Societat
Societat 31/12/2022

De la crisi sanitària al malestar social

Tensió a la sanitat i l’educació, drets bàsics per complir i els deures pendents per afrontar de debò la crisi climàtica

8 min
Vaga de mestres docents al Departament d'Educació

BarcelonaL’any que deixem enrere ha estat el del retorn a la normalitat i les trobades interrompudes per la pandèmia –adeu a les distàncies, les restriccions i, gairebé, a les mascaretes–, però també ha aflorat la ressaca que el covid ha deixat a tots els nivells, més enllà del sanitari. Si el 2022 ha estat la constatació dels efectes d’aquesta emergència sanitària mundial –que encara no es pot donar per acabada–, molts sectors confien que el 2023 sigui l’any de passar a l’acció i posar-hi solució.

De moment, el nou any comença amb tambors de mobilització als sectors públics bàsics: professionals de la salut i de l’educació han anunciat vagues al gener per traslladar al Govern la pressió en plena negociació de pressupostos perquè arribin uns recursos que la pandèmia ha fet més evident que ja fan tard. L’impacte del covid no només és clar en la sanitat (i les llistes d’espera insostenibles, per exemple) o es constata en els resultats acadèmics més baixos dels alumnes tant a primària com a secundària. També en l’esfera social les entitats del tercer sector alerten d’una situació preocupant: una de cada quatre famílies viu amb la soga al coll a final de mes.

Conquesta de drets

El 2023 arriba amb noves lleis que es desplegaran, com la dels drets de les persones trans, que ha tirat endavant enmig de fortes divisions entre PSOE i Podem. També amb d’altres que estan pendents, com la que la Generalitat vol impulsar per combatre el racisme.

En el capítol judicial, s’haurà de veure si, com assegura la Generalitat, la pugna per la presència del català a les aules es pot donar per aparcada i la feina es pot centrar en els reptes educatius que tenim al davant, entre els quals el de l’ús social del català.

I sense sortir dels tribunals, la manera com es va aplicant la llei del només sí és sí continuarà sota el focus, especialment en un moment en què la violència contra les dones (no només sexual sinó de tot tipus) no remet, com demostra un 2022 que ha acabat amb unes xifres insuportables d’assassinats masclistes.

I, mentrestant, la crisi climàtica va llançant avisos que és una realitat palpable. Ho demostra un 2022 inusualment calorós que ha agreujat la sequera fins a obligar a decretar les primeres restriccions d’aigua. Pinten bastos el 2023 si no plou.

Educació

El conflicte rebrota tot i l’augment de plantilles
Primer dia de sense mascaretes a les escoles a l'Escola Sadako de Barcelona

El curs passat va ser per oblidar des del punt de vista de la conflictivitat i, si bé semblava que aquest seria més plàcid, el clima d’entesa entre sindicats i departament d’Educació amenaça amb trencar-se. L’USTEC, el sindicat majoritari entre els mestres dels centres públics, ha convocat dues vagues el 25 i 26 de gener coincidint amb les de la sanitat. Tot i que Educació subratlla que des d’aquest gener hi haurà més de 3.500 nous docents al sistema, tal com es va comprometre al setembre per desactivar les protestes, l’USTEC demana més passos per millorar els recursos dels centres i les condicions laborals. Tot plegat, mentre acusa el departament de posar-los “en la diana” pels mals resultats acadèmics de les proves de competències bàsiques tant a primària com a secundària. El 2023 el repte serà capgirar aquesta tendència preocupant –s’han anunciat mesures com la formació als docents– que el Govern vincula, en part, als efectes de la pandèmia.

El català a les aules continuarà en el punt de mira. Mentre el Govern insisteix que el nou marc legal garanteix que cap aula hagi d’aplicar percentatges de castellà, les entitats antiimmersió confien que els tribunals els reconeguin més hores de castellà sense entrar a xifrar percentatges. Això obliga a continuar mirant de reüll els jutges mentre les dades apunten a una caiguda en l’ús social del català entre els joves dins i fora de l’aula i el Govern es compromet a desplegar mesures per contrarestar-ho.

El compliment del pacte contra la segregació escolar també és una urgència, amb els centres d’alta complexitat que necessiten urgentment més recursos, com alertava la síndica en un informe recent. I el 2023 també ha de ser el moment de fer més real el compromís amb l’escola inclusiva després d’un any del decret en què s’ha constatat que els recursos encara no són suficients per garantir-la.

