Desigualtat
Societat13/12/2022

Per què és tan dolenta la situació econòmica dels joves? Les dades que ho expliquen

La caiguda del patrimoni a la meitat respecte el 2008, els sous estancats i els lloguers disparats colpegen tota una generació

BarcelonaLa idea que les generacions més joves viuran pitjor que els seus pares pot semblar una especulació quan es parla del futur, però és una realitat quan es parla del present. En els últims 10 anys, els joves han entrat al mercat laboral amb la pitjor crisi del segle, la pandèmia i ara la inflació desbocada. Això ha fet que les generacions anomenades mil·lennials (els nascuts entre el 1982 i el 1996) i Z (entre el 1996 i el 2015) tinguin unes condicions econòmiques, laborals i de benestar en general molt pitjors que les generacions immediatament anteriors, segons l'estudi La maledicció de l'eterna joventut, publicat el mes passat per l'ONG Oxfam Intermón. Una dada serveix d'exemple: el patrimoni dels joves ha caigut a més de la meitat que el que tenien el 2008. Però n'hi ha moltes més que demostren aquesta situació.

La renda per generacions a Espanya
Evolució de la renda per càpita. Índex en què 100 = renda en l’any de naixement

"Una de cada tres persones amb una edat compresa entre els 16 i els 29 anys està en risc de pobresa o exclusió social", indica l'estudi, que també calcula dades de renda per l'evolució de la renda per càpita per edat. Segons s'observa al gràfic adjunt, quan tenia 21 anys, la renda per càpita d'una persona nascuda el 1960 era més d'un 130% superior al moment de néixer. En canvi, si va néixer el 1990, amb 21 anys l'increment de renda respecte del moment de néixer quedava per sota del 30%, mentre que una persona que tingui 21 anys avui ha vist créixer la seva renda per càpita només un 8%.

El debat sobre la desigualtat entre generacions no és nou, sinó que dura com a mínim des de l'esclat de la crisi. Un informe del think-tank europeu Bruegel ja indicava el 2015 que la situació econòmica dels joves dibuixava "una imatge preocupant", amb una "divisió intergeneracional" que afectava tot el Vell Continent, però sobretot "el sud d'Europa". "Increments de l'atur juvenil i de la pobresa juvenil són especialment preocupants perquè tenen efectes a llarg termini en la productivitat i en el creixement potencial i marquen la gent jove per a tota la vida, redueixen la seva productivitat i sovint l'exclouen del mercat laboral durant un període llarg de temps", apuntava el document de la institució brussel·lesa. A més, la demografia se'n ressent a causa dels "efectes negatius sobre les ràtios de fertilitat", per culpa de "la incertesa relacionada amb l'atur" i les "consegüents decisions d'ajornar el fet de fundar una família".

Cargando
No hay anuncios

El 2018, amb l'economia ja més recuperada, un informe de CaixaBank descrivia els mil·lennialscom "una generació que ha arribat a l'adultesa en un temps de condicions econòmiques incertes i desfavorables, amb un mercat laboral deprimit i un sector immobiliari a la baixa". El 2020, el llibre La Generació Tap, de Josep Sala i Cullell, va destapar definitivament el debat a l'esfera pública catalana.

La conseqüència de tot això és que "després de cada crisi, les persones joves són sempre un graó per sota de la resta de generacions, sense prou oportunitats i impulsos que els permetin avançar i emprendre els projectes que corresponen a la seva etapa vital", afegeix el document d'Oxfam. I la situació "es prolonga una vegada assolits els 30 anys, quan tradicionalment es considerava que el període de joventut s'havia acabat".

Salaris estancats

La renda mitjana per persona entre la gent més jove "s'ha mantingut pràcticament estancada des del 2009", just un any després de l'esclat de la crisi financera: ha passat de 10.797 euros anuals a 10.903 euros, un increment de 106 euros en tretze anys. La caiguda del poder adquisitiu dels menors de 35 anys ha sigut del 17% per a joves entre 16 i 24 anys, i del 10% entre els 24 i els 35 anys.

Cargando
No hay anuncios

"La generació Z, amb 20 anys, s'ha trobat un creixement econòmic un 40% inferior al que van gaudir les persones nascudes a la dècada dels 60 a la seva mateixa edat", indica l'estudi. La generació nascuda als anys 90 encara ha patit un context pitjor: "Han viscut, amb 30 anys, un creixement un 50% inferior al de la generació dels 60 a aquella mateixa edat".

Poder adquisitiu per generacions a Espanya
Evolució de l'IPC i del salari mensual mitjà per franges d'edat, en euros

"Les caigudes del PIB venen acompanyades de caigudes de l'ocupació, especialment entre aquells que duen a terme treballs precaris, sectors en els quals estan sobrerepresentades les persones joves", rebla l'informe.

