PalmaMilita en política des de final dels 70. Ha estat coordinador general d’Esquerra Unida, regidor de l’Ajuntament de Palma i conseller de Treball del primer Pacte de Progrés. Ha tornat a la primera fila per aportar experiència a la llista d’IU que encapçala Willy Meyer. Grosske n’ocupa l’onzè lloc.
Algú us ha molestat dient que ‘tornau’ a la política.
És que la gent es pensa que fer política és ocupar càrrecs. He fet una passa endavant per aquestes eleccions, però estic en política des dels vint anys. Particip en la meva organització, milit i faig feina sempre. Això és la política de veritat.
Amb els dos grans partits tocats, és aquesta la gran oportunitat d’IU?
El model de bipartidisme s’ha desgastat. Zapatero féu un gir increïble a polítiques que no eren en el guió i entrà un altre govern que va prometre fins a tres milions i mig de llocs de feina. Un mes després de dir que no tocaria pensions, ni ajuts bàsics, ni salut, ni educació, ja feia tot el contrari. La gent està oiada.
Ara cal veure si aquest desencant esdevé vot a altres formacions o la tradicional abstenció.
Jo ho he dit a tothom durant la campanya: Si estàs emprenyat, i vols castigar els partits majoritaris, no anar a votar és precisament premiar-los. Si volen desgastar els partits que han governat i ens han fet patir, quedar a casa no és la solució. Després, amb baixa participació, passa que els grans ho capitalitzen i surten com fa Obama, grans vencedors amb abstencions del 70%.
Com pot ser que els balears hagin duplicat la seva abstenció a les europees en 20 anys?
Europa era una cosa simpàtica al principi. Ens va permetre entrar a un “club democràtic”, i això a Espanya no és dir poc. Després varen arribar ajuts per depuradores, reformes de barris sencers, plans de formació, els fons Feder, el Fons Social Europeu. Per tot veies els logotips de la Unió Europea. Semblava una fada padrina, que, com ha dit algú fa poc, ara ha esdevingut una madrastra. Ara ens envia les receptes de l’austericidi, ens diu que tot estalvi és poc i s’allunya del ciutadà, que no entén què és el que ha passat perquè ell s’ha comportat igual que quan li enviaven els doblers.
La vostra formació ha estat de les més crítiques amb aquesta nova realitat a Europa. Però molts diuen que no hi havia cap altre camí que polítiques de reducció del dèficit.
Hi havia una crisi molt important el 2008, però curiosament la majoria de les regions que estan fora de l’eurozona ja l’estan remuntant. Ens hauríem de demanar com és possible que a nosaltres ens hagi tocat la pitjor part de la crisi, amb conseqüències terrorífiques sobre les famílies. I sis anys després, la situació no millora. Però s’ha repetit aquest mantra que nosaltres qualificam d’austericidi, i molta gent se l’ha cregut. Retallar per baix és un fracàs social, destrueix ocupació i deixa la gent sense opcions. Un drama.
La troica decideix sense que ningú no l’hagi triada. Emergència justificada o estafa?
Ens hem cansat de repetir que la Troica és una invenció per resoldre la crisi amb polítqiues ultraliberals que no han elegit els ciutadans. La por ha jugat un paper fonamental en l’estafa. La gent veu que no ens en sortim, que es genera més patiment. Però encara no ens acabam de creure que canviar-ho depèn de nosaltres. La política està desprestigiada i fa més falta que mai. La Troica és un monstre, una bubota que han creat per donar canya al sud i que ens posem les piles per agafar els paràmetres dels països del nord. Ens fan anar amb la llengua fora i estan deixant generacions senceres sense cap oportunitat. Ni feina ni futur.
I què proposa la vostra formació per canviar això?
Li diré dues coses. Una oposició contundent a l’austericidi. Hem de desmantellar les retallades com a sistema perquè destrueixen la base de la cohesió, la igualtat d’oportunitats i, en definitiva, la democràcia. Tenim alternatives per millorar la gestió dels recursos i per demostrar que deixar la gent tirada senzillament no ens ho podem permetre. En segon lloc, no basta tenir un projecte per fer front al neoliberalisme i a la destrucció de drets com la salut o l’educació pública. Cal poder-ho fer. IU té socis europeus, com Syriza o Die Linke, a més de l’esquerra verda nòrdica, que ens garanteixen una capacitat i unitat d’acció. A Europa hi ha un important corrent que està disposat a dir basta a aquest model de capitalisme que consisteix a carregar sobre la classe treballadora tot l’esforç i llevar-li drets i serveis bàsics. Aquest model que la Troica ens ha imposat ha causat molt de patiment i, en canvi, ha salvat l’esquena a la banca. És una desproporció que només es pot aturar des de les institucions democràtiques. I per això, deman als que estan emprenyats, decebuts o indignats, que no quedin a casa o, si no, validaran aquesta gran estafa.