Descobreixen petjades de l’avantpassat dels mamífers més antic del món a Mallorca
Els gorgonopsis són un grup extingit de sinàpsids que varen viure durant el Permià, fa entre 270 i 250 milions d’anys
PalmaUn equip de recerca ha descobert a Banyalbufar un tipus de petjada fossilitzada, fins ara desconeguda per la ciència, atribuïda a un gorgonopsi, l’avantpassat dels mamífers més antic del món. Aquest grup de depredadors amb dents de sabre del Permià està emparentat amb els avantpassats dels mamífers. Les petjades, de fa entre 270 i 280 milions d’anys, s’han trobat molt a prop de restes òssies d’aquest animal i han permès reconstruir-ne la manera de caminar, més pròxima a la dels mamífers que a la dels rèptils.
La troballa, que ha estat publicada a diverses revistes científiques, és excepcional, no només per la quantitat de restes fòssils localitzades, sinó també perquè es tracta del gorgonopsi més antic del planeta, el predecessor de dents de sabre que acabaria donant lloc als mamífers.
Els gorgonopsis són un grup extingit de sinàpsids que varen viure durant el Permià, fa entre 270 i 250 milions d’anys. Pertanyen a la línia evolutiva que donarà lloc als primers mamífers 50 milions d’anys més tard. Eren animals de sang calenta, com els mamífers d’avui en dia, però que, a diferència de la majoria, ponien ous.
Eren carnívors i varen ser els primers animals a desenvolupar les característiques dents de sabre. Sovint eren els superdepredadors dels ecosistemes on vivien i el seu aspecte seria semblant al d’un ca, però sense orelles ni pèl. Les restes recuperades a Mallorca pertanyen a un animal de mida petita-mitjana, d’aproximadament un metre de longitud i provenen d’un jaciment situat a Banyalbufar. Es va excavar en tres campanyes diferents, durant les quals es va recuperar una gran quantitat de material.
“El gran nombre de restes òssies és sorprenent. Hem trobat des de fragments de crani, vèrtebres, costelles, fins a un fèmur molt ben conservat. Realment, quan vàrem començar aquesta excavació, no pensàvem mai que trobaríem tantes restes d’un animal d’aquest tipus a Mallorca”, explica Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO | MBCN), investigador associat a l’ICP-CERCA, i primer signant de l’article.
Durant els darrers anys, Mallorca ha proporcionat restes fòssils excepcionals del període Permià. En destaquen les troballes del tramuntasaure, una nova espècie de rèptil descrita el 2023 i, més recentment, el descobriment d’un esquelet parcial de gorgonopsi, el teràpsid més antic del món conegut fins al moment. La seva localització a les Balears és un fet insòlit, ja que les restes conegudes de gorgonopsis fins avui dia pertanyien a latituds molt elevades, com Rússia i Sud-àfrica.
La seva edat també ha sorprès els investigadors que han desenvolupat l’estudi. "És molt probablement el gorgonopsi més antic del planeta. El que hem trobat a Mallorca té almenys 270 milions d’anys i els altres registres d’aquest grup a escala mundial són majoritàriament molt més joves”, comenta Josep Fortuny, autor sènior de l’article i cap del grup de Biomecànica Computacional i Evolució de la Història Vital de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).
Entre les restes fòssils excavades destaca una cama gairebé completa que ha permès estudiar com es desplaçava l’animal. A diferència dels rèptils, que tenen una locomoció més ancestral amb les cames més separades, els gorgonopsis tenien les cames disposades de forma més vertical i, per tant, es desplaçaven d’una manera que estaria a mig camí entre la dels rèptils i la dels mamífers. Aquest sistema és més eficient per caminar i, especialment, per córrer.