El Defensor del Poble calcula que hi ha hagut 440.000 víctimes d'abusos sexuals en l'àmbit de l'Església

MadridUn 1,13% de la població adulta ha patit abusos sexuals en l'àmbit religiós i un 0,6%, directament de sacerdots i religiosos. És la principal conclusió que ofereix una enquesta inclosa en l'informe sobre la pederàstia a l'Església que ha elaborat el Defensor del Poble en l'últim any i mig per posar llum a aquesta xacra. Si es fa l'extrapolació, serien unes 440.000 persones víctimes en el primer cas i 234.000 en el segon –sobre un total d'uns 39 milions de persones adultes a l'Estat—. "Espanya avui és un país millor", ha destacat el president espanyol, Pedro Sánchez, des de Brussel·les. La projecció situa Espanya com el país amb més casos al món i el cap de l'executiu ha reconegut que caldrà analitzar-ho i actuar en conseqüència. Entre les recomanacions, destaca la creació d'un fons estatal per recompensar les víctimes. En roda de premsa, Ángel Gabilondo ha considerat "fonamental" i "inevitable" que l'Església hi contribueixi econòmicament.

Gabilondo ha entregat aquest divendres a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, l'informe elaborat a petició de la cambra baixa. Segons les dades de l’enquesta encarregada a Gad3, feta a 8.013 persones, els abusos sexuals infantils es donen majoritàriament en dones, però això es reverteix si s’acota el context a l’àmbit religiós: hi ha hagut més víctimes homes (53,8%) que dones (46,2%). I dels agredits per sacerdots o un religiós, un 64,6% són homes. Els casos es donen més en persones de més edat, de manera que el fenomen dels abusos sexuals en contextos de l’Església ha anat decreixent, apunta l’informe. 

La tasca coordinada pel Defensor del Poble no quantifica el nombre de persones que han sigut víctimes de pederàstia arreu de l'Estat, més enllà del percentatge de l'enquesta. Gabilondo ha evitat fer estimacions. El que s'ha fet són entrevistes a 373 testimonis que han permès detectar 487 víctimes. D'aquests 373, 334 han relatat la seva pròpia experiència i 39 han posat veu al patiment de terceres persones. En aquesta mostra, també s'ha produït una diferència notable entre sexes: de les 487 víctimes que han volgut compartir els fets, 410 són homes i 76 dones. Gairebé la meitat d'aquestes víctimes, un 47,8%, van patir abusos sexuals entre el 1960 i el 2000. El seu testimoni, ha lamentat Gabilondo, ha permès determinar uns "efectes devastadors" per a les víctimes. El Defensor del Poble ha instat ara els poders legislatiu i executiu a prendre mesures per garantir la reparació de les víctimes, i l'Església a posar a disposició tots els seus arxius.

"Algunes víctimes han hagut de fer front a la negació, a les pressions, i fins i tot se’ls culpabilitzava dels abusos patits. L’Església catòlica és plural i la comissió assessora hi ha detectat bones i males pràctiques. Hi ha hagut cauteles i voluntat de minimitzar el fenomen, però ara no és possible fer-ho. La societat no ho permetria", ha afirmat Gabilondo, que ha explicat que els posicionaments del món eclesiàstic des que es va posar llum a aquesta xacra han estat "més orientats a la prevenció que a l'esclariment". El testimoni de les víctimes mostra que, en molts casos, la resposta de l'Església ha sigut "insuficient i dilatòria" i que els mecanismes d'atenció no han sigut "adequats ni suficients". Precisament, la Conferència Episcopal Espanyola ha convocat per a dilluns una assemblea per valorar l'informe del Defensor del Poble.

Les recomanacions

Més enllà del fons estatal i la creació d'un òrgan especial que tingui com a finalitat la reparació de les víctimes que no hagin trobat resposta en la via penal –sobretot per la prescripció dels delictes–, el Defensor del Poble planteja altres recomanacions. Entre elles, una llei que modifiqui el règim de prescripció de l'acció de responsabilitat civil derivada dels delictes d'agressió i abusos sexuals de menors, en la línia del que va establir la llei de protecció integral de la infància i l'adolescència, amb l'objectiu que es puguin acordar indemnitzacions per a casos anteriors a la seva entrada en vigor. La reforma de la responsabilitat penal no tindria efectes per la irretroactivitat de la norma desfavorable.

També es planteja reformar la llei sobre ajudes públiques a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, amb l'objectiu d'assegurar que les quantitats de les indemnitzacions s'ajustin als estàndards de la Unió Europea i que les sol·licituds s'atenguin des d'un òrgan independent.

La reacció de les víctimes

Miguel Ángel Hurtado

"És una decepció, una oportunitat perduda", ha afirmat Miguel Ángel Hurtado, activista i víctima d'abusos sexuals a Montserrat, després de conèixer els resultats de la investigació del Defensor del Poble. Per a Hurtado, es tracta d'una tasca de "qualitat pèssima" si es compara amb altres països com Austràlia o Irlanda. El motiu, que la feina de Gabilondo ja venia limitada d'origen. Segons l'activista, s'hauria d'haver creat una "comissió de la veritat amb poders coercitius d'investigació", però "el legislador espanyol" va escollir fer les coses "malament" de forma "deliberada i conscient". Així, segons el seu parer, l'equip que ha liderat el Defensor del Poble no tenia poder per obligar la cúpula eclesiàstica a col·laborar facilitant tota la documentació necessària, i això ha implicat que finalment l'estudi sigui incomplet. Segons Hurtado, no s'ha investigat "l'encobriment de la jerarquia catòlica", que va ser "sistemàtic i generalitzat", i les recomanacions que s'han fet al govern espanyol són "insuficients i descafeïnades". Així mateix, l'activista considera un "escàndol" que en les seves conclusions el Defensor del Poble no sol·liciti la imprescriptibilitat dels delictes sexuals a menors, i creu que la factura de la reparació econòmica que proposa Gabilondo l'han de pagar els "bisbes" i no tots els contribuents.

Alejandro Palomas

L'escriptor català ha titllat de "pobre" i "poc ambiciós" el treball de Gabilondo, perquè no ha comptat amb la col·laboració de l'Església. Tot i això, ha volgut posar en valor que la investigació del Defensor del Poble parli de "responsabilitat per part de l'Estat" en la problemàtica de la pederàstia dins l'Església catòlica: "És, per tant, col·laborador en certa mesura d'aquest horror". Segons Palomas, que l'Estat assumeixi una part de la compensació econòmica a les víctimes, tal com indica l'informe, és positiu. D'altra banda, l'escriptor, víctima d'abusos al col·legi La Salle de Premià, ha volgut remarcar que és bàsic que els delictes sexuals contra menors siguin imprescriptibles perquè les seqüeles per als supervivents poden arribar a estendre's fins a la seva mort. "Ara veurem realment la voluntat política, perquè l’informe ja existeix", ha conclòs Palomas. Informa Albert Llimós.