Societat05/03/2021

El Consell de Mallorca canvia les regles del creixement urbanístic dels municipis

L'equip de Maria Antònia Garcías modificarà el Pla Territorial de l'illa i eliminarà les àrees de Transició i Creixement

El Consell de Mallorca ha decidit canviar completament les regles que han determinat com han de créixer urbanísticament els municipis des del 2004, quan el PP i UM varen aprovar el Pla Territorial Insular (PTI), encara vigent. L'equip liderat per la consellera socialista Maria Antònia Garcías farà pública una modificació de la normativa que preveu eliminar les àrees de Transició i Creixement (AT-C), les que defineixen on ha de créixer qualsevol nucli urbà abans de poder fer-ho a cap altre lloc. Ara els ajuntaments ja no hauran de fer els plantejaments urbans basant-se en les zones prioritàries que es varen definir ara fa 17 anys i podran decidir a quina part del voltant del poble prefereixen créixer. Això sí, dins uns límits: ho hauran de fer al voltant dels nuclis urbans i restringits pels nous criteris paisatgístics i ambientals que imposarà el Consell.

"En lloc de dir on han de créixer, direm com fer-ho", afirma la consellera a l'ARA Balears, i assegura que els criteris serviran per evitar la destrucció de la identitat dels pobles. També tindran en compte directrius per dissenyar espais verds i reduir la calor, un fenomen urbà d'escalfament localitzat que succeeix en funció de l'amplada dels carrers, l'alçària dels edificis i la impermeabilització del sòl. Garcías creu que la modificació del PTI, a més, eliminarà la possibilitat que s'especuli amb els terrenys on pot créixer un nucli urbà, perquè el Consistori tindrà més espais per triar on ampliar la trama urbana, i no serà tan fàcil predir on ho farà. "Els ajuntaments tindran més llibertat per créixer cap on considerin oportú sense haver d'esgotar zones que potser no els interessen", diu.

Cargando
No hay anuncios

D'aquesta manera, les àrees de Transició i Creixement, que representen 1.029,1 hectàrees a Mallorca, segons dades del Departament de Territori, quedaran incloses en les àrees de Transició d'Harmonització (AT-H), que són més amples –13.666,7 hectàrees– i inclouen el perímetre que envolta els pobles i que delimita fins on es poden desenvolupar. Al gràfic podeu veure l'exemple de Manacor. Ambdós tipus d'àrees, les AT-C i les AT-H, estan formades per terrenys de sòl rústic on no es pot construir directament, ja que abans cal fer-hi un procés de transformació que implica una llarga tramitació administrativa.

L'eliminació de les AT-C s'ha decidit amb motiu del Decret de protecció del territori impulsat l'any passat per la Conselleria de Medi Ambient. La normativa protegeix de manera temporal a les Balears aproximadament 400 hectàrees de sòl urbanitzable i 200 més als terrenys coneguts com a falsos urbans, o sigui, sòls urbans o urbanitzables no consolidats per la manca de serveis bàsics, com clavegueram o aigua corrent. El decret va establir una moratòria de llicències en aquests terrenys, i als consells insulars i l’Ajuntament de Palma els va donar temps fins al 31 de desembre d'enguany perquè els tornassin a classificar. Si no ho fessin, ho assumiria el Govern, que tindria temps fins al 31 de desembre de 2022.

Cargando
No hay anuncios

El Consell de Mallorca ha aprofitat que ha de fer aquesta feina per modificar els aspectes del Pla Territorial relacionats amb el sòl urbà i el seu creixement, segons explica la consellera Garcías. "Tindrem els plantejaments de Mallorca actualitzats, amb un creixement responsable i adequats a les necessitats actuals tenint en compte el paisatge i el canvi climàtic", afegeix el director insular de Territori i Paisatge, Miquel Vadell.

Avantatges i desavantatges

El professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears especialitzat en urbanisme i membre del GOB Macià Blàzquez considera que eliminar les AT-C té avantatges i desavantatges. Veu bé que es llevin perquè s'havien decidit "arbitràriament", i recorda que el Consell ja va suprimir les àrees de Reconversió Territorial, una figura creada de la mateixa manera pel PP i UM que va provocar la imputació de promotors i polítics d'aquests partits per un delicte d'ús d'informació privilegiada, tràfic d'influències i prevaricació. El cas va acabar arxivat el 2010, la interlocutòria que el va descartar assegurava que hi havia "nombrosos indicis incriminatoris" però mancaven proves. Abans que la Fiscalia imputàs ningú, el GOB ja havia denunciat que aquestes àrees eren una "loteria urbanística" perquè s'havien seleccionat sense seguir criteris justificats i, anys després, el Consell les va suprimir.

Cargando
No hay anuncios

Fer el mateix amb les AT-C, però, pot generar un efecte crida perquè s'urbanitzi més si no s'estableixen uns criteris restrictius, adverteix Blàzquez. Creu que les àrees que més podien interessar econòmicament per al creixement dels nuclis urbans s'han esgotat i que les que queden no són tan atractives. Això, a la pràctica, hauria congelat el creixement urbà perquè fins que no es desenvolupen primer totes les AT-C no es poden planificar creixements a altres zones. "Eliminar-les obre noves oportunitats per als promotors", alerta.

El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, Daniel Tur, considera que, si la supressió de les AT-C implica modificacions estructurals, o es justificàs en la necessitat de canviar el model, l'hauria de precedir una modificació prèvia de les Directrius d'Ordenació Territorial, com a norma de rang superior. De fet, creu que el problema d'arrel és que el decret de protecció del Govern va regular aspectes que corresponen als consells insulars, un dels motius pels quals hi va haver crítiques, i que la modificació del PTI vol esmenar aquesta contradicció eliminant les AT-C. Tur també veu conflictiu, a priori, sotmetre els instruments urbanístics a criteris com el paisatgístic, "difícilment objectivables", i creu que és imprescindible la claredat interpretativa entre les normes d'ordenació i d'estètica.