Càritas assenyala l'habitatge com "l'epicentre de la desigualtat" a les Balears

PalmaCàritas Mallorca va oferir atenció i acompanyament a 6.976 persones el 2025, un 10,4% menys que l'any anterior, segons la memòria que l'entitat ha presentat aquest dijous i que ha difós Europa Press. La directora de Càritas Mallorca, Esther Romero, ha remarcat que l'habitatge és "l'epicentre de la desigualtat" a les Balears. De fet, el 49.5% de les persones que Càritas ha atès a Mallorca vivien en cases compartides amb gent sense cap grau de parentesc –4,4 punts per damunt 2024– i el 40,5, subarrendades. Això converteix els habitatges on resideixen aquestes persones en "espais de supervivència", amb una "manca d'intimitat" i on "els conflictes deterioren la salut física i mental de les famílies".

Quant al perfil de les persones que varen demanar ajuda a Càritas l'any passat, unes 4.150 eren dones i poc més de 2.800 eren homes. La mitjana de temps d'acompanyament és de dos anys i mig. El 57,2% dels usuaris són migrants en situació irregular. Per nacionalitats, els demandants d'ajuda més nombrosos són els colombians (més de 2.400), seguits dels espanyols (més de 1.300) i els marroquins (gairebé 570). El tram d'edat més freqüent és entre 36 i 65 anys (49%). D'altra banda, els menors superen els 1.100.

Romero ha defensat la posició de l'Església, favorable a la regularització extraordinària de migrants proposada pel govern espanyol per evitar que aquestes persones siguin "invisibles" per al sistema i estiguin "atrapades en una vida submergida". La directora ha subratllat que l'exclusió "colpeja més qui ve de fora".

Una altra dada que Romero ha destacat és que unes 4.450 perdones tenien algun títol formatiu que encara no han aconseguit homologar a Espanya. Gairebé 4.200 persones estava a l'atur o en cerca activa d'ocupació, encara que moltes treballaven a l'economia submergida.

El programa de Càritas més sol·licitat va ser el d'acollida i orientació, que va atendre prop de 5.250 persones, seguit de la cobertura de necessitats bàsiques (2.750 persones), els programes per a persones grans totes soles (900) i l'assessorament jurídic (600).

El programa d'habitatge i per a persones sense llar va oferir residència a 210 demandants i va ajudar-ne altres 235. Quant a l'economia solidària, més de 200 persones varen participar en accions formatives, amb una taxa d'inserció laboral del 62%. Més de 1.100 persones varen rebre orientació laboral, més de 200 varen aconseguir feina i gairebé 130 varen participar en els tallers prelaborals.

Les reivindicacions de Càritas Mallorca

Quant a les reivindicacions de la institució, Romero ha reclamat un increment del parc públic d'habitatge social, mesures per contenir els preus del lloguer, més protecció per als infants i una reforma de la Renda Social Garantida (Resoga) perquè sigui un complement de l'Ingrés Mínim Vital (IMV).

L'administrador general de l'entitat, Joan Bassa, ha detallat que el 2025 es varen invertir prop de 3,9 milions d'euros, 150.000 més que el 2024. Després de cinc anys de pèrdues per "prioritzar l'atenció a les persones", l'any passat es varen tornar als resultats positius. Bassa ha criticat que el finançament públic de l'entitat baixi "any rere any". El 75% dels recursos varen ser de fonts privades el 2025. Però l'administrador també ha valorat que aquesta situació fa que Càritas pugui mantenir la "independència" davant l'espectre polític.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha advertit que el volum de pobresa "augmenta" a causa que la gent està "avassallada" per la situació internacional i el desplaçament de persones que abans vivien millor. Taltavull ha reclamat solucions i ha remarcat que "quan algú s'ha enriquit, és perquè s'ha apoderat d'alguna cosa d'altra persona".