Creen un test per detectar l'Alzheimer abans que es formin 'nusos' a les neurones

BarcelonaLa ciència ha constatat que, molt abans que s'iniciïn els símptomes d'Alzheimer, el cervell ja presenta dos elements definitoris de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna Tau, que són una mena de nusos que impedeixen la comunicació entre les neurones, i l'acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide, una substància que s'acumula en grans quantitats i que es considera un senyal inequívoc de la malaltia. Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, als EUA, han centrat els seus esforços en el primer d'aquests esdeveniments i han desenvolupat un test basat en aquests cabdells de Tau per avançar-se al diagnòstic de l'Alzheimer en, aproximadament, una dècada.

La prova permet detectar petites quantitats de la proteïna Tau, que té tendència a acumular-se i embruta el líquid cefalorraquidi i la sang, abans que aquestes acumulacions siguin visibles mitjançant les imatges dels escàners cerebrals, segons han publicat aquest dilluns els investigadors nord-americans a la revista Nature Medicine. Els cabdells neurofibril·lars estan formats principalment per Tau, que és la proteïna responsable de l'estructura interna de les neurones i que les molècules es transmetin correctament. Quan un cervell pateix Alzheimer, però, aquesta proteïna no realitza adequadament la seva funció i s'uneix a altres filaments de la mateixa proteïna, desmantellant el mecanisme neuronal.

Segons l'autor principal de l'estudi i especialista en psiquiatria Thomas Karikari, la prova que proposen permet identificar "les etapes molt primerenques de la formació dels cabdells de Tau, fins una dècada abans que puguin aparèixer les acumulacions en una exploració cerebral". La majoria de tests assajats i comercialitzats per identificar l'Alzheimer, però, es basen en l'altre element, l'acumulació de plaques de la proteïna beta-amiloide, ja que acostumen a detectar-se abans que els plecs de Tau. Ara bé, els nusos poden ser un pas previ als dos elements i ser "més definitoris" perquè es correlacionen més amb la gravetat del deteriorament cognitiu.

Segons l'investigador, mentre la proteïna beta-amiloide és una estella que s'encén amb facilitat, la tau és el llumí. "Un gran percentatge de persones que tenen dipòsits de beta-amiloide cerebral mai desenvoluparan demència. Però una vegada que els cabdells de Tau s'encenen en una exploració cerebral, pot ser que sigui massa tard per apagar el foc i la seva salut cognitiva es pot deteriorar ràpidament", exemplifica Karikari.

Tot i que les tècniques d'imatge per detectar Tau continuen sent un predictor fiable i precís de la càrrega de la proteïna al cervell, la utilitat de la prova està limitada per l'accés, l'alt cost i la baixa sensibilitat de les proves, afirmen els investigadors. En aquest sentit, asseguren que aquestes exploracions només poden captar el senyal dels cabdells neurofibril·lars quan abunden al cervell, que és un moment en què el grau de patologia cerebral ja és pronunciat i difícilment reversible. "Els assajos demostren que els pacients amb cabdells de Tau tenen més probabilitats de beneficiar-se de nous tractaments que aquells amb un grau significatiu de dipòsits cerebrals de Tau", simplifica Karikari.