Els decrets d’habitatge del govern espanyol no convencen: "No serem la campanya electoral de ningú"

PalmaLes noves mesures d’habitatge aprovades aquest dimarts pel govern espanyol no han convençut ni el Sindicat de Llogateres de Mallorca, ni la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ni les persones que mantenen l’acampada per l’habitatge a la plaça d’Espanya de Palma. Les tres organitzacions valoren que les mesures poden suposar un alleujament per a les persones afectades, però les consideren insuficients per resoldre el problema de fons.

La portaveu del Sindicat de Llogateres de Mallorca, Celeste Rodríguez, ha reiterat la seva crítica al conegut com a 'decret Maricarmen' i ha recordat que, segons la seva interpretació, la proposta inicial va ser "trossejada" amb l’objectiu que no prosperàs una de les principals reivindicacions: els contractes de lloguer indefinits. "Per a nosaltres, les mesures que vàrem proposar ja eren un escenari de mínims", ha assenyalat Rodríguez, en referència a les actuacions que el sindicat considera necessàries per "pal·liar a curt termini la situació dramàtica de milers de llogateres".

En aquest sentit, considera que l’aprovació del primer decret per part de la Diputació Permanent no suposa cap fre a les reivindicacions del moviment de llogaters. "No suposa cap aturador per a les nostres pretensions", ha defensat. L’objectiu del sindicat, ha explicat, és anar més enllà de les mesures aprovades i "acabar amb el negoci rendista" per garantir "el dret efectiu a un habitatge digne per a tothom". Per això, Rodríguez ha avançat que continuaran amb les mobilitzacions i fent feina en la preparació d’una vaga general per l’habitatge, que reclama que sigui "massiva, transversal i històrica".

La PAH: "No és suficient"

La PAH també considera que les mesures aprovades són un pas positiu, però insuficient. "Està bé que facin el Decret de llei d’habitatge, però consideram que no és suficient", ha assenyalat l’organització.

La principal crítica de la PAH és que part de les mesures té una durada limitada. Segons explica, les proteccions poden permetre aturar temporalment desnonaments o determinades finalitzacions de contracte, però el problema reapareixerà quan acabi el termini establert. "De moment aturen els desnonaments, finalització de contractes, etcètera. Però són dos anys. Una vegada que passin aquests dos anys, tornarem a estar igual", ha advertit.

Per això, l’entitat reclama al govern espanyol que adopti mesures que garanteixin de manera permanent que les persones puguin mantenir el seu habitatge. "Volem lleis més fermes perquè no es puguin desfer", ha defensat.

La PAH també qüestiona què pot passar si hi ha un canvi d'executiu i les mesures deixen de tenir efecte. "I si hi ha un canvi de govern? Es trobarà la gent una altra vegada desprotegida?", planteja l’organització. En aquest sentit, considera que qualsevol govern, independentment del color polític, hauria d’assumir el compromís que les persones no hagin de patir per poder mantenir un habitatge que puguin pagar.

L’acampada de Palma: "No serem la campanya electoral de ningú"

L’acampada per l’habitatge de Palma també considera que les mesures arriben tard i en ple context electoral. "Ens preocupa que Sánchez torni a utilitzar l’habitatge per fer anuncis quan s’acosten les eleccions, després d’anys sense prendre les mesures necessàries", assenyalen. Per als activistes, els llogaters no necessiten promeses electorals, sinó solucions: els lloguers continuen sent inassumibles i els decrets són insuficients. Reclamen abaixar els preus dels lloguers, garantir contractes estables i posar límits als fons voltor i als grans propietaris.

En aquest sentit, defensen que els decrets han tornat a aprovar-se perquè "hem pressionat" i no com un regal del govern espanyol. Consideren que la rectificació és una bona notícia, però insisteixen que "recuperar-los és un avanç, però no basta" i que l’emergència residencial continua intacta. Per això, reclamen mantenir la pressió als carrers per aconseguir mesures "molt més contundents" i adverteixen que Pedro Sánchez no pot convertir els decrets en "propaganda electoral".

L’acampada també reivindica la convocatòria d’una vaga general després de l’anunci de CCOO i UGT, que interpreten com una conseqüència de la pressió social acumulada. "La vaga, l’hem arrancada", sostenen, i defensen que no es pot limitar a "un dia sense currar, una jornada festiva, ni una mani i tots cap a casa". A parer seu, ha de ser "massiva" i cal que serveixi per elevar la mobilització i aconseguir nous drets, no per desactivar-la ni convertir-se en "un acte de campanya electoral del PSOE".

Davant l’avançament electoral, els activistes consideren que el nou escenari polític ha de servir per reforçar la mobilització i posar l’habitatge al centre. "No volem promeses electorals, volem mesures", remarquen. I deixen clar que no pensen vincular les seves reivindicacions a cap formació: "La nostra mobilització no pertany a cap partit. No serem la campanya electoral de ningú". "Governi qui governi", afegeixen, continuaran als carrers fins a aconseguir "solucions reals" a l’emergència d'habitatge.

Els sindicats posen data a la vaga general per l’habitatge

Al voltant d’un centenar de persones convocades per CCOO i UGT s’han concentrat aquest dimarts davant el Parlament per reclamar que les Balears siguin declarades zona tensionada. El secretari general de CCOO a les Balears, José Luis García, ha advertit que habitatge i salaris "van de bracet" i ha denunciat que l’augment dels sous "se l’ha menjat" l’encariment de l’habitatge. "Cal posar les persones al centre i no l’especulació", ha reivindicat.

La secretària d’Igualtat i Polítiques Socials d’UGT, María José Cordero, ha qualificat la situació de "crítica" i ha assegurat que "tenir una feina no significa poder viure". Cordero ha anunciat que la vaga general per reclamar el dret a un habitatge digne es farà durant la primera setmana de novembre i ha cridat sindicats, ciutadania i organitzacions a sumar-s’hi.