PalmaDes de la fundació de l’Ajuntament, tots els batles fins a l’any 2003 havien estat homes. Catalina Cirer, amb una majoria absoluta del 46% dels vots, més gran que la darrera de Joan Fageda, va ser proclamada batlessa de Palma. Això va ser possible, a part dels mèrits personals, que sempre compten en la política local, gràcies a factors socials i polítics de la conjuntura política estatal d’aquells temps.
El 2003, manava Aznar al govern de l’Estat amb majoria absoluta. Aznar i el PP vivien una època sòlida que els atorgava els bons resultats electorals. Una època en què era habitual veure dones en ajuntaments i comunitats autònomes. Hi havia una cultura política cada vegada més favorable a la inclusió de les dones en les llistes electorals i en càrrecs polítics, la qual cosa afavorí l’aprovació de la Llei d’igualtat del 2007, per la qual els partits polítics estaven obligats a equilibrar les llistes entre homes i dones. Poc després, el PSOE aprovaria el 2008 les llistes ‘cremallera’ en clau interna.
A Palma, la dinàmica política dels anys 80 no va donar gaire poder a la dona i només el 15% de les regidories de l’Ajuntament eren dirigides per una dona. Aquesta tendència va anar canviant: mentre que el 1995 eren quasi el doble, el 99 ja hi havia el triple de regidories amb direcció femenina. Però va ser amb Catalina Cirer i després amb Aina Calvo, que arribarien quasi al 50%. Després del govern d’Aina Calvo, la presència de dones a l’hemicicle tornaria a baixar, però es mantindria sempre per damunt del 40%.
Tampoc cal oblidar que del 1995 fins al 2007, una altra dona, Maria Antònia Munar, governaria el Consell de Mallorca, pactant amb la dreta i l’esquerra segons conveniència. El 2007, Munar passà a presidir el Parlament i una altra dona també molt significada, Francina Armengol, assolí la presidència primer del Consell i més tard, del Govern. Era evident que la política local tenia –i encara continua tenint– les dones com a protagonistes.
Durant les dues legislatures governades per les batlesses, primer Cirer i després Calvo, es varen fer la majoria de les grans obres de la ciutat del segle XXI, totes molt polèmiques. Els edificis emblemàtics de nova construcció eren d’una escala molt diferent dels que s’havien fet a Palma anteriorment, tal com demostra la Guia d’Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes. S’ha de tenir en compte, però, que les obres no foren liderades des del mateix Ajuntament, sinó per altres institucions, cosa que ve a corroborar la idea exposada anteriorment de la pèrdua progressiva de poder polític de l’Ajuntament a favor del Consell i del Govern.
