El cas del pop d'Eivissa que té nou braços
La investigació, feta per un equip científic del CSIC, obre nous interrogants sobre la regeneració d’extremitats en organismes marins
PalmaEl pop Salvador, natural de la mar d'Eivissa, ha protagonitzat una troballa sense precedents: ha desenvolupat un braç bifurcat funcional i especialitzat al seu hàbitat natural. És el cas més complet mai documentat d’aquest tipus. L’exemplar, un mascle d'Octopus vulgaris que mostra senyals evidents d’haver sobreviscut a un atac, ha estat monitorat durant cinc mesos per investigadors de l’Institut d’Investigacions Marines (IIM) i del Centre Oceanogràfic de les Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), tots dos adscrits al CSIC.
El cas va captar l’atenció del grup científic després que, durant el procés de regeneració, un dels braços danyats es dividís en dos apèndixs diferenciats. “Encara que la bifurcació s’havia descrit abans des d’un punt de vista anatòmic, aquest és el primer cop que observam com es fa servir aquest tipus de regeneració en un entorn salvatge”, explica Jorge Hernández-Urcera, coautor de l’estudi.
El més sorprenent, segons els investigadors, és que aquests dos braços regenerats no només van créixer de manera coordinada, sinó que van assumir rols funcionals diferenciats: un s’activava amb més freqüència durant la ingesta d’aliment, mentre que l’altre es destinava a comportaments exploratoris. Aquest ús especialitzat suggereix una adaptació progressiva i una reorganització conductual complexa.
L'estudi, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el programa Erasmus+, també suggereix que els braços danyats s'empraven amb menys freqüència en conductes arriscades, cosa que podria apuntar a una forma de memòria del dolor o d'aprenentatge per experiència. Aquests patrons no només confirmen la capacitat d'adaptació conductual dels pops, sinó que plantegen interrogants sobre com el sistema nerviós integra noves extremitats, expliquen els investigadors.
Ús altament individualitzat dels braços
Més enllà de la regeneració física, l’equip va observar un ús lateralitzat i altament individualitzat dels braços, cosa que reforça la idea que el sistema nerviós del pop és capaç de reorganitzar-se davant alteracions morfològiques extremes. "Aquesta plasticitat motora podria inspirar nous avenços en camps com la robòtica, la neurociència i la medicina regenerativa", comenta Miguel Cabanellas-Reboredo, investigador del Centre Oceanogràfic de les Balears.
Segons expliquen, atès que els pops són organismes de vida curta però amb una notable capacitat de regeneració i adaptació, estudis com aquest podrien tenir implicacions profundes per comprendre com altres sistemes biològics enfronten la lesió i la recuperació. En particular, el cas obre noves vies de recerca sobre la neurogènesi en apèndixs regenerats i com el sistema nerviós central i perifèric es reorganitza davant aquestes anomalies. “Encara que l'estudi es basa en un únic individu, la seva raresa i el nivell de detall obtingut el converteixen en una peça clau per a futures investigacions sobre comportament, regeneració i control motor a organismes marins”, conclou Sam E. Soule, primer autor del treball.