Cort torna exigir el desallotjament de l'acampada per l'habitatge de Palma després de la denuncia per assetjament sexual

PalmaL’Ajuntament de Palma ha tornat a exigir a la Delegació del govern espanyol a les Balears que desallotgi l’acampada pel dret a l’habitatge de la plaça d’Espanya després que el col·lectiu feminista Flama denunciàs la presència, segons la seva versió, de “comportaments i actituds sexistes” i “situacions d’assetjament sexual” en el marc de la protesta.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha reclamat al delegat del Govern, Alfonso Rodríguez, que actuï “de forma immediata” i ha qualificat d’“extremadament greus” les acusacions fetes públiques per Flama. Cort considera que aquestes denúncies fan “encara més necessari” que la Delegació del Govern intervingui.

L’Ajuntament ja havia demanat anteriorment el desallotjament de l’acampada, que es manté a la plaça d’Espanya des de la matinada del 29 de setembre. Cort argumenta que el termini de la concentració comunicada havia vençut i que la situació actual no semblaria encaixar amb aquella convocatòria concreta.

El consistori assegura que respecta el dret de reunió i manifestació, però defensa que s’ha d’exercir d’acord amb la normativa i amb garanties de seguretat, convivència i protecció de les persones. També assenyala que l’ocupació de la plaça dificulta des de fa més d’una setmana les tasques municipals de neteja, manteniment i conservació. En la seva petició inicial, però, asseguraven que els havien de desallotjar perquè "no tenien permís i els havia acabat el termini", un fet que Delegació va negar i contradir.

L’acampada diu que ha expulsat persones del lloc

Mentrestant, l’acampada ha reaccionat a la denúncia de Flama amb una assemblea interna en què, segons explica el mateix col·lectiu feminista, les persones afectades han exposat les situacions que s’haurien produït. A partir d’aquesta assemblea, s’han acordat diverses mesures per intentar garantir que la protesta sigui un espai “segur i lliure de qualsevol forma d’assetjament, masclisme, LGTBIfòbia o violència”.

Entre les mesures anunciades hi ha la sortida de l’espai de persones la presència de les quals havia generat situacions de conflicte o inseguretat. També s’ha plantejat elaborar un protocol de prevenció i actuació davant situacions d’assetjament, masclisme i altres violències. L’acampada ha anunciat igualment la creació d’un punt de referència LGTBI i de cures i assegura que s’han produït disculpes públiques per determinades actituds i comentaris que havien generat malestar.

Flama explica que, després de la seva denúncia inicial, la situació ha evolucionat arran del diàleg dins l’acampada i de les decisions preses en assemblea. El col·lectiu manté que ara està pendent de com s’apliquen les mesures acordades i de si les persones afectades poden sentir-se segures.

Flama es va retirar de l’organització

Flama va anunciar la seva retirada de la participació orgànica en l’organització de l’acampada després d’un procés intern de debat i reflexió. El col·lectiu va assegurar que havia detectat “comportaments i actituds sexistes” i “situacions d’assetjament sexual” que, al seu parer, contradeien els principis de cura mútua que haurien de regir l’espai.

El grup també va explicar que dins la seva militància hi ha menors d’edat i que la protecció i seguretat de les seves integrants era una prioritat per no exposar-les a “espais hostils o insegurs”.

La retirada de Flama, però, no implica que abandoni la lluita pel dret a l’habitatge. El col·lectiu ha remarcat que continuarà participant en el moviment social i que la seva crítica es dirigeix a les dinàmiques concretes de funcionament de l’acampada.

En el seu primer comunicat, Flama no va concretar quins casos d’assetjament denunciava ni va identificar les persones a les quals atribuïa aquestes conductes. Les acusacions, per tant, corresponen al relat del col·lectiu i no han estat acreditades judicialment. L’acampada, per la seva banda, defensa ara que ha adoptat mesures arran de les situacions plantejades i que continuarà avaluant-ne l’aplicació.

Cort ofereix suport a Flama

L’Ajuntament ha posat els seus serveis a disposició de les integrants de Flama perquè puguin acudir a la Unitat d’Atenció a la Família i Dona (UFAM) i rebre suport i acompanyament davant les situacions que han fet públiques.

La protesta de la plaça d’Espanya va començar el 29 de setembre, després de la mobilització en defensa del dret a l’habitatge celebrada a Palma, i durant els dies posteriors s’hi han anat sumant tendes i participants. L’acampada s’ha organitzat mitjançant assemblees i grups de treball i forma part de la mobilització pel dret a l’habitatge que s’ha estès per diferents punts de l’Estat.