Diputades insultades i assetjades: el masclisme s’estén a la política

Brussel·les“Et talles el cabell igual que una actriu porno. Potser fent pel·lícules et va millor i fas més bon paper”. La piulada, publicada la setmana passada per un usuari anònim de Twitter, estava dirigida a l’eurodiputada Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià). El mateix dia Albiol va rebre centenars de tuits amb insults masclistes molt explícits i de contingut sexual -irreproduïbles aquí- després de la seva intervenció al ple del Parlament Europeu defensant la revolució bolivariana de Veneçuela. “El més bonic que em van dir va ser «puta comunista»”, explica l’eurodiputada valenciana.

El de Marina Albiol no és un cas aïllat. Vuit de cada deu diputades (81,8%) de Parlaments de tot el món afirmen haver sigut víctimes en algun moment de la seva carrera política de violència psicològica, un concepte que inclou comentaris masclistes, insults sexistes, amenaces de mort i assetjament, segons un informe publicat per la Unió Interparlamentària (IPU, per les seves sigles en anglès). Segons l’estudi, realitzat amb enquestes a diputades de 55 països diferents, la forma més habitual de violència psicològica és la humiliació sexual o els comentaris sexistes: el 65,5% de les parlamentàries consultades afirmen haver-ne hagut de suportar mentre es dedicaven a la política. Els comentaris masclistes els fan majoritàriament, segons l’enquesta, altres parlamentaris homes i també desconeguts a través, principalment, de les xarxes socials.

Fenomen estès a tot el món

L’estudi confirma que el sexisme, l’assetjament i la violència contra les dones parlamentàries “és real i està estès” arreu del món. “El fenomen no té fronteres i existeix en diferents graus a cada país, de manera que afecta un nombre significatiu de dones diputades”, afirma el text. Tània Verge, professora de ciència política experta en igualtat, explica que el fenomen té l’origen en l’ordre patriarcal establert a la societat, que es reprodueix a les institucions.

“Els espais molt masculinitzats, com la política, generen una organització pròpia molt masculina. Quan hi entren dones, qüestionen els seus privilegis i alteren les regles del joc. Això genera resistències”, apunta Verge. El 1995 només hi havia un 11,4% de dones als Parlaments, una xifra que en 20 anys s’ha doblat, tot i que continua estant molt lluny de la paritat. Actualment el 22,8% dels parlamentaris de tot el món són dones. “De vegades es creu que les actituds masclistes es donen menys en entorns de nivell cultural més alt, però no és així. A la política o a la universitat també passa”, assegura l’experta.

Joves i a l’oposició

Marina Albiol denuncia que els insults i comentaris masclistes formen part del seu dia a dia. “Pràcticament tots els dies de la meva vida parlamentària he patit violència masclista, sobretot en forma d’insults i amenaces -assegura l’eurodiputada en una conversa amb l’ARA-. Moltes vegades és una combinació pel fet de ser dona i ser d’esquerres”, apunta. L’estudi de la IPU revela que les diputades que més pateixen la violència masclista són les que estan a l’oposició, són joves i pertanyen a grups minoritaris.

En aquest perfil també hi encaixa la diputada del Parlament de Catalunya Anna Gabriel (CUP). Parlamentàries de la CUP van denunciar públicament a principis d’any “el menyspreu masclista que patien” les seves militants. Però molts homes no s’han donat per al·ludits. “Que frustrada que viu aquesta dona. Ben posicionada al món seria guapa i atractiva”, escrivia fa pocs dies el president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomà, en una piulada a Twitter dirigida a Anna Gabriel.

“Quan diem que la societat és patriarcal no és un lema buit de contingut -assegura Gabriel-. No t’insulten sobre els postulats ideològics, sinó que busquen el que se’ns atribueix a les dones: l’home és intel·ligència i la dona és cos, és natura. Des d’aquí se’ns insulta”, denuncia. La diputada de l’esquerra independentista subratlla que la violència psicològica s’exerceix sobretot des de les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació però mai ha patit insults al carrer. “Si l’ambient que es viu a la xarxa es visqués al carrer potser no ho hauria pogut aguantar”, assegura.

Segons l’estudi, quatre de cada deu diputades admeten haver sigut víctimes de comentaris sexistes a mitjans socials. Sovint també han de suportar la distribució d’imatges seves ofensives. “El seu comportament insuficientment o excessivament femení és el centre de comentaris, atacs i burles. També el seu estatus conjugal, emocional o la seva vida familiar”, afirma l’estudi.

Objectiu: excloure les dones

La Unió Interparlamentària sosté que sovint la violència psicològica contra les diputades respon a un intent d’excloure les dones de la política. Un 61% de les entrevistades així ho creuen. “Hi ha una intencionalitat. L’objectiu és disciplinar-nos i expulsar el nostre discurs feminista de l’espai públic i expulsar-nos a nosaltres per recloure’ns a un espai que teòricament ens correspon per gènere, que és la llar”, diu Gabriel.

Al Parlament Europeu la popular Rosa Estaràs -forma part del grup majoritari, el PP europeu- assegura no haver patit ni insults ni cap forma de violència sexista com a eurodiputada. En canvi, sí que recorda actituds masclistes en la seva etapa com a vicepresidenta del govern balear, sobretot a principis dels 90. “En un acte públic em van presentar com a representant del sexe femení. En el subconscient de l’home que em va presentar jo era una dona i no un càrrec”, lamenta. També recorda les vegades que es convertia en notícia el seu canvi de pentinat o la seva vestimenta. L’informe denuncia que sovint els mitjans de comunicació “perpetuen comportaments sexistes”.

Per posar fi a les actituds masclistes, Tània Verge creu que s’ha de començar per canviar les proporcions als Parlaments, perquè siguin més paritaris. “Això altera les dinàmiques. Fa que es pugui normalitzar la presència de dones”. Rosa Estaràs fa una crida a “educar en la igualtat i trencar estereotips”, mentre que les diputades Albiol i Gabriel coincideixen que un dels problemes és que els insults sexistes “s’estan normalitzant”. La seva recepta: educar en la igualtat i acabar amb “el sistema patriarcal”.