Dues molècules de la UIB contra els càlculs renals arriben a la guia dels uròlegs dels EUA
L'Associació Americana d'Urologia incorpora per primera vegada el fitat i la teobromina, desenvolupats i patentats per investigadors de la UIB
PalmaL'Associació Americana d'Urologia (AUA) ha incorporat per primera vegada a la seva guia de referència per al diagnòstic, el tractament i la prevenció de la litiasi renal l'ús del fitat i la teobromina, dues molècules desenvolupades i patentades per investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
La nova guia, publicada el juliol del 2026 i que substitueix l'anterior, del 2014, és una referència internacional per als professionals que tracten la litiasi renal, una patologia que afecta milions de persones arreu del món i que presenta una elevada taxa de recurrència. Les recomanacions de l'AUA també han influït en les guies i els protocols adoptats per nombroses societats científiques i centres sanitaris.
El director del grup de recerca de Càlcul Renal de la UIB, Fèlix Grases, ha destacat en roda de premsa recollida per Europa Press que la incorporació d'aquestes dues molècules a la guia nord-americana és un fet "poc freqüent". "És molt satisfactori perquè reconeixen l'efecte d'aquests productes", ha afirmat.
El fitat és una substància natural present en aliments d'origen vegetal que actua com a inhibidor de la cristal·lització de les sals càlciques, un dels processos implicats en la formació dels càlculs renals. Per la seva banda, la teobromina, un compost que es troba de manera natural en el cacau, també ha demostrat capacitat per dificultar la formació de càlculs de calci.
Segons ha explicat la UIB, aquest "reconeixement internacional reforça el posicionament" de la UIB com a institució capdavantera en l’estudi dels mecanismes de formació dels càlculs renals i en el desenvolupament de "noves estratègies per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia".
Anys 90
Per a l'estudi dels fitats, que van començar a analitzar-se als anys 90, s'han fet comprovacions in vitro, s'ha passat a escala animal amb rates i, posteriorment, amb humans, en tots els casos amb bons resultats. El 2010 es va descobrir que aquesta substància també servia per tractar l'osteoporosi.
L'estudi de la teobromina va començar també als anys 90, encara que la investigadora principal del grup de la litiasi renal i classificació patològica de la UIB, Antonia Acosta, ha reconegut que els resultats "no van ser positius". Així i tot, la investigació va continuar i el 2007 es va trobar el compost del cacau, cosa que va permetre continuar amb l'avenç i amb resultats favorables.
Les investigacions desenvolupades a la UIB han contribuït a demostrar el caràcter preventiu de les dues molècules i han donat lloc a diverses patents i aplicacions orientades a la salut renal. En aquesta línia, Grases ha assegurat que la universitat és "pionera" a la investigació d'aquestes molècules.