Continua la indefinició del producte local

PalmaLa Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària encara la recta final de la legislatura sense haver assolit un dels objectius més importants: una definició consensuada de producte local, que en garanteixi la correcta identificació en els lineals de comerços i supermercats i eviti situacions confuses als consumidors. El relleu de l’exdirectora, Paula Valero, per Aram Ortega no ha servit per anar més enllà de les bones intencions.De fet, en alguns aspectes s’ha fet marxa enrere i l’Observatori de preus n’és un bon exemple. El sector havia reclamat que, a més d’incloure el preu de venda al públic, també deixàs palès què reben agricultors i ramaders pels seus productes. Però des de desembre del 2021 no s’ha tornat a elaborar l’informe de preus, i això malgrat l’interès i la utilitat que podria tenir en la situació actual d’inflació.

“Aquesta direcció general ha aconseguit que les tres organitzacions professionals de pagesos estiguin unides en la defensa del producte local. Tots teníem moltes ganes i idees, però ens hem trobat amb una direcció general que ha anat a la seva”, explica el secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordinas, que també lamenta que la Mesa del producte local “s’hagi reunit tres pics en quatre anys” i sense resultats concrets. “Les organitzacions agràries ens vàrem posar d’acord en què és producte local, perquè hi ha elaboracions en les quals és difícil que tot ho sigui. Vàrem consensuar que si el 50% d’un producte era de les Illes, era local, però no ens han escoltat”, afegeix.

Per part seva, el gerent d’Asaja, JoanSimonet, critica “la manca d’ambició” que ha tingut Sobirania Alimentària al llarg de la legislatura, encara que valora positivament passes endavant com la que ha suposat la Llei de turisme, la qual estableix que els hotels han d’oferir entre un 3% i un 5% de producte local. Simonet també considera imprescindible que s’apliqui una definició consensuada. “Què entenem per un producte local? Una taronja de Marratxí ho és, però què passa amb una sobrassada que empra porc de Polònia? S’ha de considerar producte local? Vàrem demanar unes normes clares per identificar-lo”, comenta.

Consumidors informats

“La pedra filosofal, el punt de demanda històrica que és la identificació, no s’ha fet”, critica el coordinador tècnic d’Apaema, Nofre Fullana. “Hi ha hagut coses positives”, continua, en referència a les campanyes de promoció, les ajudes per assistir a fires internacionals i a la presència del producte local als menjadors escolars. “Però dubt que calgui una direcció general per a això”, continua Fullana, a més de reiterar que “una marca de producte local que certificàs l’origen ajudaria el consumidor, que moltes vegades no sap que el producte que compra no és d’aquí”.

És el cas “d’una coneguda casa comercial de farina que fa referència a Mallorca”, la qual s’elabora amb “un blat que no és d’aquí” i que “la gent compra pensant que és de l’illa”, lamenta Fullana. “S’hauria d’aconseguir tirar endavant una marca i tenir personal per perseguir productes que no són un frau, però que poden conduir a un petit engany o confusió”, afegeix. El representant d’Apaema lamenta “la manca de personal i d’objectius” d’una direcció general que “té molt de potencial”. “Ara mateix les actuacions que fa són petites, perquè no té personal ni pressupost”.

“Hi estam fent feina”, respon l’actual director general de Sobirania Alimentària, Aram Ortega, quan se li demana per la identificació del producte local. Pràcticament la mateixa afirmació que va fer fa un any a mig la directora anterior, Paula Valero, que va assegurar a l’ARA Balears que estava “treballant amb el sector”. “No és un tema fàcil, perquè calen inversió i temps, però sí que és un dels nostres objectius”, continua Ortega, a més de matisar que “també cal voluntat per part dels comercialitzadors”. Pel que fa a la inversió, cal tenir en compte que la Direcció General tindrà un pressupost d’1,5 milions d’euros el 2023, tan sols un 2,3% dels 65,1 milions d’euros de la Conselleria d’Agricultura. Ara bé, aquesta xifra és quasi el doble que els 830.000 euros que va tenir Sobirania Alimentària en els comptes del 2020 i que des del 2022 també engloba el Servei de Qualitat Agroalimentària (IQUA) –aquest organisme aglutina l’activitat dels inspectors pel que fa a control de les marques de qualitat.

Pel que fa a la desaparició de l’Observatori de Preus, Ortega assenyala que també està treballant en un nou informe, el qual tindrà “un espectre més ampli” i inclourà “un seguiment del preu al llarg de tota la cadena alimentària”, incloses les quantitats que cobren els pagesos. Ara bé, a hores d’ara el Govern continua sense publicar res sobre l’evolució dels preus dels productes agroalimentaris. “La informació es va penjar en un moment que era necessari per la situació que es vivia”, diu Ortega en referència a la pandèmia, quan es va dur a terme el que considera una de les grans fites de la Direcció General: la compra pública d’aliments. Però representants del sector com Sebastià Ordines lamenten que l’observatori no funcioni: “Hi ha la percepció que els productes agroalimentaris són caríssims, però hi ha una diferència molt grossa amb els guanys dels pagesos que la Conselleria hauria de conèixer”.