"Deixa els estudis": el consell d’una responsable de la universitat a una alumna que havia denunciat una agressió
L'abús el va cometre un company de classe de la UPC i ella el va denunciar als Mossos i està pendent de judici
BarcelonaMai el va veure "perillós". Era un company de classe, sis anys més gran, peculiar, però ni de bon tros podia intuir el que acabaria passant. La Joana –nom fictici per preservar la identitat de la víctima– va ser agredida sexualment quan tenia 19 anys per un company de classe de la UPC, G.S. Ho va acabar denunciant i ara està pendent de judici. La Fiscalia demana dos anys de presó al presumpte autor de l'agressió. Durant el procés, la Joana va sentir que la seva universitat li fallava.
El noi la va intentar aïllar durant els anys que van compartir aula. Cada vegada anava a més, tot i que ella intentava allunyar-se'n. Tanmateix, era difícil, ja que a la carrera d'enginyeria civil hi ha pocs alumnes i, per tant, coincidien en treballs i ell feia tot el possible per estar a prop d'ella. Fins i tot va deixar caure entre el grup de companys que tenien una relació, però que ella ho amagava perquè era vergonyosa. L'octubre del 2021, quan durant la nit estaven estudiant per a un examen, ell va fer-li uns tocaments mentre la noia i una companya s'havien estirat una estona per descansar. A més, la Joana sosté que G.S. va robar-li contingut íntim del mòbil (una sèrie de vídeos) mentre dormia. A partir d'aquest dia va començar el malson.
Tot i l'impacte del que acabava de passar, i que anava totalment "perduda", després de l'examen va traslladar el tema a la UPC, a la persona de referència per qüestions d'assetjament. La primera resposta que va obtenir de la universitat assegura que va ser "lamentable" perquè pensava que la guiarien en un moment de crisi i només va sentir-se revictimitzada. Segons explica la Joana, els primers inputs que va rebre van ser que els fets havien passat "fora de la universitat" i que aplicar el protocol "no serviria de res". Després d'una reunió amb la vicerectora i els serveis jurídics, van dir-li que els fets relatats eren "constitutius de delicte" i que havia de presentar una denúncia als Mossos i, posteriorment, fer una queixa al centre. No era tan fàcil. Mai ho és per a una víctima de violència sexual.
El segon quadrimestre va ser una "tortura". Compartia espai amb ell. Estava "deprimida" i va deixar de menjar, algun dia no tenia ni força per dutxar-se o sortir de casa. Però alhora, per la situació familiar que tenia, havia d'aprovar tant sí com no el curs. "Cada dia intentava sobreviure", explica alhora que recorda com anava amb por al centre, molts cops acompanyada de la seva parella, i com hi havia dies que no tenia forces ni per "agafar un bolígraf". Però no hi podia fer res. "Si anava a urgències, què podia dir?", es pregunta. A l'estiu va demanar marxar d'Erasmus, "el més lluny possible", per intentar posar distància amb el que havia patit i el que vivia cada dia a la universitat. Això li va donar forces per denunciar als Mossos d'Esquadra i iniciar el procediment judicial.
Ell també fa el màster
Quan va tornar d'Erasmus, l'estiu del 2023, va apuntar-se a un màster. Ell també, i a mesura que va passar el temps va tenir una actitud més desafiant amb la Joana, que va demanar no compartir espai amb l'agressor, fer classes en línia o dividir la classe en dos grups. Li van dir que no era factible per qüestions logístiques i de pressupost. El que més li dol, però, és que la persona de referència que l'havia d'ajudar, en to distès, va donar-li una possible solució al que estava sofrint: "Pots deixar els estudis".
Davant d'aquest escenari va buscar ajuda fora, a Aadas (Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment), i el maig del 2024 va sol·licitar formalment l'activació del protocol. Fins llavors no ho havia fet perquè l'havien desanimat argumentant que "seria molt difícil demostrar" els fets i recordant que l'agressió havia "passat fora del centre". Finalment, el 24 de juliol la comissió va emetre un informe en el qual acordava i planificava diverses mesures per "evitar" la coincidència presencial d'ells dos i "garantir un entorn segur i respectuós". Unes mesures que, per a la Joana, van arribar molt tard. "En tres anys, i després de moltes reunions, l'única solució que em van donar va ser deixar els estudis", lamenta.
La UPC, sense entrar a valorar els casos concrets per un tema de confidencialitat, assegura que, si "una persona denuncia una situació de violència", el centre busca "activar amb celeritat totes les mesures de suport i acompanyament", i alhora "aplicar el marc procedimental que està vigent en el moment que es produeix" l'agressió. Després de la publicació de la notícia, la universitat ha assegurat que "no pot fer valoracions sobre els fets que són objecte d'una denúncia penal" i que el protocol "queda limitat" als fets que no estan judicialitzats per evitar "interferències i preservar els drets de totes les parts". En qualsevol cas, la UPC assegura que la referència a deixar els estudis d'una responsable del centre "no reflecteix les actuacions ni les indicacions institucionals" i que lamenta si alguna comunicació s'ha percebut d'aquesta manera.