“Soc només jo, o a algú altre també li passa que ja està bé a casa i no té ganes de sortir?” Aquesta era la pregunta que llançava a les xarxes socials una usuària anònima, que de seguida va ser resposta per altres internautes que asseguraven sentir-se igual. No és l’únic comentari d’aquest estil que ha sortit a les xarxes últimament. Donant un cop d’ull als missatges que es llancen per aquestes plataformes, sembla com si algunes persones ja s’haguessin adaptat a les rutines del confinament i el fet de modificar-les els provoqués més neguit que benestar.Fins i tot ha començat a circular el terme síndrome de la cabana, que vindria a ser aquest rebuig a sortir del territori segur que ara mateix és representat per la mateixa llar. Per al psicòleg i vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Jaume L. Celma, l’anomenada síndrome de la cabana no existeix ni apareix en cap manual de psicologia, però sí que és un terme que es va inventar un psicòleg a principis del segle XX quan va observar el que passava entre els colons nord-americans que havien d’estar molts dies d’hivern tancats dins les seves cabanes. El cas és que entre aquests confinats es detectaven dos tipus de sentiments: d’una banda, hi havia els que vivien la reclusió amb molta irritabilitat i ansietat, mentre que els altres eren reticents a sortir i mostraven un estat d’ànim molt baix que després no els permetia retornar a la normalitat.
“El confinament provoca aquest tipus de sensacions, que van des de l’ansietat fins a la incertesa, passant una mica per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa i l’estrès”, explica Celma, que creu que són uns sentiments que s’han anat conreant entre tota la ciutadania després d’haver estat confinada durant tant de temps. De fet, un estudi internacional, liderat per l’empresa derivada de la Universitat Oberta de Catalunya Open Evidence, ha revelat que la salut mental del 46% dels espanyols està en risc per la crisi del coronavirus. Les dades recollides en la primera enquesta de l’estudi, que s’ha fet a Espanya, Itàlia i el Regne Unit entre el 24 d’abril i l’1 de maig, també mostren que el 67% de la població espanyola d’entre 18 i 75 anys s’ha sentit trista, deprimida o desesperada pel futur en algun moment d’aquest període. “D’una banda, la por no deixa de ser una cosa absolutament natural. És una de les funcions bàsiques del nostre psiquisme i l’experimentem davant de situacions que ens són desconegudes i amenaçadores”, explica el psicòleg. El problema és quan aquesta por augmenta exponencialment i s’entra en el pànic, que és quan es comencen a observar bloquejos interns que no ens permeten prendre decisions encertades. “És com si hi hagués una errada en la presa de decisions, igual que en temes de planificació i organització”, matisa Celma. Per això, el psicòleg creu que és fàcil que a l’hora d’anar fent el desconfinament algunes persones presentin problemes, però no tantes per alarmar-se: “Entre el 80% i el 90% de la població podrà tornar a la normalitat sense cap problema, mentre que un 10% o 20% de les persones sí que experimentaran aquesta sensació d’amenaça i incomoditat a l’hora de sortir a l’exterior”.
Situacions personals diferents
Per a Carmina Saldaña, directora de la unitat de teràpia de conducta de la Facultat de Psicologia de la UB, el fet que algunes persones tinguin més ganes de desconfinar-se que altres també depèn molt de la manera com estiguin passant aquesta reclusió. “No és el mateix algú que està passant el confinament en un espai reduït i amb poca llum o sense vistes al carrer que altres que estan en cases grans amb terrassa o jardí”, matisa. “Moltes persones diuen que necessiten sortir perquè el fet d’estar a casa els produeix molta ansietat i sensació d’aïllament. Són persones que estan en uns nivells d’enuig personal molt elevat, bàsicament perquè estan molt avorrides”, diu la psicòloga.
D’altra banda, hi ha les persones que diuen que no volen tornar a l’estrès i la rutina, “però el fet d’estar a casa també és estressant”, considera Saldaña. En aquesta línia, la psicòloga creu que el més possible és que moltes de les persones que ara manifesten rebuig a tornar a sortir és perquè potser ja tenien problemes previs abans, amb els quals ara s’hauran de tornar a enfrontar. Alguns d’aquests casos es podrien donar en persones que pateixen d’agorafòbia, és a dir, por als espais oberts. “Han passat dos mesos sense sentir-se pressionats per haver de sortir, i ara han d’allunyar-se de la seva zona de confort”, explica Saldaña. Un altre grup que ho pot passar malament és el de les persones que pateixen fòbia social i que ara hauran de tornar a gestionar les interaccions amb els altres. Fins i tot creu que les persones que tenen algun trastorn alimentari poden haver passat un bon confinament, perquè no han hagut d’exposar-se en l’esfera pública.
