"Fa empegueir que a Mallorca no puguem viure de l'aigua dels molins"

El molí del pagès Pedro Cirer ha tornat a funcionar aquest dimarts després d'haver estat aturat aproximadament dos anys. Segons assegura ell mateix, ha arribat a extreure entre 30.000 i 40.000 litres d'aigua en només una hora, fet que li permet regar els cultius. A més, aquest sistema d'extracció li suposa un estalvi "de fins a tres o quatre hores d'electricitat", celebra. Pel bon rendiment que ofereix, Cirer considera que "fa empegueir que a Mallorca no es pugui viure de l'aigua dels molins".

Aquesta instal·lació la va construir el seu padrí poc després que nasqués el pare, cap al 1960 –un rètol a l'interior de la torre n'és testimoni. "És un dels pocs del pla de Sant Jordi que mai no havia deixat de treure aigua", explica orgullós. Però fa dos anys el varen haver d'aturar perquè un cap de fibló el va tomar. Després de la catàstrofe, el va restaurar amb l'objectiu de posar-lo en marxa algun dia, ja que considera que "si un molí no treu aigua, no és un molí". Amb tot, admet que el va refer "més per una causa sentimental que per una de funcional".

Lamenta que aquest tipus d'instal·lacions necessitin vigilància constant perquè, si no, "fan via a caure". Assegura que, si el pogués controlar tant com voldria, el faria funcionar al màxim. Cirer també vincula la falta de vigilància dels molins amb l'escassetat de pagesos que pateix actualment el sector primari. "No n'hi ha, i per això els molins podrien desaparèixer", adverteix.

Abans de l'arribada dels generadors elèctrics —que marcà l'inici del declivi dels molins fins a l'actualitat— els pagesos empraven aquestes instal·lacions per extreure aigua que dipositar-la en safaretjos continus, amb els quals regaven els camps. En perdre la seva funció, també en decaigué el manteniment, i avui sobreviuen com a relíquies patrimonials.

Malgrat aquesta situació, Mallorca continua sent el territori del món amb la concentració més alta de molins per metre quadrat. L’illa en té 3.600 molins, dels quals 600 són fariners i els altres 3.000, d'extracció d’aigua. Els primers tenen sis pales grosses que s’entelaven sobre la fusta en un procés conegut com a ‘envelar el molí’, i servien per moldre el gra i fer farina. Són els que coronen el Jonquet i també es poden veure al carrer de la Fàbrica, a Palma. Els segons tenen 18 pales més petites i servien per extreure aigua. Són els típics del pla de Sant Jordi, però, també es concentren a Campos, Ses Salines, Muro i sa Pobla.

El doctor en Enginyeria Industrial i president de l’Associació Amics dels Molins de Mallorca, Josep Pascual, considera que la salvació d’aquest patrimoni implica concedir-li una utilitat. “Si no els trobam una funcionalitat, a poc a poc es van degradant”, afirma, en referència als molins d’aigua, que considera interessants des d’un punt de vista pràctic. Dels 3.000, “n’hi ha mil de recuperables perquè es troben en condicions raonables”.

Per altra banda, Cirer assegura que no vol subvencions per mantenir el molí. El que sí que li agradaria és que les hortalisses i altres cultius que sembra amb l'aigua que extreta "tinguessin un preu just".