Salut

La incertesa del covid i el malestar de metges i infermeres
Una inferemera atenent un pacient al'UCI hepatica de l'Hospital Clinic

El 2022 el covid s’ha mantingut a ratlla tot i que les notícies que arriben de la Xina recorden que encara no es pot parlar en passat de la pandèmia. La vigilància sobre el virus, però, s’haurà de combinar amb abordar l’impacte que ha deixat en el sistema sanitari. Les dades alarmants de salut mental, especialment entre els joves, obliguen a desplegar molts més recursos per afinar la detecció (també a les aules) i l’atenció i seguiment dels casos a la xarxa pública. L’aturada d’activitat forçada per la pandèmia també es tradueix en llistes d’espera “inacceptables”, segons ha admès el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha promès una injecció de més de 1.000 milions si s’aproven els propers pressupostos de la Generalitat.

Tot plegat, però, no ha apaivagat el malestar acumulat entre les professionals de la sanitat. Els metges i infermeres han dit que no poden més després de la pressió viscuda els últims anys i han convocat una vaga els dies 25 i 26 de gener. El lema, “Ho has donat tot, no has rebut res”, envia un missatge al Govern perquè es reforcin plantilles i s’acabi amb la sobrecàrrega de feina. Està per veure si la situació es recondueix o si la convocatòria inicialment de Metges de Catalunya a la qual s'han sumat infermeres (inclòs el Satse, majoritari al sector), psicòlegs, farmacèutics i administratius, serà la primera gran aturada de protesta, com a mínim, dels últims quatre anys.

Emergència social

Apujar els subsidis, garantir el dret a l’habitatge i millorar l’atenció a la dependència
Un home demana almoina a La Rambla de Barcelona

La pressió a l’alça dels preus, els lloguers en màxims històrics i la incertesa dels preus energètics han obligat el govern espanyol a respondre amb una bateria de mesures per no ofegar (més) milions de llars. A l’espera dels resultats, però, la situació ja és crítica per a més d’una quarta part de la població catalana, que viu en risc de pobresa i exclusió social, segons les dades de l’Idescat del 2021. Les entitats socials ho corroboren amb l’augment de persones que atenen per la combinació d’una pobresa sobrevinguda (en part, efecte de la pandèmia) i la que alerten que s’està cronificant. Els pressupostos de la Generalitat del 2023, reclamats des del tercer sector, són necessaris perquè arribin recursos i es puguin apujar el 8% promès els subsidis que reben les llars amb baixos ingressos i que fa 12 anys que estan congelats. I, més enllà de millorar els imports, també ho ha de fer l’accés i el funcionament d’aquestes prestacions socials. Cal resoldre disfuncions i incompatibilitats que persisteixen, per exemple, entre l’ingrés mínim vital (IMV) de l’Estat i la renda garantida de ciutadania de la Generalitat. Sobre aquesta última renda, el Govern ha promès nous complements per millorar la protecció a les llars vulnerables on hi ha infants i persones amb discapacitat. A banda, el 2023 està previst desplegar el primer pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya per provar una eina que pot combatre les desigualtats.

La llei estatal de l’habitatge és una assignatura pendent, sobretot després de les decisions judicials que han tombat aspectes de la llei catalana que limitava els preus dels lloguers. A l’altra banda de la balança hi ha l’estratègia per abordar el sensellarisme creixent, un compromís de la Generalitat pendent de desplegar.

I després, però no menys important, hi ha l’atenció (històricament infrafinançada) a la dependència. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va prometre un pla de xoc per crear places i reduir llistes d’espera per accedir a una residència de gent gran que haurà de concretar-se aquest any. A més, a principis d'any s'ha de presentar el pla d'integració sociosanitària, que promet un canvi de model en l'atenció especialment de la gent gran i els malalts crònics.

Drets

La lupa sobre la llei del ‘només sí és sí’ i l'esperat desplegament de la llei trans
Manifestació a favor de l'alliberament lgtbi a Barcelona

L’aplicació de la llei del només sí és sí marcarà, segur, l’inici de l’any en l’àmbit judicial. Caldrà continuar atents a les noves sentències després de la polèmica per les rebaixes de penes a alguns condemnats que tant la Fiscalia –amb un decret– com el govern espanyol –tocant el Codi Penal– han mirat de frenar. El Tribunal Suprem serà la clau per anar creant una jurisprudència que pot variar segons la casuística que se li plantegi. Però la llei és més que això: per complir-la s’ha de crear de zero un nou circuit d’atenció a la víctima que obliga a canvis en l’estructura judicial.