La reforma laboral no arregla la precarietat

La desocupació afecta molt més els joves que la gent més gran. La taxa d'atur del grup entre 20 i 24 anys duplica la mitjana espanyola: del 12,4% de tota la població de l'Estat, en aquesta franja d'edat l'atur escala fins al 24,1%. Entre la gent jove entre 16 i 19 anys, un 48,6% dels treballadors que busquen feina no en tenen, quatre vegades més que la mitjana.

Cargando
No hay anuncios

La temporalitat ha sigut una de les plagues que ha afectat la gent jove en l'àmbit laboral, un dels problemes que el govern buscava adreçar amb la reforma laboral que ha entrat en vigor aquest any. No obstant això, d'acord amb l'informe, la caiguda en la temporalitat registrada des de l'entrada en vigor de la nova normativa no ha suposat una millora gaire tangible en les condicions de treball dels joves, especialment pel que fa al sou i el nombre d'hores treballades –i, per tant, cotitzades–. Oxfam constata que la reforma ha permès triplicar el nombre de treballadors joves amb contracte fix discontinu entre el desembre del 2021 i el tercer trimestre del 2022, però "aquest tipus de contracte, per la seva pròpia naturalesa, no implica que els joves treballin tot l'any".

La parcialitat –treballar menys temps que la jornada completa– es manté "significativament més alta entre els grups més joves" i "ha crescut notablement des del 2008". Espanya, doncs, presenta unes taxes de treball parcial "significativament més altes que la mitjana de la Unió Europea i que tenen un impacte directe i immediat en els nivells salarials de la joventut". Això fa que "l'actual generació jove tingui salaris molt inferiors als de la resta de treballadors".

Menys inversions i menys hipoteques

"Les cicatrius deixades pels salaris baixos en èpoques d'entrada al mercat laboral i obertes de nou amb l'arribada de noves crisis en breus períodes de temps han acabat per minvar el patrimoni amb el qual compten avui les persones joves". És a dir, el fet de treballar en pitjors condicions, per salaris inferiors i durant menys temps ha fet que el jovent espanyol no hagi pogut invertir tant com les generacions anteriors en dècades passades. El prototip de la família amb pares de 30 i pocs anys, fills, cotxe i casa amb la hipoteca mig pagada típica dels anys 80 i 90 actualment és un miratge per a qualsevol persona que tingui aquesta edat. L'accés a l'habitatge entre les persones de menys de 35 anys "s'ha reduït en un 50% en 15 anys", apunta l'informe, tot i que el cost dels crèdits bancaris durant els últims anys ha sigut el més reduït en dècades gràcies a les polítiques de tipus d'interès baixos del Banc Central Europeu.

Cargando
No hay anuncios

Tenint en compte que l'habitatge és la principal inversió de les famílies a Espanya i que, a més, els sous més baixos i la temporalitat dificulten l'estalvi a través de productes com fons d'inversió o plans de pensions, "la riquesa neta de les persones joves ha patit una variació percentual del -56%" des del 2008 fins ara, mentre que de mitjana la davallada ha sigut del 16%. El 2014, un 4% de les famílies mil·lennials havien invertit en borsa, menys de la meitat que la generació anterior l'any 2002, segons CaixaBank. Les crisis han empobrit tothom, però molt més les generacions joves, que per una qüestió temporal i d'experiència vital i laboral sempre són d'entrada les menys riques.

L’accés a l’habitatge
Percentatge de població segons tipus d’habitatge a Espanya

Els lloguers es disparen

La manca de capacitat per comprar una casa ha empès els joves a un mercat de lloguer on els preus també s'han disparat. Com es pot veure al gràfic adjunt, el percentatge de joves entre 16 i 29 anys amb residència de propietat era del 54,9% el 2008, mentre que la xifra es desploma fins al 32% l'any passat. Per contra, el jovent es veu obligat a buscar pis de lloguer: del 32,9% de joves que vivien un pis arrendat fa 14 anys es va passar al 47,7% del 2021.

Cargando
No hay anuncios

Amb l'esclat de la bombolla financera, a la ciutat de Barcelona el preu per metre quadrat de lloguer va caure un 20,8% entre el gener del 2007 i el mateix mes del 2014, quan va tocar fons, segons dades del portal immobiliari Idealista. Però des d'aleshores fins al mes passat, el lloguer s'ha disparat gairebé un 77%. En un moment en què els sous no es mouen gaire i els joves tenen menys accés que mai a un pis de propietat, l'encariment del lloguer representa que la població més jove ha de dedicar un percentatge molt més alt del seu sou a l'habitatge, en una transferència de diners directa a través dels lloguers dels llogaters joves als propietaris, que són de generacions més grans.