Creix el malestar per la brutícia als contenidors a vessar de Palma

PalmaRestes de síndria, mobles, roba, capses de cartó i tota mena de residus s’amunteguen amb freqüència fora dels contenidors, plens a vessar, a diversos barris de Palma. La situació genera una imatge de deixadesa urbana i ha esdevingut una de les principals queixes veïnals, juntament amb el renou. “Surts a passejar i trobes tota una estesa de porqueria devora els contenidors”, lamenta un veí del passeig Marítim.

La percepció general és que l’actitud incívica és la principal responsable de l’augment de brutor. Tot i això, hi ha altres factors que hi influeixen, com la superpoblació, el turisme, la manca de contenidors i la implantació del sistema de recollida selectiva als pobles del voltant.

Els 431.521 habitants censats a Palma el 2024 varen generar 235.584 tones de residus, recollides per Emaya dels més de 7.000 contenidors repartits per Ciutat.

A Pere Garau, un dels barris que més ha crescut els darrers anys –amb uns 10.000 residents nous entre 2001 i 2025, segons la plataforma veïnal Flipau amb Pere Garau–, s’han registrat 746 incidències relacionades amb l’incivisme i la insalubritat des de l’inici de l’estiu. Segons un membre de l’entitat, allò que “més ha preocupat” les darreres setmanes són els contenidors de matèria orgànica, perquè generen “una pudor insuportable i són focus de brutor constants”.

A Son Roca, els veïns denuncien que s’acumula fems defora els contenidors perquè residents d’altres barris o pobles on s’ha implantat la recollida porta a porta els duen fins allà. “Fins i tot venen empreses de construcció a tirar-hi els enderrocs. I després es diuen entre ells que els han tirat aquí i que no han tingut cap problema, i encara en venen més”, lamenten.

El passeig Marítim pateix també la brutícia provocada pel turisme de gatera i per les persones que surten de festa. Tot i això, alguns residents apunten que “fan més brutor ells que els turistes”. També remarquen que la vorera que dona a la mar “sempre està bruta” perquè “no queda clar si la responsabilitat de netejar aquella zona és de l’Autoritat Portuària o d’Emaya”.

Davant la manca de solucions institucionals, els veïns han optat per actuar pel seu compte. A Son Roca, fotografien les matrícules dels vehicles que llancen residus fora dels llocs habilitats. “És l’única manera que vagin vius”, assegura una veïna del barri. A Pere Garau, membres de la plataforma veïnal Flipau amb Pere Garau han sortit al carrer vestits amb equipaments de protecció de color taronja per fer netes zones de contenidors. L’objectiu, segons expliquen, era posar fi a “l’efecte crida” provocat per l’acumulació de fems. “Quan ho vàrem deixar tot ben net, vàrem comprovar que la gent deixava el fems com tocava”, celebra una de les persones participants. Segons la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Maribel Alcázar, aquest problema està “generalitzat” a Ciutat. Tot i això, la valoració dels ciutadans sobre la gestió d’Emaya canvia segons el barri on resideixen.

Els veïns de Pere Garau consideren que, a causa de la sobrepoblació que pateix la zona, Emaya hauria de posar “més contenidors, treure els controladors mediambientals que tenen perquè vigilin i sancionin els incívics i fer una feina de conscienciació social”. També al·leguen que l’empresa pública de neteja no compleix els horaris de recollida i que no hi ha control efectiu del problema.

En contraposició, residents de Son Roca i del passeig Marítim consideren que “Emaya compleix amb les seves funcions de neteja” i que la responsabilitat de l’acumulació de fems la té la gent, “que és molt porca”.

L’ARA Balears ha contactat amb l’Ajuntament de Palma i amb Emaya per obtenir una valoració institucional, però no ha obtingut resposta.