D’altra banda, el 2023 serà l’any del desplegament efectiu de la llei trans, aprovada després d’una forta divisió al govern espanyol. A Catalunya, es treballa per una llei pròpia, tot i que el col·lectiu ja compta amb alguns drets que no existien arreu de l’Estat gràcies a la llei del 2014 de drets de les persones LGTBI. El departament d’Igualtat i Feminismes també vol posar fil a l’agulla amb una llei contra el racisme que vol ser pionera a l’Estat.

En el capítol dels drets reproductius, entrarà en vigor la llei de l'avortament un cop la ratifiqui el Senat i després de ser aprovada pel Congrés fa pocs dies. La norma permetrà l'avortament sense consentiment patern a les noies a partir de 16 anys i garantirà les interrupcions de l'embaràs en centres públics a tot l'Estat. A Catalunya, el Govern s'ha compromès a garantir que es puguin fer avortaments quirúrgics fins a la setmana 14. 

Medi Ambient

¿La sequera donarà una treva? ¿Arribarà la multa d’Europa per la contaminació?
Pantà de Sau amb tota l'esglesia, el cementiri a la vista sense aiguar

La crisi climàtica s’ha fet evident el 2022, l’any més càlid fins ara registrat a Catalunya, que ha vingut acompanyat d’una sequera molt greu. L’any nou comença amb restriccions d’aigua per a indústries i pagesos, que poden agreujar-se i afectar l’aigua de les aixetes dels consumidors si no arriben aviat prou pluges que reomplin els pantans, ara sota mínims.

D’altra banda, caldrà fer més passos per reduir la contaminació de l’aire, sobretot si es vol esquivar la sanció de la UE que encara podria arribar a Espanya. L’amenaça també s’estén a la contaminació de l’aigua pels purins, que Europa ha elevat als tribunals. Tot això mentre la Generalitat ha promès aprovar aquest any un impost als creuers i es graven per primer cop els envasos de plàstic no reciclable segons marca la llei estatal. Mentrestant, la llei de residus catalana està pendent d’aprovació.

Barcelona

Córrer per acabar les obres i inaugurar abans d’eleccions
Les antigues vies del tramvia al carrer Girona, on s'ha decidit que es mantindran

Barcelona entrarà al 2023 immersa en la cursa electoral i amb la gestió del govern d’Ada Colau en el punt de mira de totes les altres forces municipals. Enmig de la lògica pugna política, l’Ajuntament premerà l’accelerador per estrenar grans obres que estan a mitges. Potser la més emblemàtica –especialment per als comuns i no tant per al PSC– serà la inauguració dels primers quatre eixos verds de l’Eixample, els del carrer Consell de Cent i el seu entorn. Les obres del tramvia des de la plaça de les Glòries fins a la parada de metro de Verdaguer han de seguir a bon ritme l’any que ve perquè el traçat estigui enllestit a finals d’any i el nou tram comenci a funcionar ja el 2024.

A la carpeta d’obres a estrenar a la ciutat també hi ha el carrer Pi i Margall reformat o la primera fase de la Via Laietana (entre Urquinaona i Antoni Maura), i s’haurien de veure avenços a la part baixa de la Rambla, un dels treballs que més s’han fet esperar. La inauguració que ja veurà en tot cas el pròxim govern municipal serà la que farà la Sagrada Família, que a finals del 2023 ha de tenir enllestides les quatre torres dels evangelistes.

Al capítol de mobilitat, en els primers mesos de l’any ja hauria de ser una realitat la substitució d’un carril de trànsit als carrers Muntaner i Aribau per un cordó de serveis. I, tot i que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per combatre la contaminació es manté, és cert que l’any començarà amb canvis per flexibilitzar-la. D’una banda, les persones amb pocs ingressos (inferiors a dues vegades l’indicador IPREM) estaran exemptes de pagar les sancions per incomplir la normativa de les ZBE, és a dir, que podran circular amb els seus vehicles pel perímetre restringit encara que no tinguin l’etiqueta ambiental que s’exigeix. A més, tots els conductors tindran més permisos puntuals per saltar-se-la: fins a 24 dies a l’any sempre que tramitin l’autorització pertinent.

stats