El canvi climàtic posa en risc la vinya i l'ametler balear

PalmaLa vinya i l’ametler, dos cultius emblemàtics de les Illes, podrien veure compromès el seu futur a mitjà termini si la temperatura continua augmentant. Així ho advertí ahir el biòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Vadell durant la seva intervenció a la Comissió sobre el canvi climàtic en l'agricultura, la ramaderia i la pesca del Parlament.

Segons Vadell, les dues espècies “es ressenten” amb temperatures elevades i depenen d’un nombre determinat d’hores de fred per completar el seu cicle productiu. “La disminució d’aquestes hores és clau en els cultius llenyosos. Encara que la calor, a priori, pugui estimular el creixement, quan se supera un cert llindar els rendiments baixen”, advertí. Per aquest motiu, proposà replantejar la zonificació agrària d’aquests cultius.

El científic també apuntà que altres produccions hortícoles, com la tomàtiga, el meló o la síndria, podrien veure’s compromeses si persisteix la tendència actual d’augment tèrmic. En canvi, cultius com el blat de moro o l’alfals suporten millor la calor, si bé “a partir dels 36 o 37 graus, el creixement també queda limitat”. Pel que fa als oliverars i garrovers, Vadell remarcà que són espècies “més tot terreny” i amb una capacitat d’adaptació superior.

Un model climàtic que ja mostra les seves conseqüències

Vadell inicià la seva intervenció amb una explicació del cicle del carboni i el paper que hi han tingut els combustibles fòssils com a acceleradors de l’efecte hivernacle. La concentració de gasos com el diòxid de carboni, el metà o l’òxid nitrós ha desestabilitzat un equilibri que es mantenia des de fa mil·lennis, explicà.

Aquesta alteració ha derivat en un augment sostingut de les temperatures globals, amb episodis extrems cada vegada més freqüents. “Fenòmens que abans passaven cada deu anys ara es poden repetir més d’un cop l’any”, afirmà.

El biòleg posà especial èmfasi en les pluges torrencials, que dificulten la infiltració de l’aigua, incrementen l’erosió i afavoreixen la pèrdua de sòl. Mostrà imatges de torrentades i abocaments de terra argilosa a la mar per il·lustrar el procés. “Aquesta terra és un recurs no renovable. Quan se’n va, s’ha perdut per sempre”, avisà. A curt termini, això es tradueix en camps més pobres, amb la roca mare cada vegada més exposada.

Una realitat diferent segons cada illa

Vadell insistí que els impactes del canvi climàtic no són homogenis dins l’Arxipèlag. A Menorca, assegurà, l’efecte és “menys extrem”; a Mallorca, “molt variable segons les zones” i a Eivissa i Formentera, “clarament més crític”. Per demostrar-ho, comparà dades del Mercadal i Santa Eulària sobre pluviometria, regeneració de la coberta vegetal i estat dels aqüífers, amb projeccions a +1 °C i +2 °C. Les simulacions mostren que, mentre que l'evapotranspiració augmenta a tot arreu, la reserva vegetal d’Eivissa es veu molt més afectada.

Solucions basades en el sòl

Davant un escenari que qualifica de “complex, però no irreversible”, Vadell reclamà mesures orientades a augmentar la matèria orgànica del sòl: l’ús de cobertes vegetals, adobs verds, la millora de l’aprofitament dels residus agrícoles i una llaurada més respectuosa. Tot plegat, digué, contribuiria a millorar la fertilitat, retenir humitat i reforçar la capacitat de recuperació dels aqüífers, a la vegada que minvaria l’estrès de cultius i pastures.