La psicòloga també enumera altres grups que poden patir rebuig al desconfinament, com les persones hipocondríaques o amb trastorns obsessius compulsius que els fan tenir molta por a la contaminació i al contagi. I tampoc vol oblidar els denominats trastorns afectius estacionals, que es donen principalment a la tardor, a l’hivern i a la primavera. “Són persones més propenses a experimentar insomni, falta de gana, pèrdua de pes o ansietat, i això se’ls pot haver ajuntat amb el desconfinament”, explica Saldaña. Per contra, la psicòloga creu que les persones que no tenien cap problema abans del confinament tindran una bona capacitat per adaptar-se a les noves rutines que arribaran. “Si no és que durant el confinament s’han quedat a l’atur, han perdut el seu negoci o han patit la mort d’algun familiar a causa del coronavirus. Aleshores també és normal que pateixin por per la incertesa del moment”, conclou.
Petits esforços
A l’hora de començar a gestionar psicològicament el desconfinament, els experts aconsellen una sèrie de mesures a seguir. El psicòleg Jaume L. Celma recomana que es facin petits exercicis d’enfrontament a l’exterior, com anar a comprar i aprofitar-ho per fer una petita volta pel carrer abans de tornar a casa. “Necessitem donar missatges al nostre cervell sobre el fet que hi ha una nova normalitat i que no és amenaçadora”, segueix. Intentar desviar l’atenció del cervell i calmar-lo amb coses que et puguin agradar, com escoltar música, practicar tècniques de relaxació o fer exercici també poden ser grans aliats en aquests moments. “L’exercici físic és el millor antidepressiu i ansiolític que hi ha”, remarca.
Per la seva banda, Saldaña també aconsella mantenir una sèrie de rutines i plantejar-se un repte diari. L’exposició solar també és un element que ens pot ajudar molt a l’hora de regular possibles trastorns com l’insomni i l’estat d’ànim baix. També recomana no seguir tot el dia les notícies sobre el coronavirus, perquè poden arribar a desencadenar més angoixa i sensació de desbordament. Finalment, creu que si tot i seguir aquestes pautes es tenen molts problemes per gestionar la fase de desconfinament i es pateix de molta inestabilitat emocional, el millor sempre és buscar l’ajuda d’un professional.
Afecta també els nens?
Pel que fa als més petits de la casa, la psicòloga infantil i juvenil Montse Busquets considera que no es pot generalitzar i que, igual que passa amb els adults, tot depèn de la personalitat de l’infant. “Els que siguin més ansiosos i tendeixin a preocupar-se més seran els que els costarà més sortir de la seva zona de confort”, explica la psicòloga. En aquest sentit, assegura que el comportament dels pares és clau a l’hora d’influir en els nens. “Si tenim un pare que s’angoixa o se sobrepreocupa, això pot influir molt en els fills”. Per tant, la psicòloga aconsella donar missatges clars i de tranquil·litat als nens, com que es pot sortir però cal prendre precaucions. “Com més tranquil·lament ho visquin els pares, millor ho viuran els nens”, resumeix Busquets. I més enllà dels nens ansiosos que poden tenir por al contagi o a la malaltia, als quals la psicòloga recomana neutralitzar la situació i exposar-se a poc a poc a l’exterior, Busquets considera que una cosa que amoïna molts infants no és tant el fet de sortir a l’exterior, sinó que no puguin tenir contacte amb altres nens. “Això els pot costar més d’entendre, i si la situació s’allargués gaire sí que podrien acabar patint alguna mena d’afectació”, conclou.
Més angoixa i estat d'ànim baix
Des de fa unes setmanes, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha habilitat un telèfon al qual la ciutadania pot trucar per assessorar-se psicològicament si pateix malestar emocional a causa de la situació que vivim. Segons el psicòleg i vicedegà segon del COPC, Jaume L. Celma, moltes de les trucades són de persones “que pateixen quadres d’ansietat i un estat d’ànim baix”. Els professionals que les atenen també han registrat molts casos de persones que han patit una pèrdua a causa del coronavirus i no han pogut gestionar bé el dol. “No poder-se acomiadar bé, amb tots els rituals que implica, genera moltes sensacions de ràbia i d’irrealitat”, diu Celma. Tot i que la línia telefònica no ha quedat desbordada, gràcies al fet que compta amb divuit professionals al darrere, sí que assegura que el volum de trucades és alt i que ja s’han començat a fer estadístiques per analitzar quines són les problemàtiques més freqüents durant el desconfinament.
Telèfon d’atenció psicològica del COPC: 649 756 713. De 9 h a 20 h.
