El cap de la Guàrdia Civil a les Balears que avala les detencions de Santa Maria va ser investigat en un cas de tortures al País Basc

PalmaEl general de la Guàrdia Civil de les Illes Balears, Alejandro Hernández Mosquera, que ha defensat les detencions de les dues joves de Santa Maria, va ser investigat en el cas de les tortures denunciades per Kepa Urra durant la seva estada al quarter d’Intxaurrondo entre els anys 1990 i 1993.

La setmana passada, Hernández va rebutjar qualsevol crítica a l’operatiu desenvolupat per la caserna del Pont d’Inca i va assegurar que no hi hagué "cap tipus de desproporcionalitat" en les detencions ni en el fet que les dues joves fossin traslladades emmanillades. També va justificar l’acusació d’organització criminal argumentant que s’ajusta a la definició prevista al Codi Penal quan hi intervenen més de dues persones concertades.

La investigació i la sentència del cas Kepa Urra

La trajectòria del general té un episodi controvertit dels seus primers anys com a oficial de la Guàrdia Civil. El 1992, quan era tinent destinat al País Basc, va ser investigat en el procediment judicial obert arran de la denúncia per tortures presentada per Kepa Urra després de la seva detenció.

La investigació es va centrar, entre altres aspectes, en un episodi ocorregut a l’Hospital de Basurto, on una infermera va declarar haver sentit crits de socors i haver vist Urra amb lesions després de la presència de dos agents a l’habitació. Hernández Mosquera va negar qualsevol agressió i l’Audiència Provincial de Biscaia el va absoldre en considerar que no hi havia elements suficients per acreditar la seva participació en aquests fets.

En el mateix procediment en què va ser investigat l’actual coronel de les Balears, varen ser condemnats per un delicte de tortures José María de las Cuevas Carretero, Manuel Sánchez Corbí i Antonio Lozano García. La Sala va considerar provat que varen traslladar Kepa Urra a un descampat abans d’arribar a la caserna de La Salve, on el varen despullar, colpejar i arrossegar amb la finalitat d’obtenir una confessió.

Per la seva banda, la mateixa sentència va absoldre Arturo Prieto Bozec, Diego Pérez de los Cobos Orihuel i Alejandro Hernández Mosquera. L’Audiència Provincial de Biscaia va considerar que existia un "dubte seriós i raonable" sobre la participació d’Hernández Mosquera i Pérez de los Cobos en els maltractaments denunciats a l’Hospital de Basurto, mantenint així la seva presumpció d’innocència.

La carrera institucional posterior d’Hernández Mosquera

Després del cas Kepa Urra, Hernández Mosquera no va ser apartat del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Al contrari, va continuar ocupant responsabilitats creixents dins d’aquest àmbit, com la Prefectura d’Informació, el càrrec d’oficial d’enllaç antiterrorista a França i, posteriorment, la direcció de Seguretat de la Presidència del Govern, fet que mostra que la seva carrera va continuar amb normalitat dins l’estructura de la Guàrdia Civil.

Entre els anys 2012 i 2018 va ocupar la direcció del departament de Seguretat de la Presidència del govern durant el mandat de Mariano Rajoy. Després de la moció de censura que va dur Pedro Sánchez a la Moncloa, va ser rellevat del càrrec en el marc de la renovació dels alts responsables de confiança de la Presidència. La destitució es va formalitzar al BOE sense que se n’al·legués cap motiu disciplinari ni cap vinculació amb procediments judicials.

L’ascens d'Hernández Mosquera dins la Guàrdia Civil ha continuat després de la seva absolució en aquell procediment vinculat als episodis viscuts a Intxaurrondo. El Consell de Ministres aprovà aquest passat mes de maig el seu ascens a general de brigada de la Guàrdia Civil. Hernández, al capdavant de la Comandància de les Balears des del 2019, afegeix així un reconeixement més en la seva carrera marcada per responsabilitats en el Servei d’Informació, la cooperació antiterrorista i els serveis de seguretat de l'estat espanyol.

Les declaracions que avalen les detencions de Santa Maria

Les declaracions del coronel sobre la investigació de Santa Maria han reobert el debat sobre la proporcionalitat de l’operatiu policial. L’actuació va incloure escorcolls domiciliaris, la detenció de dues activistes acusades inicialment de delictes de danys i d’integració en organització criminal, a més del seu trasllat emmanillades.

Tant entitats de drets humans com organitzacions socials i juristes han qüestionat la resposta policial i la qualificació penal dels fets, mentre que la Guàrdia Civil sosté que totes les diligències es van ajustar a la legalitat. El cas continua generant debat polític i social a les Illes, especialment després que el mateix Hernández hagi reivindicat públicament la investigació i hagi afirmat que els seus agents continuaran actuant amb els mateixos criteris davant qualsevol fet que considerin delictiu.

Els abusos policials denunciats durant les detencions de les joves de Santa Maria, en el marc de les pintades contra el model de turisme de masses, a més de les càrregues policials que es varen produir diumenge passat en acabar una manifestació que havia transcorregut fins aleshores de manera pacífica i multitudinària, situen novament el debat sobre els límits de l’actuació policial davant la protesta ciutadana. Uns episodis que, segons les organitzacions i col·lectius que han denunciat aquestes actuacions, generen un clima d’inseguretat i vulnerabilitat per a les persones que exerceixen el dret a manifestar-se i a participar en el debat social.