Dues algues invasores posen en risc el futur de la posidònia a les Balears
Un estudi de l’Imedea alerta que la presència de 'Caulerpa cylindracea' i 'Lophocladia trichoclados' pot frenar la regeneració natural de les praderies de posidònia a la Mediterrània
PalmaDues espècies d’algues invasores presents a la Mediterrània poden dificultar la regeneració natural de les praderies de posidònia. Un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) ha constatat que la presència de Caulerpa cylindracea i Lophocladia trichoclados redueix entre un 40% i un 50% la biomassa de les fulles i els rizomes de les noves plantes de posidònia, a més d’afectar-ne les reserves energètiques i les comunitats de microorganismes associades a les arrels.
La recerca ha analitzat durant més de cinc mesos les primeres fases de desenvolupament de la posidònia en un escenari sotmès a dos dels principals canvis que afecten els ecosistemes marins: l’augment de la concentració de CO₂, associat a l’acidificació de la mar, i l’expansió de les macroalgues invasores.
Els resultats mostren una diferència clara entre els dos factors. Mentre que l’increment de CO₂ no va provocar millores significatives en el creixement ni en la fotosíntesi de les noves plantes, l’exposició a les algues invasores sí que va tenir efectes importants sobre el desenvolupament. Les plàntules que varen créixer en contacte amb aquestes espècies varen desenvolupar menys fulles i una superfície foliar més reduïda, mentre que la quantitat de biomassa acumulada a les fulles i els rizomes va disminuir entre el 40% i el 50%. També varen reduir de manera significativa les reserves de sucres i midó, essencials perquè les plantes joves puguin disposar d’energia durant les primeres etapes del desenvolupament.
El CO₂ no compensa els efectes de les invasores
Una de les qüestions que els investigadors volien determinar era si més disponibilitat de CO₂ podria beneficiar les noves plantes de posidònia i compensar, almenys parcialment, els efectes de les algues invasores.
L’experiment, però, no va detectar cap millora significativa ni en l’activitat fotosintètica ni en el creixement o la producció de biomassa. Només es va observar una lleugera tendència a augmentar les reserves de midó dels rizomes i alguns canvis en els microorganismes associats a les arrels. Per tant, l’augment de CO₂ no sembla oferir a les plàntules prou avantatge per contrarestar la competència de les espècies invasores.
També alteren els microorganismes de les arrels
Els efectes de les algues no es limiten al creixement visible de les plantes. L’estudi també ha detectat canvis en el microbioma de les arrels de la posidònia.
Les macroalgues invasores redueixen la diversitat bacteriana associada a les arrels i n’alteren la composició. Aquestes comunitats de microorganismes tenen un paper important en processos com l’adquisició de nutrients i la resposta de la planta davant situacions d’estrès.
Això és especialment rellevant en les primeres etapes de desenvolupament de la posidònia, quan les noves plantes encara són especialment vulnerables i necessiten acumular reserves per poder créixer i consolidar-se.
"A les Balears, on la conservació de la posidònia és una prioritat ambiental, controlar l'expansió de les algues invasores pot ser una de les actuacions més eficaces per afavorir la regeneració natural de les praderies", assenyala la investigadora de l’Imedea Iris Hendriks. La conclusió de l’estudi posa el focus així en la necessitat de controlar l’expansió d’aquestes espècies invasores com una de les vies per afavorir la recuperació natural de les praderies de posidònia.
Les praderies de Posidonia oceanica fan, a més, una funció essencial als ecosistemes litorals de les Balears. Són refugi i hàbitat d’una gran diversitat d’espècies, contribueixen a protegir les platges de l’erosió, ajuden a mantenir la qualitat de l’aigua i tenen una gran capacitat per capturar i emmagatzemar carboni. La recerca evidencia que la pressió sobre aquestes praderies no prové únicament de l’escalfament i l’acidificació de la mar: la proliferació d’espècies invasores pot afegir una nova dificultat precisament en el moment en què les noves plantes intenten regenerar les praderies existents.