Comença el compte enrere... dels bolets

PalmaAmb les pluges de finals d'agost i de setembre, els primers bolets han aparegut. Ho han fet de manera sobtada i no gaire duradora. Ara falta saber si la temporada s'allargarà i, el més important, si serà productiva. Aquesta és una qüestió que no és fàcil de respondre, assegura Carles Constantino. El coautor -juntament amb Josep Lleonard Siquier- de la cèlebre guia Els bolets de les Balears creu que és massa prest per vaticinar si enguany en serà un bon any. "Això dependrà de la humitat, que s'ha de mantenir, i de la calidesa de les temperatures, ja que és millor que no faci massa fred", explica. Cada zona té les seves característiques pròpies que condicionen la proliferació dels bolets: la permeabilitat del sòl, les precipitacions i temperatures, la incidència del vent, etc. Per tant, segons Constantino, "perquè l'època sigui bona i llarga, hauria de ploure bé, és a dir, cada vuit o deu dies, sense que faci gaire vent, que asseca el terreny".

Per què surten els bolets?

Neixen al mateix lloc perquè el miceli està lligat a les arrels

Quan les condicions climàtiques ho permeten, els bolets fan la seva aparició. No és casualitat, però, que cada any neixin allà mateix. "Necessiten nutrients i al bosc n'hi ha. El miceli està enterrat, lligat a les arrels dels arbres, arbusts i plantes. Si la humitat és l'adient, es produeix la micoriza, que és la simbiosi entre l'arrel d'un vegetal i un fong". L'especialista explica que "el bolet és el fruit del fong, com la taronja ho és del taronger; si les arrels estan sanes i reben els nutrients necessaris, llavors faran bons fruits".

La seva funció al bosc

Els fongs eliminen la matèria orgànica en descomposició

Els fongs són necessaris per al bosc, ja que hi fan una tasca de neteja. Constantino diu que "destrossen les branques quan cauen; la matèria orgànica en descomposició, l'eliminen". Els fongs necessiten els arbres per sobreviure perquè no poden sintetitzar la matèria orgànica i l'obtenen dels vegetals que, a la vegada, aprofiten els fongs per augmentar la seva superfície radicular i absorbir més nutrients. Així mateix, l'expert afirma que "alguns fongs són paràsits que s'alimenten de matèria orgànica i poden entorpir el procés vital d'altres".

Fases de la temporada

Ara surten les blaves, i les més tardanes són les gírgoles d'estepa

Tots els bolets tenen un hàbitat i un temps preferit per sortir. "Ara han aparegut els primerencs, que solen ser les blaves veres (Russula delica ). Sempre enceten la temporada". També s'han trobat ja a molts indrets del Pla les gírgoles de figuera ( Agrocybe aegerita ), molt sensibles a qualsevol ploguda. Durant les pròximes setmanes, si tot va bé, apareixeran els preuats esclata-sangs ( Lactarius sanguifluus ). "Els més tardans són els picornells peluts ( Hydnum repandum ) o blanquets i les gírgoles d'estepa (Tricholoma terreum) ", aclareix, "perquè són bolets que necessiten més fred. De fet, a Catalunya, els diuen fredolics, a les gírgoles d'estepa".

Consells per als boletaires

S'han de dur en senalles o paners, mai en bosses de plàstic

Constantino remarca que "només s'han d'agafar els bolets que es coneixen al 100%". També aconsella "no dur-los en bosses de plàstic ni gratar la terra, perquè així es mata el miceli i s'impossibilita que l'any que ve faci bolets". A més, és "partidari d'extreure'ls sencers, però sense raspar, perquè d'aquesta manera es veu el bolet complet i es pot identificar més fàcilment".

El plaer de cuidar-los

No alimenten gaire, però el seu sabor és inigualable

Tot i que "no són un gran aliment perquè tenen poques proteïnes, una mica de cel·lulosa i gairebé tota la resta és aigua", Constantino diu que són un element important en la cuina per altres motius. Bàsicament, "pels sabors, aromes i textures que aporten als plats, que ofereixen unes possibilitats que fan els bolets inigualables".