Els cavalls, la força ramadera que estira l’agricultura

PalmaA Balears, rere els 17.800 caps de vaccí que ajuden a sobreviure la ramaderia, una elevada cabana equina hi comparteix el sosteniment del camp. El cavall és, a dia d’avui, una de les garanties per a la subsistència de la ramaderia, que directament estira de l’agricultura. Aquesta abasteix de cereals i farratges el manteniment del ramat equí, 13.924 caps, segons el darrer cens de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Al mateix temps, el món de cavall resisteix gràcies a l’esport multidisciplinari, que en permet l’arrelament a totes les Illes, amb major grau a Mallorca i Menorca. A la segona meitat del segle passat, la mecanització buidà les pallisses d’ases, muls i cavalls. El bestiar que avui llaura és residual, gairebé una estampa idíl·lica amb pagesos nostàlgics.

L’hípica és ramaderia, agricultura, esport, cultura, i encara li resta camí a recórrer per enganxar-se fermament al sector turístic. Tot i que el trot balear comença a ser valorat en molts països emissors, i de la seva promoció es podria beneficiar el turisme, manquen veritables polítiques transversals dirigides cap a aquest objectiu.

Cent anys enrere, el bestiar equí estava situat al voltant de 4.700 cavalls, 15.000 muls i 7.300 ases. Sumaven 27.000 animals a totes les Illes. El 2010 el cens de cavalls era de 14.500, mentre que sumaven 1.350 el de muls i ases (15.850). A 1 de gener de 2015, segons el registre d’explotacions ramaderes de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, la cabana equina de les Balears era d’11.602 cavalls i 2.170 muls i ases (un total de 13.872 caps), i ha pujat lleugerament en el darrer any, fins a arribar als 13.924 caps de bestiar.

El sector vaccí balear disposa de 549 explotacions amb 17.800 caps de boví. En canvi, el sector equí té registrades 3.740 explotacions. Això dibuixa un cert dinamisme econòmic entorn del cavall i resta de parents. Evidentment que els estables per a equins no tenen, ni de bon tros, el cost de manteniment de les vaqueries, però cal valorar que, segons la Conselleria d’Agricultura, un 70% de la producció farratgera va al sector equí. El Pla de Sant Jordi, a Mallorca, és la principal zona de cultiu d’alfals, gràcies al reg amb aigua depurada.

A més, anualment la cabana equina consumeix unes 40.000 tones de civada, al voltant del 40% de la producció d’aquest cereal, que sumat a altres productes agrícoles arriba a les 87.000 tones, segons l’àrea de Desenvolupament Rural de la Conselleria.

El cavall, el mul i la somera també han deixat de treballar a foravila. El seu paper es limita majoritàriament a hàbits esportius, els concursos morfològics, l’equitació i anar a les festes populars dels pobles. Queden poques viles on al llarg de l’any no hi hagi una demostració eqüestre en el programa festiu. Per tant, el cavall és una figura dinamitzadora del sector primari, amb un notable pes per generar-hi activitat. Consegüentment, contribueix a la conservació del medi natural i també dóna color a la postal turística de l’Arxipèlag que es vol vendre.

Són molts els col·lectius, majoritàriament altruistes, que mou el món del cavall. El trot n’és capdavanter, però hi ha altres disciplines esportives i també grups cavallistes allunyats de les competicions i dedicats a l’espectacle festiu o a l’esplai.

La Federació Balear de Trot té el reconeixement del Consell Superior d’Esport com a Federació Espanyola de Trot, ja que a les Illes és l’esport equí predominant i a escala estatal només a Sevilla (Dos Hermanas ) i a Ourense (Antela) es practica aquesta disciplina.

Actualment hi ha 429 llicències de menadors, 294 d’entrenadors i 25 de preparadors. El 2011 els permisos de conductors de cavall de trot era de 472 i el de menadors, 311. Això vol dir que ha baixat el nombre de competidors, però a la vegada cal destacar que la millora genètica dels darrers anys ha fet que cada cop siguin més els cavalls illencs que van a competir a Europa, especialment a França, bressol d’aquest esport.

Associacionisme

Són nombroses les entitats registrades que a Balears mouen el món del cavall: l’Associació de Propietaris i Criadors de Cavalls Trotadors (Astrot), amb 300 associats; l’Associació d’Amateurs; el Club d’Aprenents; el Club de Minitrot (el planter); el Club de Dames del Trot; la Reial Societat Hípica de Mallorca; la Federació Hípica de Balears (amb més de 1.800 socis); l’Associació Es Cavall (que treballen la pura raça); el Club de Joqueis i entrenadors, i l’Associació de Cavallistes en Defensa de les Rutes Públiques (amb més d’un miler d’associats). En total, sumen prop de 5.000 associats, sense comptar els nombrosos clubs d’equitació arreu de les Illes, les associacions locals de cavallistes i els ranxos turístics.

El poder del cavall ha arribat fa anys a la medicina com a suport a la rehabilitació neuromuscular, cognitiva i psicològica. Aquesta teràpia és practicada a l’Arxipèlag en l’àmbit privat, a diversos centres eqüestres, amb bons resultats per als afectats de paràlisis cerebrals o altres afectacions.

El director general d’Agricultura del Govern, Mateu Ginard, recorda que l’esport hípic té el suport directe del Consell de Mallorca, a través de l’Institut Hípic, que promociona en especial el trot, i que les explotacions de cria poden concursar i accedir a les ajudes que les administracions públiques habiliten per a tot el sector ramader.

L’impacte sobre el conjunt de l’economia de Balears arriba als 184,5 milions d’euros, segons la FBT

El sector del cavall genera una activitat econòmica directa al voltant de 184,5 milions d’euros anuals, segons un estudi de la Federació Balear de Trot (FBT). A les Illes, hi ha prop d’un miler de trotadors de competició, fet que suposa un moviment econòmic de 33,8 milions d’euros. Un cavall de curses genera una despesa d’uns 600 euros al mes. L’estudi de la FBT està basat en valors de l’anàlisi econòmica de Deloitte a tot el sector d’Espanya, segons el director de la federació, Rafel Manera. Un cavall que no competeix té un manteniment al voltant de 180 euros mensuals. Aquest grup, majotari a la ramaderia equina, té un impacte econòmic estimat en 52,9 milions d’euros. I aquí no es valora l’activitat desenvolupada directament als centres hípics, ni la resultant dels concursos i les competicions, com tampoc els professionals del sector o el negoci desenvolupat per empreses de venda d’aliments i altres activitats. El registre del sector equí a les Illes Balears, segons dades oficials del Ministeri d’Agricultura, a 31 de desembre de 2013 era de 25.000 productes, xifra que no coincideix amb les darreres dades del Govern. La ramaderia d’oci (els cavalls),tot i estar per davant de la ramaderia alimentària (bovina, ovina porcina), “no té atenció per part de l’administració”, segons la FBT.