Pasteres

Denuncien que la costa sud de Mallorca s'hagi convertit en un abocador de pasteres

Els denunciants assenyalen que l'abandonament d'aquestes embarcacions provoca un important impacte ambiental

PalmaUn col·lectiu anònim de treballadors del sector nàutic ha denunciat aquest divendres que la costa sud de Mallorca s'ha convertit en un cementeri de pasteres davant la inacció de les autoritats.

En un comunicat, el grup ha concretat que el tram comprès entre la platja del Caragol i el cap de ses Salines, dins d'una Reserva Marina, s'ha omplit d'embarcacions abandonades. Paral·lelament a la greu crisi humanitària que ja s'ha cobrat la vida de centenars de persones, s'està gestant una "silenciosa però alarmant crisi mediambiental", han apuntat, i assenyalen els ajuntaments de ses Salines i Santanyí, PortsIB, Salvament Marítim, Costes i la Guàrdia Civil.

Cargando
No hay anuncios

El col·lectiu de treballadors ha afegit que en els darrers dos anys, una dotzena de pasteres han quedat encallades o s'han enfonsat en aquesta franja de litoral protegida. Una vegada rescatades les persones migrants, les embarcacions queden marcades per la Guàrdia Civil i posteriorment són abandonades a la mar, la qual cosa suposa un greu risc per a la navegació i un impacte ecològic important, a causa de la descomposició i trossejat d'aquestes embarcacions de fibra en els ecosistemes marins.

Segons han assegurat, la situació s'agreuja per la reiterada negativa del responsable del port de la Colònia de Sant Jordi a recepcionar aquestes pasteres, fins i tot quan són remolcades per navegants particulars o per les embarcacions oficials de neteja del litoral o de control de fondeig sobre posidònia. El col·lectiu ha reconegut que de manera selectiva, el port sí que accepta les embarcacions que arriben al Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera, amb destinació final al dipòsit de Son Tous, mentre que rebutja sistemàticament les procedents del litoral pròxim al propi port.

Cargando
No hay anuncios

Els treballadors han subratllat que es veuen obligats a mantenir l'anonimat per temor de represàlies laborals i institucionals. "En diverses ocasions hem intentat formalitzar-ne denúncies davant la Guàrdia Civil, però hem estat dissuadits i ens han advertit de les possibles conseqüències negatives per a nosaltres", han alertat.