Els enginyers denuncien que la catàstrofe de Sant Llorenç "hauria pogut tornar a passar"

PalmaLa catàstrofe de Sant Llorenç que va succeir fa vuit anys "hauria pogut tornar a passar" perquè "les obres que n'han de pal·liar i minimitzar l'afecció estan pendents d'execució", segons ha denunciat la degana del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de les Balears, Sara Lobato. Això representa una "anomalia de gestió", segons ha assegurat. Aquest és un dels exemples que els enginyers han posat aquest dilluns per exemplificar la manca de gestió i d'eines de planificació que pateixen les infraestructures de les Illes a causa de la manca de consens a les institucions. "Sense planificació no podem parlar d'estratègia", ha advertit.

En la mateixa línia, el vicedegà del Col·legi, Ángel Matías, ha reclamat a les institucions públiques que no es marquin objectius que s'hagin de complir en els quatre anys que dura una legislatura perquè, a parer seu, "els instruments d'ordenació van més enllà d'aquests quatre anys que fan veure les coses amb una certa miopia". Per posar fi a aquesta problemàtica, els enginyers han proposat una manera "d'escurçar terminis": "la creació d'una comissió tècnica que conegui els projectes des de l'origen i que sigui interoperable per a la resta d'agents que ordenen el territori". Per altra banda, Matías també ha plantejat que se cerqui el consens mitjançant plans directors que tinguin una durada d'entre 10 i 20 anys.

Preparar-se contra la sequera

Una altra de les qüestions que Lobato ha posat sobre la taula ha estat la falta de recursos hídrics. En aquesta línia, la degana ha assenyalat que és "un bon moment" per preparar-se per a escenaris futurs on torni a escassejar aquest bé essencial. Així, ha advertit de la importància d'aprofitar les plogudes dels darrers mesos, que han alleujat l'estrès hídric de l'Arxipèlag, per desenvolupar la construcció de tres noves plantes dessaladores a les àrees del llevant de Mallorca, Menorca i el ponent d'Eivissa. "És important que no ens centrem en el moment i que vegem la infraestructura com un element de progrés", ha expressat.

Falta de Pla director de carreteres

Els enginyers també han reclamat que continuen a l'espera de la redacció del Pla director sectorial de carreteres, una eina "necessària per tenir clara l'estratègia de mobilitat" de Mallorca, segons ha considerat Lobato. "Sabem que no disposar d'aquest Pla és més comú del que ens agradaria, però no podem deixar de reivindicar que la planificació ha de ser clara i interoperable per a la resta d'agents que ordenen el territori", ha sentenciat. En aquest sentit, ha fet referència a les obres que estan previstes per al primer tram del segon cinturó de Palma, un projecte que políticament fa gairebé quatre anys que es debat.

En matèria ferroviària, ha anunciat que pròximament començarà la redacció de nous plecs que incorporaran "mesures de seguretat molt noves", a més dels projectes constructius de les línies de Palma a Llucmajor i d'ampliació del metre fins a l'hospital de Son Espases.

Manca d'enginyers

Lobato també ha fet referència a la manca d'enginyers de camins, de canals i de ports que pateixen les Illes. "Som 330 col·legiats i feim feina 329, no hi ha atur i hi ha demanda", ha dit. Per això, ha anunciat que el Col·legi es planteja proposar a la Universitat de les Illes Balears (UIB) que imparteixi el grau en Enginyeria Civil i també el màster habilitant d'Enginyeria de Camins.