Un centenar de persones es concentren a Palma contra el desnonament de Maricarmen: "Demà pots ser tu"
La PAH Mallorca, el Sindicat de Llogateres i Menys Turisme Més Vida convoquen una protesta per solidaritzar-se amb la veïna de Madrid, expulsada del pis on vivia des de feia 70 anys
PalmaUn centenar de persones s’han concentrat aquest dimecres horabaixa a Mallorca per mostrar la solidaritat amb Maricarmen, la veïna de Madrid de 87 anys que aquest dimecres ha estat desnonada de l’habitatge on vivia des de feia set dècades. La protesta ha estat convocada amb caràcter urgent pel Sindicat de Llogateres de Mallorca arran del desallotjament de la dona.
Els convocants han volgut denunciar la situació de Maricarmen i mostrar el suport després del que consideren un "deplorable" desnonament. La dona, que es desplaça en cadira de rodes, ha estat expulsada de ca seva després de tres intents anteriors de desallotjament. Els assistents han llançat consignes com "avui és Maricarmen, demà pots ser tu".
El cas de Maricarmen ha generat una forta mobilització a Madrid. Des de dimarts capvespre centenars de veïns i membres del Sindicat de Llogateres de Madrid s’havien concentrat davant l’edifici amb l’objectiu d’impedir que la dona fos desnonada. Finalment, els antiavalots de la Policia Nacional han executat la resolució judicial aquest dimecres.
L’actuació policial ha provocat moments de tensió. El Sindicat de Llogateres ha denunciat l’ús de “violència” per part dels agents i ha assegurat que alguns dels manifestants haurien rebut cops al cap, a més de denunciar l’ús de gas de pebre durant l’operatiu.
El magistrat Juan Pedro Yllanes qüestiona la interpretació judicial que ha deixat Maricarmen al carrer
Per la seva banda, el magistrat i exvicepresident del Govern balear Juan Pedro Yllanes ha qüestionat aquest dimecres la resolució judicial que ha acabat amb el desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys que vivia des de feia set dècades al mateix habitatge de Madrid. En un vídeo difós aquest dimecres a través de les xarxes de Sumar a les Illes, Yllanes considera que una interpretació entenent el context en el qual es va firmar el contracte d’arrendament que va signar el pare de la dona desnonada l’any 1956 hauria pogut evitar que acabàs al carrer.
L’exjutge i qui també va ser diputat de Podem al Parlament balear ha posat el focus en l’article 3.1 del Codi Civil, que estableix que les normes s’han d’interpretar “segons el sentit propi de les paraules”, però també tenint en compte el context, els antecedents històrics i legislatius i “la realitat social del temps en el que han de ser aplicades", a més de l’esperit i la finalitat de les normes.
A parer seu, si aquesta disposició s’hagués aplicat atenent el context social de l’any 1956, Maricarmen probablement encara seria a ca seva i no s’haurien produït els “lamentables fets” d’aquest dimecres durant l’execució del desnonament.
Una subrogació que ho canvia tot
La clau del cas es troba en la interpretació de les subrogacions del contracte de lloguer. El pare de Maricarmen va signar l’arrendament l’any 1956, durant el franquisme, en un moment en què les dones tenien una capacitat jurídica i uns drets molt més limitats que en l’actualitat. Segons la interpretació que defensa Yllanes, el contracte s’hauria d’entendre com un acord subscrit pel pare en representació de la unitat familiar.
Quan el pare va morir, la mare de Maricarmen va passar a ser la titular del contracte. Aquesta transmissió es va considerar una primera subrogació. Posteriorment, quan va morir la mare, la permanència de Maricarmen a l’habitatge es va interpretar com una segona subrogació. Aquesta segona subrogació és la que ha acabat permetent que la propietat reclamàs el desnonament.
Yllanes considera, però, que hi havia una altra interpretació possible i més coherent amb el context en què es va signar el contracte. Si el pare de Maricarmen va actuar el 1956 en nom de la unitat familiar, argumenta, aquesta unitat familiar hauria continuat sent la mateixa després de la seva mort, primer amb la mare i posteriorment amb la filla. Per tant, entendre que el canvi de titularitat a favor de la mare ja constituïa una primera subrogació hauria estat, segons l’exvicepresident, una interpretació restrictiva dels drets de l’arrendatària.
En aquest sentit, el jutge considera que els tribunals haurien pogut aplicar l’article 3.1 del Codi Civil per tenir en compte les circumstàncies històriques i socials en què es va formalitzar el contracte, especialment el paper jurídic de les dones durant el franquisme.
El conflicte té l’origen en la situació contractual de l’habitatge. La propietat de l’immoble, el fons d’inversió Urbagestión Desarrollo e Inversión SL, plantejava elevar el lloguer fins als 1.650 euros mensuals, una quantitat que Maricarmen no podia assumir. La dona cobra una pensió de 1.350 euros i fins ara pagava 500 euros al mes gràcies al contracte de renda antiga.
Malgrat els intents de negociació, les parts no han arribat a un acord i el procediment ha acabat amb l’execució del desnonament. Ara, Maricarmen es troba sense saber on anirà a viure. De moment, l’Ajuntament de Madrid ha assegurat que disposa d’una “plaça d’emergència” per a ella a una residència.