Eivissa: molt de sol i poca arena
L’Ajuntament de Vila redueix un 20% les gandules perquè el mar es ‘menja’ les platges
EivissaFaci una prova. Vagi a Google Earth (disponible en web i Android) i faci zoom damunt de la seua platja preferida. Quan hi sigui, seleccioni la funció ‘Mostrar imatges passades’ fins a la primera foto nítida. Hem fet la prova amb les platges del petit i superpoblat municipi d’Eivissa, ja que són el tema d’aquest article: Talamanca, les Figueretes i un bocí de platja d’en Bossa. Les primeres fotos realment clares són de 2008-2009. Només han passat 17 anys, però, així i tot, es pot apreciar com Talamanca ha perdut una part de l’arena, mentre que hi ha un bocí de platja d’en Bossa que simplement s’ha evaporat.
Encara que seria millor dir que s’ha dissolt. I no només l’arena. Passeigs, passarel·les i mobiliari urbà pateixen la voracitat creixent del mar. El darrer temporal s’ha enduit mar endins un bon bocí de la passarel·la de Talamanca, que circulava arran de l’aigua; l’Ajuntament d’Eivissa descarta reposar-la al mateix lloc i cercarà un nou traçat, perquè el mar no només ha desfet la passarel·la, sinó també el mur que la sustentava. Fa vint anys, el criteri era apropar-se al mar com més millor; ara, la qüestió comença a ser fugir-ne. Almenys, mantenir-ne una respectuosa distància. L’acció dels temporals ha provocat durant la passada tardor i aquest hivern desperfectes per valor de 90.000 euros al litoral de Vila, el municipi que té menys costa de l’illa encara que sigui el més poblat: en total, poc més de dos quilòmetres de platja. “Aquí el menor dels problemes és la factura que hem de pagar”, es lamenta el regidor de Platges d’Eivissa, Rubén Sousa. “L’autèntic problema és l’estat en què poden arribar a quedar les platges si això continua així, i no em preocupa només el turisme; ho dic pels negocis i infraestructures que estan prop del mar”.
Sousa creu que s’ha de deixar de negar el canvi climàtic. “Està passant davant dels nostres propis ulls”, afirma categòric. “Es fa evident en l’augment del nivell del mar i en els temporals cada vegada més freqüents i més extrems”. Són aquests dos factors, combinats, que s’estan menjant literalment la superfície de les platges. Tant és així que, en el pròxim concurs per a l’adjudicació de gandules als arenals, el Consistori en reduirà la quantitat un 20%. “Per deixar espai als que venen amb tovallola”, aclareix el regidor. Si Vila ja tenia poca platja per repartir entre els seus 54.000 habitants i les seues 12.000 places hoteleres, només faltava que el temporal se n’emportàs l’arena.
L’illa d’Eivissa, i molt especialment la capital, han tingut en els darrers mesos bona mostra de què són els fenòmens meteorològics extrems: el 30 de setembre del 2025 la ciutat d’Eivissa va registrar una precipitació de 254 litres per metre quadrat, rècord absolut històric. “Si això continua així i no es reverteix o s’atura, estarem en un escenari molt complicat”, es queixa el regidor eivissenc.
Un futur sense arena
Serà difícil que la pèrdua de les platges s’aturi. Diversos estudis, de fonts completament diferents, hi coincideixen. L’informe Destrucció a tota costa 2025 de Greenpeace estima un augment del nivell del mar per al 2050 a les Balears de 16 centímetres en el millor escenari i de 33 en el pitjor. Pareix poc? No ho és. Per cada centímetre de pujada del mar es calcula una pèrdua mitjana d’un metre en superfície horitzontal de costa. El 2024 el mar va pujar 0,59 centímetres. A final de segle, el mar serà a les Illes entre 40 centímetres i un metre més alt, la qual cosa representa la desaparició de la meitat de les actuals platges. A les Balears no se’n salva cap, d’illa ni pràcticament cap platja, sigui per inundació o per l’efecte combinat de l’augment del nivell i dels temporals. Potser el cas més extrem serà el de Formentera, ja que, tot i ser l’illa més petita, és la que més superfície proporcional té de platja: un 14,6% del seu litoral.
L’Informe Mar Balear 2024, impulsat per la Fundació Marilles, amb la col·laboració de l’administració balear, arriba a conclusions molt similars. Aquest estudi situa l’augment del nivell del mar a final de segle en 55,2 centímetres en el millor escenari, i 76,5 en el pitjor. En ambdós informes es reflecteix que el ritme d’augment del nivell del mar s’està accelerant de manera molt preocupant al Mediterrani occidental.
Davant d’aquest panorama, cada cop més evident, amb conseqüències fatals per al monocultiu turístic de sol i platja, crida l’atenció el silenci per part de les administracions competents, que són la Demarcació de Costes del govern estatal i la Direcció general de Costes i Litoral del Govern balear. “De moment, nosaltres hem hagut d’avançar els diners per reparar la passarel·la de Talamanca, encara que és de la Demarcació de Costes”, es lamenta el regidor de Platges de Vila. Amb el canvi climàtic passa igual que als restaurants: al final, algú ha de fer-se càrrec del convit.