Cort ampliarà en 59 km la xarxa de carril bici i en millorarà la seguretat i continuïtat
L'objectiu de l'Ajuntament és establir una xarxa més contínua i segregada el 2025
PalmaPalma augmentarà la seva xarxa d’itineraris ciclistes en 59 quilòmetres, fins a arribar als 167 km totals. Així ho recull el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i el diagnòstic tècnic encarregat per l’Ajuntament, amb l’objectiu de millorar la continuïtat, la seguretat i la qualitat de la infraestructura ciclista existent, i d’adaptar-la als criteris de disseny establerts pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). El nou model aposta per una xarxa més homogènia i segregada, integrada majoritàriament a la calçada i no a la vorera, com encara passa en una part important del recorregut actual.
Segons l’inventari elaborat, Palma disposa avui de 108,3 km d’itineraris ciclistes. D’aquests, el 35,4% (38,3 km) discorren per voreres, una tipologia que, d’acord amb la normativa estatal i les recomanacions tècniques més recents, ja no és acceptable en àmbits urbans consolidats. El diagnòstic identifica especialment 1.186 metres on es produeixen conflictes entre bicicletes i vianants, per falta de separació clara dels espais o per compartir trams en zones molt transitades. En total, els trams amb itineraris ciclistes pintats a la vorera o en espais clarament per a vianants sumen un 6,9% de la xarxa total.
Adeu al carril bici del carrer de Blanquerna
Un dels punts més destacats de la reforma prevista és el carril bici del passeig de Blanquerna, un dels més utilitzats de la ciutat. El tram, situat en una zona mixta de vianants i vehicles, presenta problemes de continuïtat i de convivència amb els vianants, segons recull l’estudi. Per aquest motiu, desapareixerà en la configuració actual i es valoraran alternatives per garantir una connexió ciclista segura i fluida a través d’aquest eix, mantenint l’accessibilitat i la funcionalitat de l’espai públic. El punt concret on es registra una de les majors afluències de bicicletes i patinets és la cruïlla entre el carrer de Blanquerna i de Bartomeu Pou, on els aforaments assenyalen un ús elevat i creixent.
Aquesta modificació respon a un canvi d’enfocament en el disseny de la xarxa: s’abandona el model de convivència indistinta entre usuaris i s’aposta per la segregació clara, amb la implantació dels carrils bici a cota de calçada, degudament diferenciats del trànsit motoritzat i del pas de vianants. Segons fonts del MITMA, aquesta mesura permet reduir els conflictes, millorar la seguretat i fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual.
El diagnòstic també assenyala altres deficiències: s’han detectat 77 interseccions on els itineraris ciclistes perden continuïtat i obliguen els usuaris a compartir espai amb els vianants o a fer maniobres poc segures. A això s’hi afegeixen 118 punts d’interacció amb contenidors de residus (gestió EMAYA), que suposen un obstacle per al pas segur de les bicicletes. També es destaca que un 9,1% de les parades de l’EMT interaccionen amb la xarxa ciclista, cosa que pot generar situacions de conflicte entre passatgers i ciclistes.
L'estudi previ a les propostes de canvi
L’estudi, elaborat per la consultora IDOM per un cost de 49.000 euros, ha inclòs un inventari detallat de tota la xarxa existent, com també una anàlisi de trams crítics i propostes de millora. El document segueix les directrius tècniques recollides a la Guia de recomanacions per al disseny d’infraestructures ciclistes del MITMA i l’Ordre TMA/851/2021, que regula les condicions d’accessibilitat als espais públics urbanitzats. Tot i això, el procés no ha tingut la participació directa d’entitats veïnals i associacions ciclistes, sinó que s’ha fonamentat en la coordinació entre els diferents departaments de l’Administració.
En comparació amb altres capitals de província de més de 200.000 habitants, Palma se situa per sobre de la mitjana pel que fa a densitat d’infraestructura ciclista: 0,21 km per cada mil habitants. La ciutat disposa de 85 estacions de Bicipalma, i segons dades del MITMA de 2024, s’hi registren més de 30.000 desplaçaments diaris en bicicleta i patinet. De fet, el 50% de la demanda actual de la xarxa ciclista prové d’usuaris de vehicles de mobilitat personal, especialment patinets elèctrics.
L’anàlisi de macrodades de plataformes com Strava Metro ha permès detectar patrons d’ús diferenciats segons la franja horària, amb desplaçaments laborals i d’oci que apunten cap a una major diversificació en els orígens i destinacions. També s’ha constatat que les estacions intermodals, com la de la plaça d’Espanya, concentren gran part de la demanda ciclista.
El desenvolupament de la nova xarxa es farà en dues fases. La primera, ja completada, ha consistit en la diagnosi de l’estat actual i la proposta inicial de redisseny. La segona fase, prevista per a juny de 2025, inclourà la redacció de les propostes definitives per a la millora de la connectivitat i l’accessibilitat ciclista entre barris. L’objectiu és garantir una xarxa contínua i funcional, on no s’interrompin els trams i on cada punt negre detectat tingui una solució adaptada. A la pràctica, això vol dir que cada tram es tractarà amb una proposta específica, prioritzant la separació física de bicicletes i vianants allà on sigui possible.