treballadors”.

Frau a la Seguretat Social

Aquest treballador del Banc Popular remarca que totes aquestes hores de feina gratis per a l’empresa no es cotitzen a la Seguretat Social. “Els bancs són els majors defraudadors de la Seguretat Social de l’Estat”, diu Monserrate Nadal.

D’aquesta manera també es recull en la denúncia presentada davant d’Inspecció de Treball, on es fa veure que amb aquestes pràctiques es produeix “la reducció d’ingressos a les quotes de la Seguretat Social, a més de la corresponent retenció de l’IRPF”. Aquesta pràctica que denuncien els sindicalistes i que neguen les entitats bancàries seria fàcilment comprovable, diuen, ja que a l’ordinador es poden veure les hores que han fet feina els treballadors.

Comenten que el fet que els treballadors facin hores gratis s’ha instal·lat en la dinàmica laboral de les entitats, però no és de tota la vida. “Jo faig feina al Banc Popular des de fa 45 anys i record que abans les hores extra es pagaven amb normalitat”, assenyala. Una afirmació que corrobora Adrover, qui afegeix que “abans de l’any 1987 aquestes hores es cobraven”. Va ser llavors quan el conveni col·lectiu de la banca va assenyalar que només es faria feina fora de l’horari establert de manera puntual, explica el sindicalista, qui fa 26 anys que fa feina allà, primer al que abans era Es Crèdit Balear i després a Banca March.

Un altre problema, segons Adrover és que cada vegada hi ha més empleats que entren des d’Empreses de Treball Temporal (ETT). “Des del 2007, només s’han incorporat quatre persones a la plantilla i totes ho fan a través d’ETT”. A la vegada apunta que des de la crisi Banca March l’ha reduïda en 106 persones.

Des de la CGT i també des de CCOO es denuncia que milers treballadors de les entitats bancàries fan hores extra gratis de manera sistemàtica. Els representants sindicals asseguren que a la majoria dels bancs, sobretot als que tenen unes majors dimensions econòmiques, és una pràctica habitual.

El gabinet de comunicació de Bankia no ha respost a les demandes d’informació en relació a aquest tema que retreuen els sindicalistes. Tampoc s’hi ha pronunciat el del grup Santander. Sí que hi ha hagut resposta des de Banca March: des del departament que atén els mitjans s’ha assegurat que no tenen constància d’aquesta realitat i que l’entitat compleix la normativa i la legalitat vigent. En el mateix sentit s’ha pronunciat el Banco Popular, entitat des de la qual es fa referència a certa flexibilitat horària, prèviament acordada, sense sobrepassar el màxim de jornada anual del conveni col·lectiu, fixat en 1.700 hores. Per la seva banda, Caixabanc “declina fer cap comentari”.