Cort reconvertirà l’antiga presó en un ‘coliving' per a metges, policies i professors "de les universitats"
L’Ajuntament aprova el projecte una setmana després del desallotjament forçat de les darreres persones en situació de vulnerabilitat que vivien a l'edifici, ocupat des de fa anys
PalmaL'Ajuntament de Palma ha presentat l'avantprojecte per reconvertir l'antiga presó en una residència pública per a professionals, un gran coliving dotacional amb 139 allotjaments temporals destinat principalment a metges, investigadors, professors "de les universitats", membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i altres treballadors que necessitin allotjament durant la seva estada a la ciutat. El projecte es planteja com una fórmula d'habitatge temporal per donar resposta a necessitats professionals i, alhora, recuperar un immoble municipal en desús.
La iniciativa arriba una setmana després que el consistori recuperàs la possessió de l'edifici amb el desallotjament forçat dels darrers ocupants. L'antiga presó, tancada des del 1999, havia estat ocupada durant més d'una dècada i en els darrers anys s'havia convertit en espai d'estada de persones en situació de vulnerabilitat i exclusió residencial, sense alternatives d'habitatge efectives, (la majoria de les quals no pot accedir als Serveis Socials). El desallotjament, executat després d'una ordre judicial, ha generat crítiques de col·lectius socials i de l'oposició, que denunciaren la manca d'alternatives d'habitatge per a part de les persones afectades. L'Ajuntament va defensar l'actuació per l'estat de degradació de l'immoble i la necessitat de recuperar-lo per al seu nou ús.
El batle, Jaime Martínez, ha explicat que l'operatiu es va dur a terme de manera pacífica i ordenada amb la participació de la Policia Local de Palma, la Policia Nacional, els Bombers i diversos serveis municipals. L'edifici ha estat posteriorment tapiat per evitar noves ocupacions.
Usos diferenciats
La futura residència combinarà allotjaments de curta i llarga estada. Les estades curtes s'entenen com a estades de mesos, mentre que les llargues corresponen a temporades completes. Tot i que tots els usuaris compartiran serveis comuns, les condicions i prestacions s'adaptaran segons el tipus d'estada.
El complex disposarà de 139 unitats residencials: 50 destinades a estades curtes —45 d'individuals, d'entre 16 i 22 metres quadrats, i 5 dobles, d'entre 25 i 30 metres quadrats— i 89 per a estades intermèdies o llargues, distribuïdes en 59 habitatges individuals, 26 de dimensions més grans i 4 de familiars. L'accés als allotjaments es regularà mitjançant criteris que l'Ajuntament encara ha de concretar. Segons el batle, es prioritzaran perfils vinculats als serveis essencials, amb criteris també de seguretat i àmbit sanitari, entre d'altres. A més dels habitatges, l'equipament inclourà serveis comuns com bugaderia, menjador, cafeteria, un espai office per als residents, sala polivalent, piscina, solàrium i zones enjardinades.
Transformació de l'entorn
L'actuació afecta un immoble d'uns 8.000 metres quadrats. L'avantprojecte preveu l'enderroc dels edificis annexos, del mur perimetral i de les torres de vigilància, mentre es preserva el cos central de l'antiga presó. Segons Martínez, aquesta és la millor de les solucions, ja que no es tracta d'esborrar l'edifici de la ciutat, sinó de mantenir-ne la presència i posar en valor la seva història i el seu paper dins la memòria urbana de Palma. L'antiga presó forma part del patrimoni de la ciutat.
L'entorn es completarà amb prop de 5.000 metres quadrats d'espais lliures, amb jardins, zones de transició i un solàrium. El projecte també inclou la supressió de barreres arquitectòniques, la millora de la il·luminació natural, l'adaptació de façanes per garantir ventilació i salubritat, i la incorporació de criteris d'accessibilitat i sostenibilitat ambiental. Entre aquests criteris hi ha la reducció de l'efecte d'illa de calor, la minimització de l'impacte acústic, la millora de l'eficiència dels recursos i la potenciació de les energies renovables.