Cort nega que hi hagi interessos econòmics darrere la tala dels bellaombres
La regidora d'Infraestructures de Cort ha considerat que "les suspicàcies" dels veïns són una cosa que "s'han creat" ells
PalmaLa regidora d'Infraestructures, Accessibilitat i Polígons Industrials de l'Ajuntament de Palma, Belén Soto, ha negat que darrere de la tala dels bellaombres de la plaça de Llorenç Villalonga hi hagi interessos econòmics, tal com varen assegurar alguns veïns que aquest dimarts varen protestar davant Cort en contra de la iniciativa de la institució municipal. Alguns veïns també sospiten que Cort hagi talat els arbres per donar més visibilitat a l'hotel que hi ha situat a la plaça o perquè l'establiment hi instal·li terrasses. En aquest sentit, Soto ha aclarit que ella no s'ha reunit "amb ningú" i ha considerat que "les suspicàcies" dels veïns són una cosa que "s'han creat" ells.
En el mateix sentit, ha assegurat que "des del primer moment, s'ha actuat amb total transparència i s'ha informat d'aquesta actuació a la Mesa Palma Verda, un espai de diàleg on estan representades totes les formacions polítiques, a més de les diferents entitats i associacions veïnals". En el mateix sentit, Soto ha destacat que "l'eliminació dels exemplars era la darrera opció" però ha justificat que Cort l'ha haguda d'aplicar perquè "hi havia un risc elevat i l'única alternativa viable era la seva restitució".
Per la seva banda, el cap de departament de l'àrea d'Infraestructures i Accessibilitat, Urbano Sánchez, ha retret que a la Mesa Palma Verda "ningú" va criticar la iniciativa de la institució municipal llevat de l'associació Amics de la Terra. En la mateixa línia, ha justificat que l'Ajuntament no hagi proporcionat els informes tècnics que avalen la tala als veïns i ha dit que Cort "sempre ha tingut la convicció que les explicacions que es donaven eren suficients". A més, Soto ha apuntat que després de la Mesa, Cort es va reunir amb els veïns per tornar a tractar el tema.
Sánchez ha explicat que a Palma "ja hi havia hagut anteriorment antecedents de la caiguda de branques de bellaombres", una problemàtica que es va iniciar el 2009 a la plaça de Llorenç Villalonga i també a altres indrets de la ciutat. "Després del primer avís", ha afegit, "el 2017 comencen els següents, un el 13 de setembre d'aquest any, quan es produeix una fractura de la creu –el punt on el tronc es ramifica per formar la copa–, i un altre el 21 de novembre, quan l'arbre s'ha de talar a conseqüència d'un temporal", que són "un altre element a tenir en compte" per entendre la tala, ja que "la meteorologia és especialment agressiva amb l'arbratge d'aquesta plaça".
Uns anys després, "a finals del 2023, i després d'una avaluació sistemàtica i rigorosa d'aquests arbres, es planteja la tala de cinc exemplars de bellaombres". Llavors, han recordat, "l'Associació Balear de l'Arbre va interposar una cautelar, que el jutjat va acabar rebutjant, en resoldre que les explicacions donades per l'Ajuntament i la prevalença de la seguretat de les persones justifica l'acció, i es procedeix a la tala de cinc exemplars que es consideraven de risc més elevat. Encara en quedaven 19 sobre els quals no es va actuar". "Un d'ells, a l'agost del 2024, un any després, igualment cedeix per les branques", ha afegit.
En aquest sentit, un detall important a tenir en compte és que "a la branca que va caure ja se li havien fet podes de reformació, que són un tipus de poda de disminució de risc, la darrera actuació abans de la tala, que consisteix a reduir completament la copa perquè es torni a estructurar i neixi una copa inicialment més petita, la qual cosa redueix el risc, però amb els anys aquesta copa torna a tendir al seu valor inicial", han advertit, a més de precisar que aquesta mesura és una cosa que "pot fer-se només dues vegades", ja que "més enllà l'única cosa que es fa és fer ferides a l'arbre, afeblir-ne la fusta i fer que es podreixi allà on l'arbre ha de tornar a muntar la copa".
Per tant, i després d'assegurar que "a aquests arbres ja se'ls havien fet les actuacions de risc, per allargar-los la vida", ha alertat que "ara ja no hi ha més opció i, malgrat tot, amb una reducció de copa, on hi ha menys pes, es continuen trencant". De fet, "l'agost del 2025 tornà a advertir-se una situació clara de risc, en trencar-se una altra branca d'un bellaombra que a penes manifesta podridura, però ja podia suportar el pes de la copa". Així, "des de l'any 2009 fins al 2025 s'han comptabilitzat set incidents greus, però és que des del 2022 n'hi ha un per any", la qual cosa a parer seu "dona una idea del risc en el qual s'incorre". "Sempre es parla pràcticament de branques" encara que "també de cavitats, on es genera un microclima d'humitat i calor molt òptima per a l'aparició de podridures", han apuntat.
Amb aquesta informació és amb la qual treballa Cort en aquesta plaça, on "des del 2023 –quan es veu que el problema és apressant, perquè els arbres superen uns determinats rangs– s'hi han anat fent avaluacions, les primeres pràcticament visuals, per determinar si alguna cosa que s'observa té risc i, després, n'hi ha, se'n fa una altra per part d'un expert –en general, persones que no formen part de la plantilla de l'Ajuntament, sinó d'empreses especialitzades".
D'aquesta manera, si s'observa que hi ha perill, als arbres, s'hi fan noves podes per "reduir-ne el risc", però "amb el temps es veu que ja no és possible continuar fent això" per factors com, per exemple, "la singularitat dels bellaombres, una espècie que presenta un teixit fibrós molt sensible a l'impacte, la qual cosa el converteix en propens a les fractures i a la caiguda sobrevinguda de branques durant l'estiu i, a més, afavoreix l'aparició de podridures a curt termini".
Així i tot, ha continuat, "cal tenir en compte l'edat dels arbres, perquè en un moment de la seva vida aquest abandona alguna zona i allà en comença la degradació per bacteris, i això és imparable", encara que "pot ser que quedin zones residuals de l'arbre intactes". També, altres factors a tenir en compte són la viabilitat o sostenibilitat de l'arbre, ja que "els arbres urbans no són com els del camp ni els boscos, perquè tenen moltíssimes interferències, com les persones, els cans, altres animals com les rates –que a la plaça de Llorenç Villalonga n'hi ha moltes, els vehicles o els llums". Igualment, cal parar esment al canvi climàtic i als episodis de vent fort que hi duu associats. Una problemàtica que ha obligat a tancar la plaça en certs moments.
La cap de servei de Parcs i Jardins, Elisabet Sintes, ha aclarit també que aquests arbres "no tenen cap mena de catalogació, ni com a espècie ni com a arbres singulars de la ciutat". "No és una espècie protegida". Per tot això, i atès el terme 'diana', que adverteix d'un risc "molt evident", s'ha decidit la tala, perquè Cort considera, com la Justícia, que "en aquest cas els interessos en conflicte serien els del manteniment dels arbres enfront de la seguretat ciutadana, i quant a les mesures alternatives que es proposen per evitar els riscos, no s'han demostrat eficaços". Amb tot, "es continuarà treballant per deixar la plaça enjardinada i arbrada, i se substituiran els bellaombres per altres 20 arbres d'espècies autòctones i plantes arbustives, fins a febrer del 2026, amb un pressupost de prop de 65.000 euros", han conclòs.
Estem treballant per ampliar aquesta informació