Com era David Pujol, segons el seu amic Antoni Trobat: “Li varen ensenyar que les coses no cauen del cel”

PalmaEntre els seus referents hi havia elSubcomandante Marcos i Malcolm X, un dels seus ídols de jove. Va jugar a bàsquet, però també practica des de fa anys esports menys convencionals, com la boxa. És fan d’Ismael Serrano. Va estudiar Filologia Catalana a la UIB i, després, Antropologia a la UB. Quan els Estats Units varen envair l’Iraq, l’any 2003, els estudiants de l’edifici Ramon Llull de la UIB varen omplir les parets de pintades contra la guerra. Prop de les escales principals encara se’n pot veure una. La va fer David Pujol, ara professor de català i candidat de MÉS per Palma a la batlia de Ciutat. “Com les altres, la varen voler tapar, però encara es pot distingir”. Ho conta Antoni Trobat, amic de David des dels anys d’universitat.

Es conegueren en una assemblea del Bloc d’Estudiants Independentistes, que aquell mateix any es va convertir en el SEPC. “Hem compartit passions diverses i pulsions juvenils. Ens agradava discutir llargament encara que no sempre estiguéssem d’acord, l’acció, sortir al carrer. I com la majoria dels joves de principis dels 2000, vivíem a cavall entre la militància i la festa”. Junts, visqueren nits glorioses dins l’escena indie i tecno de principis de segle a Ciutat, en sales de festa com el Cultura Club i el Casino Royale.

Des dels inicis d’aquella amistat, Antoni s’emociona per una cosa concreta: “David no venia de les escoles progressistes de Palma com la majoria dels militants de l’esquerra independentista. Venia d’una família mallorquina normal, de gent treballadora que, amb esforç, va poder dur els fills a La Salle. Amb tot, però, David havia descobert que era diferent, que tenia un idealisme i unes inquietuds pròpies. I ha combinat sempre aquest idealisme romàntic amb el fet de tocar de peus a terra. Des de jove desprèn una força molt concreta: és d’idees dures i bones formes”, defensa Antoni.

Son pare, treballador del Santander, prové de l’Arracó (Andratx); sa mare, administrativa durant molts d’anys d’un hotel, és molinera. David, i el seu germà gran, Òscar –“que sempre ha estat el seu gran exemple de superació”– es varen criar al barri de Son Oliva: “Això li ha donat carrer i facilitat per entendre i defensar diversos registres. No és fàcil, en política, trobar gent que no sigui monocroma, que no es relacioni només amb un tipus de persones. En el seu cas, aquesta pulsió activista i noctàmbula el va posar en contacte amb gent de sectors socials molt diferents. I això és una gran riquesa”, reflexiona. A més, és inquiet, “li agrada posar-se reptes, i aquesta característica també l’ha acompanyat en l’àmbit polític”.

A casa, a David li varen ensenyar que les coses no cauen del cel, i que un mateix s’ha de treure les castanyes del foc. Així, el candidat a la batlia de Palma va combinar, durant tota l’època d’estudiant, feina i estudis: per exemple, va fer feina de reposador a una botiga de roba; també a l’aeroport, tant a pista com de maleter. “Té molt clar que un s’ho ha de treballar”, diu l’amic.

Malgrat venir d’una posició política dura –l’anticapitalisme, l’esquerra independentista–, David “sempre ha fet el paper d’intentar trobar consensos”: “És una persona oberta al diàleg, amb un bon tarannà”, apunta Antoni. Explica, també, que en aquells efervescents 2000 tenia l’ull posat en totes les tendències, les noves maneres de viure, de fer: es va fer vegetarià l’any 2001 i va estar vinculat –tot i ser un gran urbanita!– a l’agroecologia, per posar alguns exemples. Aquest “idealisme romàntic”, les “conviccions profundes” i un tarannà “agradable i proper” són alguns dels aspectes que, per a Antoni, fan especial David Pujol.